Anàlisi de les novel·les d'Antoni Llor

Destaca com un pacient manipulador d'efectes i sentits per aconseguir resultats concrets

Història grisa (1925) és la primera novel·la i la que prefigura les dues següents i és on els elements autobiogràfics són més directes.

Temàticament i estructuralment està lligada al passat pel seu costumisme però també està lligada al futur pel seu psicologisme.

La novel·la se centra en la presentació i anàlisi d'un nucli familiar. La importància d'Història grisa és la d'inaugurar un univers de ficció on es reflecteix una determinada i desencisada concepció del món que serà la constant en Llor: la solitud i el dolor inherents a la vida de l'home sensible, la incomunicació i la crueltat regnants entre els humans fins i tot dintre de l'estricte nucli familiar.

Tàntal (1928), segona novel·la de Llor, mostra major maduresa en estructurar-s'hi materials literaris d'una manera eficaç i rigorosa però també, en centrar-se la novel·la en l'anàlisi intimista d'una única i complexa psicologia.

Eloi, un noi jove i desencaixat, un marginat que al llarg d'un any aproximadament, el breu espai temporal de la novel·la, provarà sense aconseguir-ho arrelar-se en el cos social.

Aquest intent vindrà representat per les relacions amoroses primer amb la cosina del seu amic Mateu, Eulàlia, i després amb la germana Rosa amb el resultat també negatiu. Aquest succés demostra la impossibilitat d'adaptació i d'assimilació dels marginats.

Laura a la ciutat dels sants (1931) assenyala el moment de màxima plenitud de Llor.

L'autor entronca amb un tipus de novel·la vuitcentista a diferència de Tàntal, més moderna de concepció, tant per la creació d'un personatge central afectat del que se sol denominar bovarisme i que ens recorda nombroses heroïnes com per l'escenari escollit per emmarcar-la: un ambient provincià on el temps sembla haver-se parat.

També hi haurà relació pel fet d'omplir el seu univers de ficció de personatges i d'històries, sovint reals, la qual cosa contribuí a fer d'aquesta novel·la un llibre d'èxit i d'escàndol alhora.

Com a Tàntal, la protagonista, una dona sensible i delicada, segueix un procés semblant a Eloi, la impossibilitat per a un marginat d'integrar-se en una societat estable i benestant.

La novel·la està estructurada en dues parts que es corresponen als dos intents d'integració a través de les relacions amoroses.

A la primera part, Laura, noucasada, arriba a Comarquinal (Vic) amb el seu marit Tomàs de Muntanyola com si fos un trofeu, però quan es queda embarassada perd part de la seva bellesa.

A la segona part es divorcia i coneix a Pere, amb qui té una relació que desperta la gelosia de Teresa, germana del seu marit i que des de fa temps està enamorada de Pere. La Laura no aconsegueix ser feliç a Comarquinal on els costums conservadors li són hostils, fins que decideix refugiar-se en un monestir.

Els personatges amb més importància a la novel·la són els personatges femenins. Representen dos mons, dues concepcions de vida.

Laura associada al color blanc és el símbol de la Barcelona llunyana, el món lluminós i culte. Teresa simbolitza Comarquinal, el medi rural obscurantisme sempre associat a robes fosques.

Comarquinal és foscor: tant la ciutat externament places i carrers, com l'interior de les cases. La foscor té la seva representació en un fenomen concret, la boira que serà un leitmotiv a tota la novel·la.

La boira embolcalla la ciutat durant vuit mesos de l'any però progressivament esdevé el símbol de l'aïllament i de la soledat de tots els habitants de Comarquinal, en general, i de la Laura en particular.

És el símbol al final de la novel·la no només de la seva soledat sinó també del seu aïllament i marginació.