Anàlisi d'Obres d'Art: Impressionisme i Postimpressionisme

Sol Ixent. Impressió - Monet

1. Fitxa tècnica:

• Títol de l’obra: Impression, soleil levant
• Nom de l’autor: Claude Monet
• Cronologia: 1872
• Mides: 48 cm x 63 cm
• Localització: Musée Marmottan, París
• Escola o país: França
• Estil: Impressionisme

2. Context històric i cultural:

Cap als anys 1863-1864, un grup de pintors decideixen sortir dels tallers per pintar davant la natura. L’impressionisme, que és l’estil d’aquests artistes, es dóna a conèixer a París, a la galeria d’un fotògraf. L’impressionisme forma part de les tres onades artístiques revolucionàries en contra de l’art de l’Acadèmia: darrere del romanticisme i del realisme. Cap al final de segle, els empresaris nord-americans canviaran l’opinió pública sobre l'impressionisme comprant obres. Des del punt de vista polític, França ha patit dos canvis de govern que han desembocat en una república, però aquesta serà estroncada pel nebot de Napoleó, Napoleó III, que va imposar l’Imperi.

3. Descripció:

• Suport i procediment: Oli sobre tela, 48 cm x 63 cm.
• Anàlisi formal: Aquest quadre tracta d’un paisatge de port. La línia de l’horitzó (que separa l’aigua del cel) ve marcada pels vaixells, però el protagonista indiscutible del quadre és la llum i els efectes que provoca: per això Monet empra una boira que difumina les tonalitats i les figures. També podem veure en l’aigua els reflexes dels vaixells. La pinzellada de Monet és petita i separada, de manera desigual, creant una superfície homogènia i uns efectes de llum subtils. En alguns casos, aquesta pinzellada intensifica els colors, com per exemple els bots sobre l’aigua o el sol en el cel. La paleta varia dels tons grisos, marrons i terrossos fins als violetes i els ataronjats.
• Antecedents i influències: Monet, amb aquest quadre, va donar nom al corrent artístic al qual va pertànyer. El crític d’art Leroy va estendre aquest nom de manera pejorativa, però al final va acabar definint l’estil de pintar d’aquest grup de pintors. Monet va seguir els consells que el seu predecessor Manet va recomanar als seus seguidors: la tècnica de dibuixar a l'aire lliure (“à plein air”) per aprendre del color i la llum de l’exterior. També va aprendre aquesta tècnica dels mestres de l’escola de Barbizon. Els impressionistes pretenien demostrar que la gamma cromàtica derivava d’uns colors purs que es barrejaven a la retina (un fet demostrat arran de l’aparició de la fotografia). Monet també va ser influenciat per Delacroix i la substitució del clarobscur per la juxtaposició de colors complementaris i pels romàntics anglesos Turner i Constable pel tractament de fenòmens atmosfèrics. Monet és un artista preferent per ser estudiat pels postimpressionistes com Cézanne, Van Gogh i Gauguin.
• Relació amb altres obres del mateix autor: En la seva recerca dels efectes atmosfèrics i lumínics, Monet retratà reiteradament el mateix tema amb el mateix estil de pinzellada solta. Destaca la sèrie de quadres amb el títol La catedral de Rouen. Les grans masses boiroses el van ajudar especialment, com veiem en els quadres Vista del Parlament i Estació de Sant Llàtzer. Cap al final de la seva carrera, Monet va registrar en unes sèries de quadres, Nimfees, els efectes de la llum damunt les aigües tèrboles.
• Diferències amb altres solucions coetànies: Monet, com a seguidor de Manet, va pintar les masses lumíniques que li oferia la natura. Degas, en canvi, pintava en el seu estudi i es concentrava en la llum artificial del gas. Renoir també es diferencià de Monet i la seva preferència per ambients boirosos.

4. Interpretació:

• Funció: Sol ixent. Impressió va ser el referent dels impressionistes i el punt de partida del qual evolucionà l’autor. La seva funció és investigar en la captació de la llum.
• Significat:
  • Aspectes iconogràfics: L’escena mostra el port francès de Le Havre a primeres hores de la matinada. Se’n poden destacar els tres bots de rem que naveguen en l’aigua i els altres vaixells de vela ancorats, amb els seus reflexes. No obstant, el protagonista és la boira causada pel temps i els fums de les fàbriques. També destaca el sol de l’alba i el seu reflex en l’aigua.
  • Significat: Més que una representació topogràfica del port, Monet volia retratar l’ambient d’aquest. Les capacitats reflectants de l’aigua interessaven també a Monet. Tal com diu el títol, l’efecte òptic del color i la llum de la natura i la consegüent impressió són més rellevants que les formes físiques.

El Pensador - Rodin

1. Fitxa tècnica:

• Títol: El pensador
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Mides: 189 cm x 98 cm x 145 cm
• Localització: Musée Rodin, París
• Escola o País: França
• Estil: Impressionista

2. Context històric i cultural:

L’impressionisme s’inicia a París als anys 1863-64, quan un grup de pintors decideix posar-se a pintar a l’aire lliure. Hi impera l’academicisme: l’últim terç de segle té una falta de creativitat total. Les alternatives a aquest art comencen al segon terç de segle, amb els romàntics, els realistes i els impressionistes. L’impressionisme és la culminació de tota la trajectòria de l’art modern precedida per la preocupació per la llum. Políticament, després de la Restauració hi ha hagut diversos canvis de govern: el 1830 Carles V ha caigut i l’ha substituït Lluís Felip d’Orleans. El 1848 s’inicia la Segona República que durarà poc a causa de l’autoproclamació de Napoleó III (nebot de Napoleó) com a emperador. Auguste Rodin (1840-1917) és considerat el millor del seu moment, més que com a escultor, com a modelador d’argila.

3. Descripció formal i estilística:

• Material i procediment: Bronze mitjançant la tècnica de la fosa.
• Descripció formal: L’obra fou concebuda com la figura que havia de presidir la porta de l’infern i que representaria el poeta Dante. Posteriorment mostrà un home nu, d’actitud reflexiva, del qual exagera els braços, les mans i els peus. El realisme i el naturalisme de l’obra no s’hauria vist des de l’època clàssica. És important, també, la relació amb la matèria; la figura sembla sorgir d’ella. Rodin no volia fer un retrat de Dante, sinó simbolitzar l’expressió del pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat. Rodin creia que la representació del moviment era l’única manera de transmetre sensació de vida; per això el seu pensador pensa involucrant tot el cos: les mans, el tors, l’esquena. Té els músculs en tensió, crispats per l’esforç. És una escultura tancada en si mateixa: la mà esquerra descansa sobre el genoll esquerre i la dreta sosté el cap tancant el gest amb el colze dret recolzat en el genoll esquerre. La llum llisca per la superfície polida i no entra en els plecs de l’obra formant ombres.
• Antecedents i influències posteriors: Rodin va estudiar l’escultura clàssica i es va veure influenciat per Miquel Àngel, però va saber innovar sense provocar cap conflicte. Tot i així, quan va presentar L’edat de bronze al saló de París del 1887, els crítics l’acusaren de treure un motlle d’un home viu i, més tard, li van retreure el contrari, és a dir, que donés més importància als volums que a l’acabat de les figures. A Rodin se l’ha catalogat d’impressionista, postimpressionista, simbolista, expressionista i romàntic; fou un renovador de l’escultura. Barrejà en les seves obres la influència de Praxíteles i Miquel Àngel amb la del simbolisme i l’art nouveau. Com per a Leonardo da Vinci, per a ell, la forma i el seu tractament tenien una importància vital. Introduí el modelatge amb dits i mans per donar més rugositat a les superfícies. Això, unit a la imprecisió o inacabat de les formes, li permeté fer jocs lumínics en les estàtues i traslladar amb mestria l’impressionisme a l’escultura.
• Relacions amb obres similars de l’autor o escola: Aquesta obra es pot relacionar amb d’altres del mateix autor com El Petó que, tot i estar feta amb marbre, també fou concebuda per a formar part de les Portes de l’infern i també hi trobem exageracions com mans molt grans. També la podem relacionar amb Els burgesos de Calais que, tot i ser un grup, també està feta amb bronze i és com si sorgís de la matèria.
• Diferències amb altres solucions coetànies: En la mateixa època en què es va crear El Pensador, a altres llocs, com per exemple a Catalunya, autors com Blay feien escultura realista. Veiem com Els primers freds, per exemple, està feta amb marbre i mitjançant la tècnica de la talla. Rodin s’allunya dels postulats de l’Acadèmia que imperaven.

4. Interpretació:

• Funció: L’obra forma part de la Porta de l’infern, que havia de ser l’obra mestra del seu escultor i que va ser encarregada el 16 d’agost de 1880 pel Museu d’Arts Decoratives de París. Era un ambiciós projecte de 186 figures que no arribà a ser culminat. D’aquest projecte van sorgir moltes escultures com El bes o Adam i Eva. Rodin creia que l’escultor havia de donar a la ciutat moderna obres modernes perquè la ciutat moderna no és monumental. Va voler donar a l’art de l’escultura la integritat estilística que havia perdut després de la mort de Miquel Àngel a la que havien seguit tres segles de manierisme, academicisme i decadència.
• Significat: L’escultura representa un home nu, extraordinàriament fort, en actitud de pensar, replegat sobre si mateix. Encara que en un primer moment l’obra volia representar Dante per a La Porta de l’infern, inspirada per la Divina Comèdia del mateix Dante, ha acabat essent un home en actitud de pensar. Per a alguns, El Pensador és la imatge de l’home que executa un acte de rebel·lió interior per elevar-se sobre la vida animal i que dóna llum al primer pensament. Com Miquel Àngel, Rodin va recórrer moltes vegades a les figures no acabades però, mentre el primer ho feia perquè treballava en diversos projectes a la vegada i mantenia un elevat nivell d’experiència, en el segon es tractava d’una qüestió purament estètica.

Nit Estrellada - Van Gogh

1. Fitxa tècnica:

• Títol: Nit estrellada
• Autor: Vincent van Gogh
• Cronologia: 1889
• Mides: 73,7 cm x 92,1 cm
• Localització: MoMA, Nova York
• Escola: Països Baixos
• Estil: Postimpressionista

2. Context històric i cultural:

Al segle XIX París és la capital artística europea i hi conflueixen artistes de tot el món. Tot i que hi imperava l’estil de l’Acadèmia, l’última revolució artística, l’impressionisme, va deixar gran marca. Alguns artistes posteriors, especialment Toulouse-Lautrec i Van Gogh, que van tenir una biografia tràgica, van revisar els postulats d’aquest art, creant-ne un de més nou i divers anomenat postimpressionisme. Pel que fa al context polític, la restauració borbònica portada a terme per Lluís XVIII va ser truncada per l’aixecament per Lluís Felip d’Orleans el 1830 i aquest mateix monarca va ser derrocat el 1848 per tal de proclamar la República. Aquest període va durar poc a causa de la imposició en el poder de Napoleó III. Van Gogh, un artista holandès, serà un dels pintors més importants del moviment postimpressionista juntament amb altres autors com Cézanne.

3. Descripció formal i estilística:

• Procediment i suport: És un oli sobre tela de 73,7 cm x 92,1 cm.
• Descripció formal: La Nit Estrellada pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església, fent una amalgama. És un paisatge nocturn, manifestant interès per l’expressió dels colors de la nit, a més del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angoixa; té dues parts ben diferents: a baix està la terra, amb el poble, del qual destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; a dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre si; la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel. El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada traç, entonant el quadre en la gamma dels blaus i verds i donant-li contrast amb els focus de llum de cases i astres d’un groc ben viu. La pinzellada va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dóna al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.
• Antecedents i influències posteriors: El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat per Friedrich (per exemple a Monjo a la vora del mar, 1808) i reprès per altres artistes com Millet, el pintor dels camps i de la vida tradicional i humil, amb una altra sensibilitat (L’Àngelus), i Van Gogh havia recorregut moltes vegades a aquests assumptes. Van Gogh influirà en els expressionistes, com Munch i els alemanys (Kirchner, Kokoschka, etc.), i es convertirà en una icona imprescindible de la modernitat cultural.
• Relació amb obres similars de l’autor o escola: El paisatge provençal serà l’element que Vincent van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. Va arribar a la regió el febrer de 1888, buscant nous camins per la seva pintura i va pintar-hi les seves obres mestres com: Gira-sols, L’habitació, Lliris, La migdiada, El segador, etc.; va patir una greu crisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Rémy, on va passar un any; a la sortida va tornar al nord de França on es va suïcidar, dos mesos després.
• Diferències amb altres solucions coetànies: En el mateix moment, diversos pintors estan buscant per diferents camins una alternativa a l’impressionisme: Gauguin n’admira el color viu, però prefereix els tons plans i lliures i els temes allunyats de la vida urbana, mentre que Cézanne es preocupa per recuperar l’estabilitat mantenint alhora la lluminositat impressionista; Van Gogh, a diferència d’aquests, inicia una via cap a l’expressionisme.

4. Interpretació:

• Funció: La funció d’aquest quadre és decorativa. En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar.
• Significat: La pintura representa un paisatge nocturn amb un cel estelat com a protagonista, un gran xiprer a l'esquerra i un poble amb finestres il·luminades a la part inferior. El xiprer, el poble i la disposició de les estrelles són producte de la creativitat de l'artista, no elements reals del paisatge. Van Gogh experimenta un canvi de paisatge des de Saint-Rémy fins a Arles, expressant un anhel de tradició i autenticitat. La natura i l'agricultura serveixen per expressar la seva percepció d'un món pur i primordial, així com el seu drama religiós. Van Gogh utilitza el xiprer com a símbol obscur, vibrant i connectat amb la terra i el cel, representant la fe en la vida després de la mort i la pròpia mort com a temàtica funerària. El xiprer és una flama que es mou pel vent i s'aixeca cap al cel, simbolitzant l'anhel humà present a les experiències que l'artista no pot viure. L'església, amb la seva agulla, ressona amb el xiprer de manera llunyana i inútil. Van Gogh busca, a través de la immensitat de la nit estrellada, les respostes de Déu, explorant l'anhel religiós de manera innovadora mitjançant la representació del firmament i les estrelles. L'artista expressa la seva inquietud espiritual i la cerca de consol a través de la pintura, evitant les concepcions romàntiques o religioses convencionals.

Torre Eiffel - Eiffel

1. Fitxa tècnica:

• Títol: Torre Eiffel
• Autor: Gustave Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Mides: 330 m d'alçada
• Localització: París
• Escola o país: França
• Estil: Arquitectura de ferro

2. Context històric i cultural:

Al segle XIX, amb la industrialització apareixen nous materials que introdueixen noves possibilitats i això comporta un gran pas en l’enginyeria de la construcció. Hi ha dues línies d’opinió: la dels arquitectes, que creuen que l’arquitectura ha de tendir a la bellesa clàssica, i la dels enginyers, que creuen que s’ha d’aprofitar la funcionalitat dels nous materials. S’anirà generant una nova arquitectura que es consolidarà al segle XX. En aquesta consolidació influiran diversos factors: a partir de la idea romàntica de rebel·lar-se contra tota servitud, països europeus recuperen el seu passat medieval; la cultura europea s’anirà influint de cultures exòtiques i es necessitarà la construcció de noves obres d’enginyeria; i finalment, amb la industrialització apareixeran nous materials.

3. Descripció formal i estilística:

• Elements tècnics i estructurals: Es tracta d’una torre feta de ferro colat en un sistema constructiu de materials industrials. Està formada per prop de 18.000 peces de ferro i necessita 2,5 milions de reblons per mantenir-se ferma. S’aixeca sobre quatre grans pilars on s’hi recolzen quatre enormes arcs. La necessitat de donar estabilitat a la torre enfront dels vendavals va dur a l’entramat de les bigues. El disseny fou considerat un prototip de simetria.
• Descripció formal: És impossible distingir entre l’interior i l’exterior de la construcció. A mesura que s’alcen els quatre pilars, es corben cap a l’interior per acabar convertint-se en un únic element; la sensació de verticalitat és potenciada pel traçat piramidal que en resulta. La torre té tres plataformes o pisos: una a 57 m de terra; una segona a 114 m i la tercera, convertida en un mirador envoltat de vidre amb capacitat per a unes 800 persones, a 274 m de terra. L’ascensió als pisos es pot fer per ascensor o per escales metàl·liques.
• Antecedents i influències posteriors: Al segle XIX hi hagué una revolució arquitectònica a causa de la revolució industrial, que comportà l’ús de nous materials i que fou afavorida, també, per la ideologia racionalista de les classes dirigents. Això afavorí la construcció d’obres com la Torre Eiffel. Uns anys abans ja s’han construït obres de ferro com viaductes, estacions de ferrocarril, el Crystal Palace de Paxton a Londres, etc. Més endavant aquests enginyers obriran el camí a l’arquitectura racionalista.
• Relacions amb obres similars de l’autor o escola: Eiffel, abans de construir la torre, havia realitzat altres projectes amb el mateix estil, és a dir, utilitzant el ferro per les estructures fortes però lleugeres. Ho veiem, per exemple, en l’estructura interna de l’Estàtua de la Llibertat a Nova York o el Viaducte de Garabit.
• Diferències amb altres solucions coetànies: En l’època en què es va construir la torre, els artistes encara estaven molt marcats per l’academicisme i feien un art semblant al de l’època clàssica (amb frontons, columnes, pilastres, etc.) i materials clàssics, com el maó o la pedra. Quan construïen edificis amb els nous materials els recobrien amb una pantalla d’elements clàssics. A diferència d’aquests, Eiffel i d’altres enginyers començaven a construir el que s’anomena “arquitectura de ferro”, amb obres com la Torre Eiffel.

4. Interpretació:

• Funció: Commemorativa. Tot i el reconeixement de què actualment gaudeix la torre, en un principi no fou tan ben acollida. Passats uns anys, es decidí desmuntar-la però els intel·lectuals francesos ho impediren.
• Significat: Considerada el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica, la torre fou concebuda per esdevenir el símbol de l’Exposició Universal de París el 1889, celebrada amb l’objectiu de commemorar el centenari de la Revolució Francesa. Eiffel guanyà el concurs per seleccionar les construccions representatives dels nous temps. L’edifici pretén que tothom vegi els elements de la seva estructura i es vol erigir en la bandera de la modernitat i del progrés que comporta la tècnica, valors arrelats en la burgesia francesa de l’època.

Magatzems Carson - Sullivan

1. Fitxa tècnica:

• Títol: Magatzems Carson, Pirie i Scott
• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1901
• Mides: 10 pisos
• Localització: Chicago
• Escola o país: Chicago, EUA
• Estil: Escola de Chicago, anticipa el Racionalisme

2. Context històric i cultural:

Al segle XIX, amb la industrialització a Europa, sorgeixen nous materials que impulsaran avanços en enginyeria de la construcció. Arquitectes i enginyers tenen opinions divergents sobre l'arquitectura: mentre els primers defensen la bellesa clàssica, els segons aposten per la funcionalitat dels nous materials, sent aquest últim enfocament el que predominarà al segle XX. Diversos factors, com la influència romàntica de recuperar el passat medieval, l'exposició a cultures exòtiques i la disponibilitat de nous materials per la industrialització, influiran en la consolidació d'una nova arquitectura. Els Estats Units, amb una tradició europea però amb menor pes, lideren la innovació arquitectònica gràcies a la seva industrialització i a l'impuls de l'economia capitalista. Aquest lideratge es veu en l'aparició dels primers gratacels, que responen a la necessitat d'aprofitar l'espai en un moment en què es fa escàs. Aquests canvis requereixen millores tècniques, que es desenvolupen particularment a Chicago després d'un gran incendi que va destruir la ciutat i va encarir el sòl, incentivant la construcció en alçada. Louis Sullivan, destacat arquitecte de l'escola de Chicago, combina influències europees amb innovació local. Després de formar-se a Europa, retorna als EUA amb una visió moderna de l'arquitectura, destacant per la seva atenció a l'estructura i funcionalitat dels edificis. La seva obra anticipa el moviment racionalista i funcionalista del segle XX, caracteritzant-se per la senzillesa i geometria, encara que alguns elements ornamentals recorden al modernisme.

3. Descripció formal i estilística:

• Sistema constructiu, materials i anàlisi formal: En alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scott té dues parts ben diferenciades:
  • La base de l’edifici l’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, és feta amb fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.
  • La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

En el pla horitzontal, Sullivan resol la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems. En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants i jàsseres. Així mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot i els deu pisos que té, i permet una major adaptació visual al seu entorn. Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

• Antecedents i influències posteriors: És l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago. Estudia arquitectura a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (ITM) i a l’Escola de Belles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista. La seva activitat professional s’inicia a Boston i posteriorment a Chicago on s’associa amb l’arquitecte Dankar Adler. Junt amb Adler, ben aviat investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl·liques i l’aplicació que aquestes poden tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago. Tot i l’interès per l’estructura, Sullivan manté elements decoratius que l’entronquen amb el modernisme. Entre els seus deixebles destaca la figura de l’arquitecte Frank Lloyd Wright. També influeix a l’austríac Adolf Loos, al deixeble de Loos més rellevant, l’alemany Walter Gropius i al funcionalista Le Corbusier.
• Relacions amb obres similars de l’autor o escola: Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, que pogué estudiar durant la seva estada a París. Els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905. Altres obres de Sullivan són gratacels d'habitatges, cases unifamiliars per a la burgesia, bancs, esglésies, entre d’altres. Unes de les més importants són l'Auditorium de Chicago (1889), i el Guaranty Building (1895).
• Diferències amb altres solucions coetànies: En aquest moment en la major part de països industrialitzats l’estil més avançat és el modernisme, tot i que encara conviu amb tot tipus d’historicismes.

4. Interpretació:

• Funció: Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, i productes de bellesa entre d’altres.
• Significat: Aquests magatzems estan considerats, no només una de les construccions més rellevants de Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Suposa un reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada, una teoria que es resumeix en una frase atribuïda a ell mateix: “la forma segueix la funció”.