Anàlisi de l'Ocupació, Desocupació i Errors de Mercat

Estadístiques d'Ocupació

• Enquesta de Població Activa (EPA): Cada trimestre, l'INE elabora una enquesta a 64.000 llars per recollir dades sobre l'ocupació existent.
• Dades del SEPE: Aquest organisme públic mesura la desocupació i té en compte les persones inscrites.

Classes de Desocupació

La desocupació o atur és un problema greu per a les economies de mercat. Minimitzar el cost social i econòmic d'una taxa d'atur elevada és una prioritat per a qualsevol govern.

• Cíclica o conjuntural: L'activitat empresarial depèn dels vaivens de la iniciativa privada i, per tant, de la successió de fases d'expansió i recessió.
• Estacional: Deguda a l'existència d'activitats que només requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.
• Estructural: Respon a desajustos entre l'oferta de treball que proposen els empresaris i la demanda d'ocupació dels treballadors. L'atur estructural és el més preocupant perquè tendeix a perdurar, i es dona en determinades regions o sectors d'activitat. És conseqüència d'una estructura econòmica inadequada i està molt relacionat amb el canvi tecnològic, ja que algunes activitats productives queden desfasades.
• De fricció: Desocupació voluntària de persones que desitgen prendre's un temps per estudiar, descansar o trobar una feina millor que l'anterior.

Errors de Mercat

Un error de mercat és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no assigna eficientment els recursos disponibles. Els principals errors són: la inestabilitat dels cicles econòmics, l'existència de béns públics, les externalitats, la competència imperfecta i la distribució desigual de la renda.

Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió.

La inestabilitat cíclica és l'error més important del mercat perquè afecta directament el nombre i les característiques dels llocs de treball d'un país. El descens de l'activitat econòmica en les fases de recessió fa que les empreses hagin de reduir costos com a conseqüència de la disminució de les vendes, i el treball o la mà d'obra és el primer factor productiu que se sacrifica.

La intervenció del sector públic: Suavitzar les fluctuacions dels cicles econòmics o minimitzar-les.

• Fons: Marca el punt més baix de la fase de recessió.
• Expansió: És la fase ascendent del cicle. Comencen a recuperar-se els nivells d'ocupació previs a la recessió. Com que es disposa de més renda, les famílies consumeixen més.
• Auge o cim: És el punt màxim de l'expansió.
• Recessió: La fase descendent del cicle pot ser suau o brusca (en aquest cas es parla de crisi econòmica). Disminueixen els nivells de producció i d'ocupació, i per tant també les rendes i el consum.

L'EXISTÈNCIA DE BÉNS PÚBLICS. Encara que el mercat hauria de subministrar la quantitat suficient dels béns i serveis que la societat demana, no sempre és així. Hi ha situacions en què el mercat no és capaç de respondre a certes demandes com les de tipus socials. Es caracteritzen perquè és pràcticament impossible impedir que les persones que no els han pagat les utilitzin.

LES EXTERNALITATS: Una empresa fabrica un producte i genera uns costos associats a la utilització de factors productius que es tracta de recuperar amb un cert marge de benefici mitjançant la venda de productes. Són costos interns que l'empresa assumeix en desenvolupar l'activitat econòmica, però en molts casos l'activitat productiva té unes conseqüències negatives el cost de les quals no l'assumeix la pròpia empresa, com el cost de regenerar un bosc talat per la indústria de la fusta.

En aquest cas, es tracta de costos externs o externalitats negatives que assumeixen sense cap compensació persones alienes a l'empresa com a conseqüència de l'activitat que duu a terme. Per exemple, el fum de la xemeneia d'una fàbrica minva la qualitat de vida de les persones que viuen als voltants, els residus que una indústria aboca al riu afecten indirectament als ciutadans, ja que es perd un espai d'oci; l'esgotament dels recursos no renovables perjudicarà a les generacions futures.

El cost extern és el cost d'una activitat econòmica que recau sobre persones diferents a les que desenvolupen l'activitat en qüestió.

El benefici extern és el benefici d'una activitat econòmica que reben persones diferents de les que duen a terme l'activitat en qüestió.

La intervenció del sector públic: Política mediambiental.

Un govern pot utilitzar diversos instruments per reduir la contaminació:

• Establiment de llindars màxims: Consisteix a determinar uns límits que marquen la contaminació màxima que una empresa està autoritzada a generar, de tal manera que aquells que sobrepassen són sancionats.
• Fixació d'impostos unitaris: La quantitat que es paga està en relació directa amb el grau de contaminació generat: com més es contamina, més es paga en concepte d'impostos.
• Establiment de llicències de contaminació: Per poder contaminar cal obtenir una llicència en la qual s'especifica el límit d'emissió de les diverses substàncies contaminants.

LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA. L'entorn competitiu incentiva les empreses a millorar la qualitat dels productes i serveis que produeixen i a ajustar els preus. La manca de competència o situació de competència imperfecta condueix a pràctiques abusives per part de les empreses a l'hora de fixar preus.

LA INTERVENCIÓ D'UN SECTOR PÚBLIC: LA POLÍTICA ECONÒMICA: Un altre objectiu important és reduir les desigualtats en la distribució personal de la renda, establint lleis i mesures per distribuir la renda. Es produeix a través dels impostos que paguem tots els espanyols, però no tots paguen el mateix. En un sistema democràtic que pretén assolir un millor repartiment de la renda, la majoria dels impostos són progressius, és a dir, paga més impostos qui més diners té.

Mercat de competència perfecta: Una economia de mercat perfecta és aquella en què tots els béns i serveis s'intercanvien voluntàriament per diners al preu que fixa el mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de les lleis d'oferta i demanda. En aquesta situació, cap empresa té capacitat suficient per influir sobre el preu.

Mercat de competència imperfecta: Una o més empreses poden influir sobre el preu. Models: monopoli, oligopoli, competència monopolística.

Criteris per classificar els mercats: Grau de concentració, influència sobre el preu, grau d'homogeneïtat, intensitat de la competència, grau de transparència, llibertat d'entrada i sortida.

Les barreres d'un mercat: Són factors que impedeixen o dificulten l'entrada de noves empreses en un mercat. Tipus:

• Avantatges en costos: Si una empresa és capaç de produir més barat que qualsevol altra empresa del sector, també podrà oferir un preu de venda més baix. Aquest avantatge es pot assolir de dues maneres: tecnologia superior o assolint economies d'escala: quan disminueix el cost de produir una unitat a mesura que augmenta la producció. Inversions de capital.

Monopoli:

• Accés exclusiu a un recurs: L'empresa que controla un factor de producció imprescindible per obtenir un bé o servei serà l'única capaç d'oferir-lo.
• Patents: Forma de protecció legal per la qual es reconeix, a qui ha creat un nou invent aplicable, el dret d'explotar-lo en un temps determinat.
• Concessions administratives: Consisteix en què, a canvi d'un pagament i que es compleixin les condicions que garanteixen el bon funcionament d'una activitat.
• Naturalesa del servei prestat: A vegades, les característiques desaconsellen l'existència de diverses empreses en un mateix mercat.
• Avantatge en els costos: Si una empresa produeix a un cost inferior al del seu competidor, dominarà el mercat.

Funcionament: Aquestes empreses produeixen una quantitat inferior a la que el mercat necessita perquè d'aquesta manera mantenen els preus artificialment elevats. L'únic que ha de fer aquesta empresa és calcular la quantitat exacta en la qual maximitza els beneficis. Per evitar que sigui abusiu per part de les empreses, s'apliquen lleis com: antimonopoli, tribunals a la defensa de la lliure competència.

L'oligopoli: Poques empreses: Un nombre reduït d'empreses es reparteix la quota total. Funcionament: Alt grau d'interdependència. Les empreses oligopolistes poden competir entre si o no, per fer-se amb el mercat.

• Sense col·lusió: Guerres de preus: Si una empresa redueix el preu i les altres no, la seva quota de mercat i els seus ingressos augmentaran i les altres no.
• Amb col·lusió: Les empreses cooperen en comptes de competir entre elles, es diu que formen un càrtel. S'aconsegueix mitjançant acords per fixar preus. Competència en els preus: Les empreses competeixen en tot però els preus es fixen conjuntament.

La competència monopolística: Diferenciació del producte: Els productes satisfan la mateixa necessitat però no són substitutius perfectes. Quan el producte no és homogeni i té alguna característica que el distingeix d'altres, es parla de la diferenciació del producte. Funcionament: És senzill, a través de la publicitat les empreses intenten diferenciar els productes perquè el consumidor pagui més del que pagaria per altres productes.

El salari: És la remuneració del treball prestat per compte d'altri. Funcionament del mercat: La demanda de treball es deriva del lloc de treball que ofereixen les empreses: nivell de salaris: Si augmenta el valor dels salaris, els costos s'incrementen i les empreses estaran disposades a contractar a menys gent. La productivitat del treballador: Les empreses han de decidir si els compensa o no contractar treballadors segons què obtenen. L'oferta de treball: És la que formulen les famílies, treballadors, la quantitat de treball que ofereixen dependrà del nivell dels salaris i les característiques de la població. Com més elevat sigui el salari, més població s'oferirà a treballar. Salari d'equilibri: Es genera pel lliure joc de l'oferta i la demanda, encara que existeix un salari mínim interprofessional aplicable a qualsevol mena de treball.