Anàlisi de Pel·lícules Neorealistes i Soviètiques
Exemples de Cinema Neorealista
NEOCLA
La terra tremola (Luchino Visconti, 1948)
Va ser políticament el més marxista dels autors neorealistes.
El cinema de crítica social i denúncia de les injustícies és molt més subjectiu.
És la primera part (L’episodi del mar) d’una trilogia sobre Sicília.
Narra la història de la lluita d’un pescador i la seva família per alliberar-se de l’explotació dels majoristes de la pesca.
Lliure adaptació d’una novel·la de Giovanni Verga (I Malavoglia).
El lladre de les bicicletes
(Vittorio de Sica, 1948)
Gran obra mestra del neorealisme.
Considerada com un dels millors films de la història.
El film està basat en la novel·la homònima de 1945, escrita per Luigi Bartolini.
Explica la tragèdia d’un pare de família de classe baixa en atur, al qual, al poc de trobar feina de repartidor, li roben la bicicleta que necessita per treballar.
L’enllustrador
(Vittorio De Sica, 1946)
En col·laboració amb el guionista de la majoria dels seus films: Cesare Zavattini.
A la Roma de la postguerra, dominada per la misèria i la desocupació, dos joves il·lustradors somien amb comprar-se un cavall. L’única forma d’aconseguir els diners necessaris és fer tripijocs en el mercat negre, però els nois intenten en tot moment no ser detinguts.
Amb L’enllustrador, Vittorio De Sica va aconseguir la proesa de guanyar el primer Òscar de la Millor Pel·lícula Estrangera, la primera vegada que s’atorgava a una pel·lícula feta fora d’Hollywood.
Roma, ciutat oberta
(Roberto Rossellini, 1945)
Primera gran obra mestra del neorealisme (amb Fellini com a guionista).
Inspirada en fets reals: resistència d’un grup de veïns de Roma contra els ocupants nazis que envaïren Itàlia quan els italians es rebel·laren contra el govern feixista de Mussolini.
Gran èxit internacional. Fan dos pel·lícules més documentals: Stromboli (1949) protagonitzada per Ingrid Bergman.
Pel·lícules Soviètiques
SOVIÈTIQUES
Octubre, 1917
Octubre és una pel·lícula soviètica muda dirigida per Serguei Eisenstein i Grigori Aleksandrov en què es narra el començament de la revolució soviètica a Petrograd.
La mare, 1926
La mare és una pel·lícula soviètica filmada pel director rus Vsevolod Pudovkin. Basada en la novel·la homònima de Maxim Gorki, la pel·lícula relata el procés de canvi ideològic d’una mare, inicialment apolítica, però que al llarg de la seva lluita per protegir de les tropes tsaristes el seu fill revolucionari, acabarà ella mateixa perdent la vida en un acte d'entrega incondicional al seu fill.
La fi de Sant Petersburg, 1927
La fi de Sant Petersburg és una pel·lícula muda de 1927 dirigida pel director soviètic Vsévolod Pudovkin. La pel·lícula, produïda per Mezhrabpom, va ser concebuda per commemorar el 10è aniversari de la revolució d'octubre i és un dels treballs més coneguts de Pudovkin.
El 1969, Mosfilm va crear una versió restaurada de la pel·lícula, incorporant-li una banda sonora.