Anàlisi de 'Quadern d'Aram': Memòries i Genocidi
Quadern d'Aram és una novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari. En un dietari, el narrador explica els fets rellevants que li passen cada dia, durant un període concret. Les divisions que fragmenten el relat són, doncs, els dies a què es refereix el narrador. A Quadern d'Aram, aquesta fórmula només es dóna al capítol 6: la narradora-editora aclareix, però, que Aram només esmenta de manera explícita la data si aquell dia va ser assassinat algun dels causants del genocidi.
La multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis, lletres de cançons tradicionals i de bressol, cartes i poemes) també podria fer pensar en el gènere de la novel·la reportatge, que pretén recrear uns fets i deixar-ne constància a través de tècniques de documentació pròpies del reportatge periodístic. Malgrat això, l'objectiu de la novel·la no és només el testimoniatge, sinó que va més enllà. El mot genocidi no s'esmenta en cap moment del relat, ja que el terme començà a utilitzar-se després de la Segona Guerra Mundial. Malgrat això, els fets que es relaten a la novel·la corresponen exactament a aquest concepte.
El tema principal de la novel·la de M. Àngels Anglada no és només la denúncia de tots aquests crims (les deportacions, els assassinats massius, la crueltat, les violacions, els raptes, les amenaces, l'obsessió per destruir un poble i una cultura, l'exili...), sinó la lluita contra l'oblit i contra l'actitud negacionista que encara avui dia hi ha qui manifesta.
El drama que han hagut de viure els exiliats armenis és mostrat molt de prop. Quant als motius (és a dir, les unitats temàtiques més petites que, combinades entre si, configuren el tema general), Maria-Mercè Miró n'ha destacat tres:
Les roses. S'esmenten de manera reiterada a la novel·la, sempre en relació amb Marik i els llocs que li recorden la vida anterior perduda per sempre, com ara el jardí de la casa de Trebisonda: remet al tòpic literari del collige, virgo, rosas, en què la rosa simbolitza la bellesa transitòria de la vida humana. Aplicant això a la novel·la, les roses estarien directament relacionades amb el fet que la felicitat és temporal. És significatiu que, quan Marik es casa per segon cop, durant la cerimònia es canti un himne que parla de les roses, titulat precisament Foc de roses.
El mar. És present des del principi fins al final de la novel·la, ja que bona part de les ciutats que se citen estan a la riba del Mediterrani (Atenes, Rodes, Marsella...). És símbol de llibertat i l'element que facilita als protagonistes una vida nova. El mar permet a Aram reflexionar sobre els veritables perills de la vida, no pas causats pel mar sinó pels homes:
La terra porpra. Símbol de la cultura armènia, a la novel·la es concreta en les tradicions i en la poesia. Malgrat que els botxins hagin intentat fer callar per sempre el poble armeni, l'ànima d'aquest poble perviurà sempre en la poesia: