Anàlisi Textual i Discursiva: Conceptes Clau per a l'Adequació

Adequació Textual

1. Àmbit d'Ús

1.1. Àmbit Públic

• Acadèmic: Textos propis de les institucions educatives i de la investigació.
• Periodístic: Textos propis dels mitjans de comunicació.
• Literari: Textos amb finalitats lúdiques, creats per divertir o provocar plaer estètic.
• Administratiu: Textos relacionats amb institucions públiques o privades.
• Publicitari: Textos relacionats amb la propaganda. Solen incloure's en l'àmbit periodístic.

1.2. Àmbit Privat

• Personal: Textos creats per l'emissor per a ell mateix.
• Familiar i d'amistats: Textos del cercle familiar o íntim.

2. Gèneres Discursius

Dir què és: una novel·la, un informe, un assaig, etc.

3. Finalitat del Text

És la intenció amb la qual l'autor produeix el text.

• Informar o demanar informació: Transmetre coneixements sobre uns fets (textos informatius).
• Convèncer i orientar: L'opinió o la conducta del receptor (textos expositiu-argumentatius).
• Regular la vida social: La trobem en l'àmbit de les institucions públiques i privades (textos jurídics).
• Provocar plaer estètic: (textos poètics).

4. Funcions del Llenguatge

• Funció referencial: Per a descriure o explicar la realitat (textos narratius).
• Funció expressiva: Per a comunicar una idea que té l'emissor (textos expositiu-argumentatius).
• Funció conativa: Pretén aconseguir un efecte determinat per part del receptor (textos argumentatius).
• Funció fàtica: Apareix quan hi ha una crida d'atenció del receptor per a començar o restablir una comunicació.
• Funció metalingüística.
• Funció poètica.

5. Tipologia Textual

• Narrativa: Conta les accions, els fets que els ocorren a uns personatges en un espai i un temps determinat.
• Descriptiva: Informa sobre l'estat de les coses o de les persones.
• Expositiva: Explica un fet, un concepte o una idea a un receptor.
• Instructiva: Orienta o ordena les pautes per a la consecució d'un procés.
• Argumentativa: Intenta convèncer o persuadir el receptor mitjançant l'exposició.
• Dialògica: Interactuen dos o més interlocutors; emissor i receptor intercanvien els papers.
• Retòrica: Jugar amb el llenguatge per a sorprendre el receptor i provocar plaer (poètica).

6. Canal de Comunicació

Pot ser oral, visual o escrit.

6.1. Temps i Espai de l'Enunciació

• En situació: Un temps i un espai compartits.
• Diferit: Ni el temps ni l'espai són compartits.
• Directe: Compartim temps, però no espai.

6.2. Segons els Participants

• Unidireccional: Va dirigit a un únic receptor.
• Multidireccional: Si va dirigit a més d'un receptor.

6.3. Segons els Emissors

• Unilateral: Si només hi ha un únic emissor.
• Multilateral: Si hi ha més d'un emissor.

6.4. Grau d'Interacció del Missatge

Són funcions.

7. Nivell de Formalitat

El grau de confiança existent entre emissor i receptor, a més del lloc i la situació en què es produeix la comunicació, pot ser molt formal fins a informal (alt, mitjà, baix).

8. Modalització Textual

L'autor, per a cridar l'atenció del destinatari d'acord amb la seva intenció o propòsit comunicatiu i per a manifestar la seva presència al text, utilitza diferents elements que li permeten modalitzar el text. Cal apreciar alguns recursos modalitzadors que li donen un caràcter de subjectivitat, com són:

• Elements lèxics valoratius: Substantius valoratius, Adjectius valoratius, Verbs valoratius i Adverbis, Derivacions.

Al costat de la modalització, es considera que el text té una anàlisi discursiva de modalització:

• Dèictica: Connectada amb la inscripció en el text dels interlocutors i amb les relacions que s'estableixen entre ells (que hi ha molta deixis personal).
• Epistèmica: Connectada amb el grau de certesa (afirmacions rotundes sobre alguna cosa).
• Deòntica: Connectada amb l'expressió de l'obligació (expressions d'obligació).
• Apreciativa: Connectada amb l'expressió de judicis de valor.
• Reflexiva: Comentaris que l'enunciador fa de les seves paraules.

9. La Deixis

9.1. Deixis Personal

• Primera i segona persona.

9.1.1. Diferents Valors Discursius de "Nosaltres"

• Plural majestàtic i plural de modèstia: (jo).
• Plural inclusiu: Jo + tu (+ tu...) (nosaltres de tota la vida).
• Plural exclusiu: Jo + ell (+ ell...) (jo i ells, que s'anomenarà).
• Plural global o universal: Jo + tu + ell (universalitat i globalització).

9.2. Deixis Social

9.3. Deixis Espacial

9.4. Deixis Temporal

• També quan és present, perfet i futur.

10. Impersonalitat

• Impersonal amb "se".
• Subjecte indeterminat: (La gent, les persones, tothom, algú, qui, ningú, hom).
• Passiva.
• Haver-hi.
• "Nosaltres" inclusiu: (Verbal).

11. Variació Lingüística

La variació lingüística del text es pot analitzar partint de la diacrònica, que presenta una llengua actual del segle XXI, contemporània a nosaltres.

Pel que fa a la diafàsica, es tracta d'un registre estàndard.

En l'anàlisi de la variació diatòpica, en aquest cas de la varietat (occidental/oriental), hi apareixen:....

12. Polifonia Textual

La polifonia, o conjunt de veus que participen en una situació comunicativa, es manifesta al text a partir de la realitat externa i de la realitat creada pel text.

Realitat Externa

Respecte a la realitat externa, és a dir, la realitat que està fora del text, podem distingir les següents veus:

• L'autor real, que és la persona que ha escrit el text.
• El lector real, que som nosaltres els que fem el comentari o qualsevol altra persona que llegeix el text.

Com a lectors, ens podem fer una idea de com és l'autor model, que en aquest cas correspon a una persona... A més, l'autor, quan escriu el text, pensa en un tipus de lector model que en aquest cas...

Realitat Creada o Discursiva

Respecte a la realitat creada o discursiva, distingim:

• El locutor, que és la veu que condueix el text (si fos un text narratiu, seria el narrador).
• Els enunciadors, personatges diferents al locutor que tenen veu pròpia.
• L'al·locutari, en què el locutor esdevé al·locutari perquè s'adreça als lectors parlant-li de tu, vostè, vos, o amb preguntes retòriques.

El locutor pot coincidir amb l'autor en textos en primera persona.

Pel que fa al discurs reportat, que són les reproduccions de les paraules d'altres persones, apareix:

• Discurs directe: L'autor reprodueix el que ha enunciat una persona tal com ho ha dit. Exemple: Laura pensava: "No volia veure'l mai més."
• Discurs indirecte lliure: L'autor reprodueix el que ha dit una persona mantenint la pausa del discurs directe i l'alteració de sintaxi de l'indirecte. Exemple: Laura pensava: no volia veure'l mai més.
• Discurs indirecte: L'autor reprodueix el que ha dit una persona, però alterant la sintaxi, amb verbs de dicció. Exemple: Laura pensava que no volia veure'l mai més.

La intertextualitat són cites o enunciats d'altres textos incorporats al seu....

Tipus de Registre

• Registre literari.
• Científic i tècnic.
• Periodístic i publicitari.
• Jurídic i administratiu.
• Col·loquial-familiar.