Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina: Miquel Àngel i el Gènesi

Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina: Miquel Àngel

1. Identificació de l'Obra: Dades Generals

• Títol: Volta de la Capella Sixtina.
• Autor: Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti) (Caprese 1475 – Roma 1564).
• Datació: 1508-1512.
• Localització: Capella Sixtina, Vaticà.
• Estil: Renaixement, període Cinquecento.
• Material i Tècnica: Pintura al fresc. Podem apreciar les jornades de treball per la diferència dels colors i la humitat necessària per a la tècnica del fresc. Suport: mur.
• Tema: Religiós.

2. Anàlisi Formal: Elements Tècnics i Plàstics

a. Elements Tècnics: Mides i Proporcions

Les mides són de 36 m x 13 m.

b. Elements Plàstics

i. Composició: Línies Bàsiques i Estructura

Composició tancada, tant en el conjunt com en les escenes. Les línies compositives són diagonals constants que donen moviment.

El fet que Miquel Àngel treballés pràcticament sol, perquè no trobava ajudants que entenguessin la seva concepció del fresc, dona a la composició un gran efecte d'unitat formal i estilística i una coherència argumental de tot el cicle.

La línia fragmentada de l'entaulament descrivint un ritme discontinu d'entrants i sortints, amb les figures dels profetes i sibil·les a la part inferior i els ignudi a la superior, constitueix la zona on es concentra la tensió compositiva del conjunt.

ii. Color i Dibuix: Gamma i Expressió

Nou concepte del color que accentua la tensió plàstica del conjunt. Per a Miquel Àngel, el color és un mitjà d'expressió, virulent i inquietant, entès com un valor autònom de la pintura. El color introdueix un element d'inestabilitat.

iii. Llum: Clarobscur i Corporeïtat

La corporeïtat de les figures crea efectes de clarobscur.

iv. Espai Tridimensional: Volums i Perspectiva

L'escala dels profetes i sibil·les augmenta gradualment des de l'entrada fins a l'altar aconseguint, per mitjà d'aquesta perspectiva invertida, augmentar òpticament la profunditat de l'estança.

Domini del dibuix, pintura influïda per l'escultura, per tant, importància pels volums.

v. Moviment i Expressió

Equilibri entre les tensions en sentit horitzontal i vertical.

vi. Tractament de les Formes: Tensions Dinàmiques

Miquel Àngel ha ideat el conjunt com l'expressió d'un joc continu de tensions entre les figures, les composicions, l'arquitectura real i la fingida. Un efecte inquietant i dinàmic que s'accentua amb el moviment de l'espectador.

c. Justificació de l'Estil: Renaixement Cinquecento

Hem de situar les pintures de la volta de la Capella Sixtina en la pintura del Cinquecento. Una vegada superada la necessitat de demostrar de manera permanent el domini de la perspectiva, una sèrie de pintors van renovar el concepte espacial de les escenes sense emmarcaments arquitectònics i amb una gran claredat compositiva, sense res de superflu. Dintre d'aquesta nova tendència hem d'incloure-hi Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. Val a dir, tanmateix, que Miquel Àngel mai no es va considerar pintor i el que feia era traslladar les escultures a un espai bidimensional. Realment les seves figures són corpulentes i posseeixen l'esperit i la força interna que, en escultures, anomenem terribilità, i que tan bé defineix l'autor.

3. Interpretació i Context Històric

d. Funció de l'Obra

Funció estètica i religiosa.

La intenció del papa Juli II era deixar enllestida definitivament la Capella Sixtina; malgrat que decorar aquell espai no era gens fàcil perquè depenia de les pintures prèvies quatrecentistes dels laterals. Miquel Àngel aconseguí una gran harmonia entre les diverses parts.

e. Contingut i Significació: El Gènesi

No se sap ben bé qui va triar aquesta iconografia del Gènesi ni per què. Hi ha qui diu que va ser triada per mostrar al món la imperfecció de l'home en contrast amb la perfecció divina i les desgràcies que s'esdevenen quan no es fa cas dels preceptes divins. La zona de les llunetes és l'encarregada de mostrar-nos la veritat a través de tots els avantpassats de Jesucrist i de tots els profetes i sibil·les que profetitzaren la seva vinguda i la salvació de la humanitat.

La volta és compartimentada en una trama de falses arquitectures, amb cornises i arcs faixons pintats a la grisalla. Ocupen els nou trams transversals, des del presbiteri fins al mur occidental, escenes del llibre del Gènesi:

• Separació de les llums i les tenebres (Gn 1, 1-6).
• Creació del firmament (Gn 1, 6-8).
• Separació de les aigües (Gn 1, 9-10).
• Creació d'Adam (Gn 2, 7).
• Creació d'Eva (Gn 2, 21).
• Pecat original i expulsió del Paradís (Gn 3, 1-23).
• Sacrifici de Noè (Gn 8, 20-22).
• Diluvi universal (Gn 7, 17-24).
• Embriaguesa de Noè (Gn 9, 20-23).

Alternadament, les escenes són reduïdes per ignudi (genis) que sostenen medallons amb escenes bíbliques. Les llunetes laterals, de formes triangulars, compartimenten l'espai on se situen els avantpassats de Crist; damunt les llunetes es representen homes nus; entre les llunetes, hi ha els profetes i les sibil·les que van profetitzar el naixement de Crist, i, finalment, a les quatre cantoneres, les escenes de:

• Judit i Holofernes (Jdt 13, 1-10)
• David i Goliat (1S 17, 38-54)
• Moisès i la serp de bronze (Nm 21, 4-9)
• El càstig d'Aman (Est 7, 9-10)

f. Context Històric i Influència: El Papat i la Reforma

El Papat vivia una etapa de plena esplendor i necessitava fer de Roma la capital de la cristiandat. Per aquest motiu es va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i la reforma de totes les dependències vaticanes. El luxe i la despesa que això va comportar —els encàrrecs artístics com ara la Capella Sixtina són només una part del pressupost— portaren l'Església a recaptar diners mitjançant la venda d'indulgències. Aquesta qüestió generaria un greu conflicte que acabà amb el trencament definitiu entre l'Església catòlica i les esglésies protestants.