Anatomia i Funció del Sistema Digestiu: Intestí i Glàndules Annexes

Intestí Prim (Continuació)

• Jejú: Part intermèdia. Té moltes curvatures anomenades anses intestinals. Longitud de 2,5 m.
• Ili: Última part. Es comunica amb l'intestí gros a través de la vàlvula ileocecal. Longitud de 3,25 m.

Per maximitzar la superfície d'absorció, la paret està replegada en plecs anomenats vellositats intestinals o vili. La superfície total és de 200 m².

Les cèl·lules encarregades de l'absorció són els enteròcits.

Intestí Gros

Part final del tub digestiu. Mesura 1,7 m de longitud i 8 cm de diàmetre. Està format per teixit muscular llis, amb contracció involuntària. En el seu interior hi abunden els bacteris, la denominada flora bacteriana. Consta de dos trams principals:

• Cec: Primera part de l'intestí gros, un conducte sense sortida de 5-8 cm que comunica amb l'intestí prim. Al final presenta un apèndix vermiforme que, si no s'evacua, pot infectar-se i inflamar-se (apendicitis); i si es perfora, pot produir una infecció (septicèmia) que pot provocar la mort.
• Còlon: Segona part que s'estén des del final de l'intestí prim (ili), amb el qual comunica a través de la vàlvula ileocecal, fins al recte. Es divideix en quatre sectors:
  • Còlon ascendent: Des del cec fins al fetge.
  • Còlon transvers: Des del fetge fins a la melsa.
  • Còlon descendent: Baixa perpendicularment des de la melsa fins a la cresta ilíaca.
  • Còlon sigmoide: Des del còlon descendent fins a l'anus, formant corbes.

Recte

Teixit muscular llis de 15-20 cm de longitud. En el pla frontal és perpendicular i en el sagital és corb.

Anus

Últim tram del tub digestiu, d'uns 3-4 cm de longitud. Conté dos esfínters:

• Esfínter anal intern: Anell muscular de múscul llis i control involuntari. No s'obre fins que hi ha prou pressió.
• Esfínter anal extern: Anell muscular de múscul estriat i control voluntari. Permet la defecació.

Glàndules Annexes

Fetge

Òrgan situat sota el pulmó dret, pesa 1,5 kg i està format per dos lòbuls.

Funció: Segregar la bilis que s'emmagatzema a la vesícula biliar.

La presència d'aliment al duodè estimula la secreció de la bilis pel conducte cístic i, posteriorment, pel conducte colèdoc, que desemboca al duodè. La bilis és responsable de l'emulsió dels greixos.

La bilis se sintetitza al fetge, passa pel conducte cístic cap a la vesícula biliar, torna cap al conducte cístic i, finalment, cap al conducte colèdoc, que la condueix a l'intestí prim.