Àngel Guimerà: Biografia, Obra i Impacte en el Teatre Català

Àngel Guimerà: El Dramaturg Clau del Segle XIX Català

Àngel Guimerà va suposar per al teatre català del segle XIX el mateix que Jacint Verdaguer per a la poesia. Va retornar al teatre la qualitat que no tenia des de l’Edat Mitjana.

També coincideix amb Verdaguer en ser un personatge enormement popular. Tot i que la seva obra va ser molt important, es va trobar lleugerament desfasada respecte de les tendències dominants a Europa en la mateixa època.

Biografia i Trajectòria Dramatúrgica

La seva vida i obra es resumeixen en els següents punts clau:

• 1845: Neix a Santa Cruz de Tenerife.
• 1877: Comença la seva carrera literària com a poeta, obtenint el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.
• 1879: Estrena la seva primera obra teatral: Gal·la Placídia. Guimerà era profundament catòlic, nacionalista i conservador.
• 1924: Mor a Barcelona. El seu enterrament va aplegar unes 50.000 persones, demostrant la seva immensa popularitat.

La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en 3 etapes principals:

1. Tragèdies Històriques (En Vers)

Aquesta etapa es caracteritza per l'ús del vers i la influència del drama romàntic. L'exemple més destacat és:

• Mar i cel (1888): Un pirata algerià s’enamora d’una captiva cristiana i moren plegats. El mar i el cel són els símbols de les respectives religions, i només es troben en l’horitzó (la mort).

2. Obres Realistes (En Prosa)

Aquestes obres estan escrites en prosa i ambientades en l’època contemporània de l’autor, tot i que hi perviu un esperit romàntic. Inclouen algunes de les seves peces més cèlebres:

• Maria Rosa (1894).
• Terra Baixa (1896): L'obra més mítica del teatre català. Narra la història d’amor i odi entre el pastor Manelic i la Marta, que mantenen una complexa relació fins que fugen cap a la Terra Alta, on els éssers humans són purs en la soledat de les muntanyes.
• La filla del mar (1900).

3. Última Etapa (Principis del Segle XX)

Aquesta fase és molt menys considerada que les anteriors. L’autor intenta retornar a l’esperit de les seves primeres tragèdies.

Condicionaments Biogràfics de l'Obra de Guimerà

Tres fets biogràfics van condicionar enormement la vida i l'obra de Guimerà:

El Complex de Mestís

Amb pare català i mare canària, Guimerà, tot i ser un nacionalista català profundament convençut, es va veure sempre a si mateix com un sobrevingut. Aquest sentiment es reflecteix a Mar i cel, simbolitzant l'amor impossible que l’acomplexava.

El Naixement Abans del Matrimoni dels Pares

Home molt religiós i conservador, va arribar a falsejar la seva data de naixement per tal que no es conegués aquest detall de la seva vida: els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut.

El Fracàs Amorós

De jove, es va enamorar de Maria Rubió, però no s’hi va casar per oposició familiar. Aquest fet es reflecteix en les complicades relacions amoroses de les seves obres, com la de Manelic i Marta a Terra Baixa.

L’amor en el teatre de Guimerà és sempre ple d’impediments i circumstàncies adverses.