Antic règim i Revolució: conceptes clau dels ss. XVI-XVIII

Antic règim

Antic règim: és la societat, la política, l'economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Estament

Estament: cadascun dels grups socials, legalment desiguals, en què es dividia la societat europea medieval i moderna.

Monarquia absoluta

Monarquia absoluta: els reis absoluts tenien poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia (eren dictadors).

Monarquia absoluta de dret diví

Monarquia absoluta de dret diví: el rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ningú, llevat de Déu.

Sobirà

Sobirà: qui mana exercint la sobirania.

Herege

Herege: el que expressa una opinió diferent de la doctrina del grup al qual pertany (termes religiosos).

Liberalime

Liberalime (principis):

• Sobirania nacional
• Separació de poders: el p. legislatiu fa les lleis i governa el parlament; el p. executiu aplica les lleis i governa el govern; el p. judicial jutja els infractors i dirigeix els tribunals de justícia.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei
• Drets i llibertats individuals
• Propietat privada

Revolució

Revolució: és un canvi radical en la forma de govern d'un país, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrós de persones de caràcter popular.

Tipus d'estats liberals

Tipus d'estats liberals:

• Monarquia parlamentària: el cap d'estat és un rei, tot i que sense poder absolut.
• República parlamentària: el cap d'estat és escollit per sufragi.

Hi ha dos tipus de sufragi:

• Sufragi censatari: només voten els més rics.
• Sufragi universal: vota tothom que sigui major d'edat.

Causes de la Revolució Francesa

Causes de la Revolució Francesa:

• Difusió de les idees liberals.
• Influencia de la Revolució americana.
• Descontentament d'una gran part de la població.
• Crisi de l'Hisenda reial.

Estats Generals

Estats Generals: nom que rebien les corts a França. Als Estats Generals hi assistien representants dels tres estaments sota la presidència del rei. La seva funció era aprovar les lleis i els impostos.

Constitució

Constitució: llei fonamental d'un estat liberal que defineix la forma de govern del país i recull els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes.

Bastilla

Bastilla: presó de París que es va convertir en un símbol del poder absolut del rei, ja que hi eren tancats els acusats d'actuar contra l'absolutisme.

Dret de veto

Dret de veto: dret que només tenia el rei; servia per negar una llei.

Cop d'estat

Cop d'estat: revolta militar que té com a objectiu fer caure el govern i lliurar el poder a un militar.

Tipus de liberals

Tipus de liberals:

• Girondins: volien fer la revolució sense la participació massiva del poble; buscaven més llibertat i afavorir la burgesia.
• Jacobins: volien fer la revolució amb la participació del poble; buscaven més igualtat i afavorir els sectors populars.