Antropologia de l'Ésser Humà: Diferències, Societat i Cultura
Diferències amb Avantpassats Animals
Des del punt de vista bioquímic i genètic, no hi ha gran diferència entre l'ésser humà i l'antropoide.
Diferències Anatòmiques
- Reducció de la mida de les dents i la mandíbula.
- Forma de la mà i habilitat.
- Posició bípeda i dreta.
- Desenvolupament del cervell.
Diferències de Comportament
- Capacitat de simbolització.
- La vida a la realitat: la intel·ligència ens permet captar moltes coses.
- El sentiment del propi cos.
- L'obertura al món.
- El lliure albir.
- La inconclusió.
- Capficament.
- Capacitat d'imaginar i raonar.
La Vida Cultural
És el tret més destacat de l'ésser humà (conjunt de llenguatge, lleis, art).
Intel·ligència Animal o Humana
Si l'entenem com la capacitat de modificar el medi o d'utilitzar algun instrument, es troba en alguns animals. Però si és la capacitat de comprendre les coses com a reals, de convertir els signes en símbols o de concebre idees universals i abstractes, només l'humà la té. La seva diferència és que la resposta de l'animal està limitada a una situació concreta.
L'Ésser Humà: Cos i Consciència
Som un Cos
Perquè hi ha una unió estructural entre la intel·ligència, el sentiment i la voluntat.
Som una Consciència
L'ésser humà és un subjecte perquè és algú que actua, un qui que respon, un jo que torna sobre ell i és capaç de preguntar-se: «Què sóc jo?»
Naturalesa Humana, Individu i Cultura
L'Ànima Cultural
La cultura introdueix un tipus d'adaptació eficaç que aporta mecanismes com el llenguatge simbòlic i la tècnica, que permeten aconseguir una certa seguretat davant els perills. El món de la cultura serveix per disminuir la por a la casualitat.
El Concepte d'Individu
És qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.
L'Individualisme i els Seus Límits
Es coneix com la teoria de l'individualisme possessiu. La societat és vista com un conjunt d'individus propietaris que es relacionen mitjançant l'intercanvi de béns i serveis. Els humans estem dotats d'una insociable sociabilitat.
Gènesi Social de l'Ésser Humà
L'Ésser Humà és Sociable per Naturalesa (Aristòtil)
Aristòtil diu que l'ésser humà és un animal polític. Afegeix que només l'ésser humà pot viure en societat, distingint el bé i el mal, la justícia i la injustícia; és a dir, és l'únic que té naturalesa moral.
La Societat com a Construcció Artificial
Viure en societat no és una exigència de la naturalesa. La societat és una construcció artificial, fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita entre uns i altres.
Representants Clau
- Thomas Hobbes: «L'home és un llop per a l'home.»
- Jean-Jacques Rousseau: L'aparició de la propietat privada i l'egoisme converteix l'ésser humà en malvat quan el fa sociable.
Aportacions de l'Antropologia Cultural
Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat. L'antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre'n el significat.
Evolució de les Societats
Les Primeres Societats
- Eren igualitàries.
- Predomina l'intercanvi i la reciprocitat.
- El cap és un home mediador.
- Forma de vida nòmada.
Les Societats Agrícoles
- S'empenyen a buscar recursos en el conreu.
- Es tornen sedentaris.
- Dóna lloc a l'acumulació i redistribució controlada, comandada per un cap.
Els Estats Naixents
Per passar a aquesta fase es van donar condicions noves:
- Centralització del poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la distribució de la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Creixement cultural.
El Dinamisme de la Societat
La Identitat Social
La identitat personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques, mentre que la social ens permet compartir valors amb els altres.
La Socialització i les Seves Formes
La socialització és el procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa identitat i es construeix com a persona.
Socialització Primària
Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família. No és únicament cognoscitiu o intel·lectual, sinó que té una gran càrrega emocional.
Socialització Secundària
És el procés pel qual s'interioritzen nous continguts institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. La interacció té una càrrega afectiva menor, i el coneixement s'ha de reforçar amb tècniques pedagògiques específiques. En aquest procés de maduració poden aparèixer crisis de creixement.
Resocialització
És un procés que consisteix en la interiorització dels continguts culturals d'una societat diferent d'aquella en la qual el subjecte s'ha socialitzat. Suposa dues coses:
- Un procés de desmantellament de la perspectiva anterior de la realitat.
- Una nova identificació fortament afectiva.
La Tradició
És el que portem darrere, el que recollim ja elaborat pels que ens han precedit. Són fruit d'un procés històric. La tradició és una forma d'autoritat.
Som Cultura
Caracteritzacions Antropològiques de la Cultura
La primera formulació explícita de cultura la pronuncia Edward B. Tylor. La cultura es defineix com una classe d'adaptació, com el resultat de la tasca històrica o com un factor d'humanització.
Subcultura i Contracultura
La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica. Alguns exemples són:
- Les tribus urbanes.
- Els grups d'atac social.
- Els grups socials alternatius (ocupes).