Aprenentatge i conducta: reflexos, condicionament i aprenentatge social
Aprenentatge: influeix en tots els esdeveniments que permeten als animals i a les persones adaptar-se a les variacions ambientals per poder sobreviure. Els reajustaments de l'ambient són tan importants per a la supervivència com els processos fisiològics interns. Té tres característiques: consisteix en un canvi de conducta, no sempre són permanents i pot suposar una disminució d'una conducta.
Maduració: consisteix en l'aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l'organisme i del sistema nerviós, s'experimenta en certes etapes evolutives i no està determinada per l'experiència.
Estat fisiològic: és una altra font de canvis temporals en la conducta que no es considera aprenentatge.
Patrons: capacitat d'aprendre de l'experiència i de respondre a diverses situacions ambientals, programada en l'estructura genètica de les espècies.
Reflexos: resposta innata, automàtica i involuntària. Elements: receptor sensorial, que capta estímuls ambientals; neurona aferent, que condueix els impulsos nerviosos fins a la medul·la espinal o al cervell; neurona eferent, que transporta els impulsos des del centre nerviós fins a l'òrgan encarregat de la resposta; i efector, que executa la resposta. Existeixen diversos tipus: salivar, xuclar, flexionar la cama i sobresaltar-se.
Pautes fixes: accions vitals complexes durant la formació genètica. Característiques: són específiques de l'espècie, segueixen patrons estereotipats, són patrons innats, són pautes resistents al canvi i es desencadenen per un estímul específic.
Habituació: ens acostumem a alguna cosa.
Sensibilització: augment en la reacció davant dels estímuls.
Experiment de Pavlov: estudia els processos de digestió dels gossos i observa la salivació i la secreció de sucs gàstrics. Per verificar la hipòtesi, va idear un experiment: abans de presentar el menjar a un gos, feia sonar una campana. Al principi, el gos només segregava sucs en veure el menjar. En repetir-se constantment l'associació, el gos va començar a segregar sucs en sentir la campana. Això demostra que no tots els reflexos són innats. El menjar és un estímul incondicionat.
Factors d'influència: novetat (els estímuls nous provoquen reaccions més intenses); intensitat (com més intens és l'estímul, més ràpida és l'associació); rellevància (s'aprenen millor les associacions entre estímuls rellevants entre si).
Condicionament operant: es diu així perquè l'organisme opera, actua o intervé per obtenir un reforç.
Reforços: 1) primaris: estímuls biològicament importants perquè són innats; 2) secundaris: propietats que es deriven de la seva associació amb els reforços primaris.
Reforç negatiu: la realització d'una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable. Procediments: condicionament d'escapament i aprenentatge d'evitació.
Càstig: pot ser positiu (administrar un estímul) o negatiu (retirar un estímul). Factors: intensitat, moment després d'ocórrer la conducta i constància.
Aprenentatge social: atenció: el subjecte observa un model i reconeix trets clau; retenció: les conductes del model s'emmagatzemen a la memòria; execució: el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i conseqüentment la reprodueix; conseqüències: l'individu pot ser reforçat per l'aprovació d'altres persones.
Aprenentatges conductuals:
- Successos: suposa adquirir informació de les relacions entre esdeveniments.
- Conductes: implica adquirir respostes eficients per modificar les condicions ambientals.
- Teories implícites: una teoria és una representació de la realitat i sol ser incompleta, falible i limitada.
Aprenentatge social: desenvolupa habilitats socials, actituds i representacions socials.
Aprenentatges verbals: informació verbal de fets i dades, sense dotar-los necessàriament de significat; aprenentatge i comprensió de conceptes i canvi conceptual o reestructuració dels coneixements previs.
Aprenentatges procedimentals: tècniques, estratègies i habilitats d'aprenentatge.