L'aprenentatge i la memòria: del condicionament a l'amnèsia
L'associació entre EC i EI
L'associació entre estímul condicionat (EC) i estímul incondicionat (EI) es produeix a l'amígdala. És necessària la contigüitat temporal per tal que l'EI entri quan els efectes de l'EC encara són vigents. L'amígdala és el lloc on es produeix l'associació entre l'EI i l'EC.
Condicionament palpebral
El condicionament palpebral (parpella) té el seu centre al cerebel: és un condicionament motor. La coincidència dels estímuls podria ser a dos llocs: a l'escorça cerebel·lar o bé al nucli interpòsit.
Aprenentatge associatiu (condicionament instrumental)
No hi ha contingència temporal. Va pel sistema del reforç. Les conseqüències de la conducta (reforç / càstig) modulen la pròpia conducta. En aquest cas, la sinapsi es veu reforçada per la dopamina. El condicionament instrumental (CI) comença sent voluntari (sota control cortical) i es va automatitzant (estructures subcorticals, com el cerebel, el tronc, la medul·la i els ganglis basals). Per exemple, quan una persona arriba a casa sense adonar-se de com hi ha anat.
Amnèsia i memòria explícita (declarativa)
Quan aquesta memòria pateix danys es produeix el que s'anomena amnèsia. L'amnèsia pot ser de dos tipus depenent d'on se situen en el temps:
- Retrògrada: incapacitat de recordar informació de fets passats.
- Anterògrada: dificultat per adquirir nous records.
El cas H.M.
Un exemple de cas d'amnèsia és el pacient H.M., a qui se li van extirpar els lòbuls temporals medials a causa de patir forts atacs epilèptics en aquestes regions. Aquesta operació li va provocar una amnèsia greu anterògrada i part d'amnèsia retrògrada, mentre que les memòries a curt termini i les procedimentals van quedar preservades (memòria no declarativa).
El cas R.B.
En un altre cas, el pacient R.B. tenia una lesió selectiva i bilateral a l'àrea CA1 de l'hipocamp, i presentava també amnèsia anterògrada. Així doncs, sembla ser que la formació hipocampal tindria un paper important de cara a la memòria explícita, i poca implicació en la memòria no declarativa.
L'hipocamp i la memòria
L'hipocamp és un magatzem temporal de memòries explícites que amb el temps són transferides a diverses àrees corticals. S'activa davant la codificació de nova informació, la recuperació d'informació recent, i la navegació virtual o imaginada que comprenen aprenentatges espacials i tasques d'orientació. En certs estudis amb animals s'ha pogut observar la importància de l'hipocamp en el processament i record d'informació espacial i contextual. La seva lesió provoca una mala execució de les tasques en aquests experiments (laberints radials, o el d'aigua de Morris).
Però l'hipocamp no fa exclusivament una codificació espacial, sinó que també permet codificar relacions entre estímuls espacials o temporals necessàries perquè es produeixi aprenentatge. Participa en el que s'anomena memòria relacional, que permet relacionar esdeveniments, i els interconnecta en funció de les seves característiques comunes. També pot expressar una flexibilitat de la memòria, en aquelles situacions que no són idèntiques.