Arquitectura i Escultura Neoclàssica: Característiques Generals
Característiques Generals de l'Arquitectura Neoclàssica
Les característiques generals de l'arquitectura neoclàssica són:
- Cerca de la bellesa ideal basada en les línies pures, en la simetria i en les proporcions subjectes a la mesura i les matemàtiques. Reacciona contra els efectes decoratius del Barroc i el Rococó. En aquest sentit, mostra un gust per la senzillesa, amb predomini d'allò arquitectònic sobre allò decoratiu.
- Utilitza elements bàsics de l'arquitectura clàssica: columnes, ordres com el dòric i el jònic, frontons, arcs de mig punt, voltes, cúpules, etc.
- La decoració és senzilla i austera. Està inspirada en l'art clàssic a base d'oves, garlandes, decoració floral, escuts, trofeus, etc. i també en l'art egipci.
- A més d'esglésies i palaus es construeixen hospitals, biblioteques, museus, teatres, observatoris astronòmics, bosses de comerç, bancs, monuments commemoratius, etc., ja que pensen que l'art ha d'estar al servei de la societat i ser útil.
- El material continua sent la pedra, encara que alguns arquitectes introduiran nous materials com ara el ferro en l'estructura dels seus edificis.
- Com a suports empren el mur, el pilar, la pilastra i sobretot la columna. S'utilitzen els ordres clàssics encara que amb predomini del dòric amb fust acanalalat o estriat.
- Les cobertes són predominantment voltades. Els edificis utilitzen arcs de mig punt, voltes de canó, d'aresta, cúpules, però, a l'exterior presenten l'aspecte d'arquitravats perquè empren el llegat grec de columnes, entaulaments, frontons triangulars poblats d'estàtues.
- Cerca la proporció però a una escala preferentment monumental. Els edificis es dissenyen segons els principis de la simetria.
Característiques Generals de l'Escultura Neoclàssica
L'escultura neoclàssica imita la tècnica i els temes del passat clàssic, buscant la màxima perfecció en la imitació però sense arribar a entendre l'esperit que havia animat aquells artistes, el que dóna com a resultat una escultura freda i academicista.
L'escultura, com l'arquitectura, torna als patrons grecoromans. El retrat romà tindrà una gran influència en els que es facin en aquest període.
El material preferit és el marbre. Es talla amb una excel·lent tècnica, la seua superfície es polix molt.
En les escultures exemptes hi ha un punt de vista preferent, en els relleus no hi ha interés per la profunditat i solen desenvolupar-se a manera de fris.
Es prefereixen les imatges en repós, serenes però no rígides, per això recorren al contrapposto clàssic.
Les composicions es caracteritzen per l'equilibri i la simetria.