Arquitectura modernista i escultura: Eiffel, Sullivan, Domènech i Montaner, Gaudí i Rodin
Torre Eiffel
T.E.: Alexandre Gustave Eiffel (1887-1889) commemora el centenari de la Revolució Francesa. Estructura de ferro forjat i acer, amb unes 18.000 peces de ferro, una base rectangular de 4 pilars amb gats hidràulics i quatre potes de 115 m. Els costats són iguals (simetria i estabilitat), amb escales i ascensors. És una altra part de la vista del riu i del Camp de Marte, una integració excepcional i el més avançat de la tècnica i la indústria del segle XIX. Revela la indústria, és un símbol de l'exposició universal de París de 1889 i rebutjat simbòlicament per part de la població, que no hi accedia. Pròpiament, l'Eiffel és un arc triangular, i ja es va viure aquesta ciutat.
Escola de Chicago
M.C.: Louis Sullivan (1899-1901), civil, formant ferro i vidre a Chicago. Dos pares (base, entresòl i primer pis: vidre, emmarcat i ornamentació natural); alçat: pis homogeni, construcció cel·lular, ritme uniforme de finestres, superfície coberta de pilars. Planta horitzontal, angle cantonada, pavimentat circular continu dins l'edifici, finestrals amb noms de magatzems, façana il·luminada, fonament de Chicago (horitzontal reduït en sentit alçat), finestrals i aprofitament, intercanvi exterior.
Carrer Franklin Adams (zona comercial): part ascendent de comerç i magatzems, potència monumental al cantó i criteris arquitectònics i especials de venda de robes (2007). Constitueix més important Sullivan, amb signatura de Chicago, claredat exemplar, pensament arquitectònic i teoria de la forma segons la funció.
Palau de la Música i Casa Lleó Morera
P.M.C.: Domènech i Montaner (1905-1908), modernista, edifici cultural. Dues façanes (maó vermell, arcades de planta baixa, decoració amb mosaic i baix-relleu escultòric), àtic decorat amb mosaics bruns, coberta de terrassa, exterior de grès i esgrafiats blaus. Divisió en tres parts (accessos, auditori, escenari integrat), espai unificat i graciós, ornamentació, il·luminació de la façana, entrevessat (coberta reverberant). Destaca l'escultura de Gallart i Cantó, poc vistos a Barcelona, construïts a l'acolloment de la Seu Orfeó Català i concert. El caràcter català és adquirit amb valor simbòlic, diferents termes (quatre barres), emblema patriòtic i lligat a la Renaixença.
Casa Batlló i Casa Milà
C.M.: Gaudí (1906-1912), pedra, maó, cera, ferro, caràcter modernista. Predomini de línies corbes en tot l'edifici, planta baixa i dos entresols, cinc pisos, àtic, pis separat ondulat, finestres i balcons (motiu vegetal, estil curvilini), coberta (xemeneies, dipòsit d'aigua), interior (pati privat amb llum natural, patis distribuïts en planta, habitacions poligonals). Generalitat (ferro, pedra, maó): eliminació de murs de càrrega, substitució d'arcs parabòlics i columnes inclinades, estructura automàtica amb bigues i tensors de ferro, intercanvi de distribució lliure. Vista del Passeig de Gràcia, Roser Milà encara Gaudí 1906, projecte d'aparcament de carrugat i cotxe, entresòls botiga, àtic (sis dipòsits, ventilació, xemeneies), també anomenat Pedrera per la tria i tall del taller davant.
El Pensador i Rodin
E.P.: Auguste Rodin (1880-1900), impressionisme, escultura exempta, Museu Rodin de París. Estructura inclinada, descans de mà dreta, braç relaxat (acció reflexiva). Composició com a centrípeta (cap dins, no exterior, tret anàlisi de la relació en si mateix, figura geomètrica regular), tensió muscular, esforç físic, dits de mans trencats (més vitalitat, joc lúdic), non finito. Actitud personal anònima i immersa en preocupacions. Principi: imatge de Dante (poeta), metàfora del pensament de l'home i del seu destí. Punt de referència admirat arreu.
Preàmbul: Pere Freixes i Ferrer / Miquel Blay
P.F.: (Miquel Blay, 1892, marbre blanc, estil realista, MNAC Barcelona). Figura representativa del primer volum (embalum rodó), unitat i facilitat (punt de vista òptim), dues per ancianes, nena abraçant (bancs i nus), composició tancada. Ansietat (angle i línia recta, composició simètrica, trenca inclinació del cap). Noia (predomini de línia corba). Realisme (minuciositat d'ansietat, text, morbositat, plecs de carn, sensació de fred, construcció muscular, gest col·lectiu, vell arrugat). Nena (menys detall, anatomia suaument suau, efecte sufusió de vapor a la cara). Metàfora vulnerable, fins a especial referència a crueltat de la vida, ansietat, mus robat, mirada trista i debilitat vella/nena, deliri tendre, indefinició.