Art del Món Clàssic: Grècia i Roma - Història i Característiques
L’art del Món Clàssic
L’art del Món Clàssic és aquell que es desenvolupa en el context de les civilitzacions Grega i Romana.
Aquestes dues civilitzacions van desenvolupar manifestacions artístiques fortament originals.
La primera, molt més dispersa i àmplia, va assolir el seu màxim esplendor durant els segles V i IV a.C. Després, l’art i la cultura gregues es van expandir per la conca mediterrània i l’Orient Mitjà de la mà d’Alexandre el Gran i les dinasties hel·lèniques.
La segona va començar a desenvolupar-se al centre de la península itàlica cap al segle VIII-VII a.C., es va desenvolupar a partir de l’art etrusc dels segles VI a IV a.C. i finalment es va hel·lenitzar en el moment en què Roma comença la seva expansió més enllà de la península itàlica.
L’art del Món Clàssic: Grècia
L’art grec va començar a desenvolupar-se al segle XIII a.C. amb les primeres civilitzacions insulars –ciclàdica, minoica, etc.- per posteriorment, expandir-se cap al continent amb les primeres civilitzacions continentals –micènica-.
L’art grec continental més avançat es divideix en tres períodes:
- Art grec arcaic (s. XI-VI a.C.)
- Art grec clàssic (s. V-IV a.C.)
- Art grec hel·lenístic (s. III a.C.-I a.C.)
L’art del Món Clàssic: Art grec arcaic
L’art grec arcaic es caracteritza per la simplicitat de la seva figuració –tant en les manifestacions pictòriques que ens han arribat amb les terrisses com en l’escultura-, i pel desenvolupament de tipologies arquitectòniques que duraran com a model durant segles.
- De les figures gregues arcaiques, les més conegudes són els kouroi (kourós en singular), representacions de guerrers o atletes fortament esquematitzades i simètriques, molt hieràtiques i que mostren una clara influència de la figuració egípcia –arribada a Grècia via insular, sobretot gràcies a la civilització minoica-; i les korai (koré en singular), figures femenines que representen sacerdotesses, de característiques molt similars als kouroi.
- En l’arquitectura, durant els segles VIII i VI a.C. es desenvolupa l’ordre arquitectònic més típicament grec: el dòric. Els temples grecs dòrics, des del segle VI fins al IV a.C., seguiran un kanon –”norma”- molt sever i estable, molt influït per la idea de la bellesa lligada a l’ordre geomètric.