L'Assaig Humanístic de Joan Fuster i la Literatura Valenciana
1. L'Assaig Humanístic de Joan Fuster
L'assaig és un gènere que va nàixer durant el Renaixement. L'assaig humanístic de Joan Fuster és important pel repertori de temes variats i per la perdurabilitat de les seues reflexions. En aquest apartat, hem de situar els seus diaris. Fuster va practicar durant molt de temps la disciplina de l'anotació diària, per a ús personal però no confidencial. Moltes de les seues anotacions en els seus quaderns personals han esdevingut articles de premsa. Amb aquests textos, s'encara amb temes d'interès universal amb un posicionament de lliurepensador. Ell sempre prova de desmitificar les grans veritats i sovint acaba el raonament amb punts suspensius perquè el lector raone. Destaca Les originalitats i Judicis finals. A més, destaquen els escrits sociopolítics que són textos de reflexió històrica i política sobre el nostre país. En aquests escrits, Joan Fuster s'endinsa en les qüestions dels valencians i posa en evidència la catalanitat intrínseca de la nostra cultura. Destaca Nosaltres, els valencians. Per una altra banda, destaquen els estudis d'història i cultura, que són textos en què estudia i inventa parcel·les importants de la nostra història i literatura. Aquests escrits guanyen amenitat i lucidesa. Destaca La decadència del País Valencià.
2. La Guerra de Successió i Joan Roís de Corella
Causes de la decadència: expulsió dels jueus, problemes amb el comerç marítim, revolta de les Germanies a València, expulsió dels moriscos i incorporació del Rosselló a França pel Tractat dels Pirineus. La mort sense descendència de Carles II provoca la Guerra de Successió, que enfronta els botiflers contra els maulets i es desencadena la batalla d'Almansa. Joan Roís de Corella va optar per la carrera eclesiàstica, però tingué una vida amorosa agitada. Té un estil ple de cultismes i hipèrbats. Escriu obres profanes i religioses com La mort per amor. Les seves obres religioses mantenen l'esperit medieval que buscava excitar la pietat del lector.
3. El Renaixement
Destaca pel descobriment d'Amèrica, la impremta, les monarquies autoritàries i la Contrareforma. Es fonamenta en l'humanisme. En la literatura renaixentista destaquen Pere Serafí i Joan Pujol, dos autors molt influenciats pels models italians i castellans. Pel que fa al teatre, destaca Lluís del Milà. Jaume Gassull Torres va ser poeta i dramaturg. Entre els seus cançoners destaca Flor d'enamorats, que té un valor sociològic i sociolingüístic. L'estructura parteix d'un refrany conegut i segueix un repòs que es repeteix.
4. El Barroc
El segle XVII fou una època de crisi i de desencís. Es van transformar les monarquies autoritàries en absolutes i es va proclamar una visió pessimista, desenganyada i negativa. Els temes de la literatura barroca foren la fugacitat de la vida, la mort, la predestinació, les realitats morboses i macabres i la intencionalitat moralitzadora. Van predominar dos estils: culterà (Francesc Fontanella) i conceptista (Francesc Vicent Garcia). Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, fou un poeta que utilitza sonets i dècimes amb moltes expressions retòriques. La gran popularitat de la seua obra fou imitada i es denomina vallfogonisme.
5. El Neoclassicisme
El segle XVIII és un moviment basat en la raó. La burgesia es consolida i comença a participar en la política. La cultura neoclassicista es diferenciava en: art (propugna equilibri en l'arquitectura i en l'escultura) i literatura (es centren en el didactisme i en la divulgació cultural, hi ha interès pels dietaris; destaca Rafael d'Amat amb Calaix de sastre). Antoni Josep Cavanilles i Palop és l'autor de Rondalla de rondalles, que és un recull de narracions amb vocabulari de poble. Literatura popular: classificació: poesia religiosa (inclou gojos i nadales), poesia profana (mostra l'actitud humana davant dels fets quotidians), rondalles (gènere narratiu rigorós) i col·loquis (textos populars destacats a València).
6. El Teatre Religiós i la Comèdia Profana
Teatre religiós: l'Església hagué de fer el seu missatge més entenedor, per això hagué de representar les obres. Les representacions es centraven en les èpoques de Nadal i Pasqua. Destaca El misteri d'Elx, una obra dividida en la vespra i la festa, té lloc en la Basílica de Santa Maria d'Elx, és l'única obra que s'ha representat dins d'una església. Comèdia profana: té una estructura pareguda a la confrontació teatral. Destaca Serafina de Torres Naharro. L'obra està organitzada en cinc actes i sis personatges i estableix la contraposició humorística amos/criats.