Atletisme: història, proves i tècniques de tanques i relleus

L'Atletisme: Història, Organització i Proves Clau

L'atletisme és un esport derivat d'accions naturals com caminar, córrer, saltar i llançar. Considerat l'esport rei dels Jocs Olímpics, l'atletisme modern va començar a les Illes Britàniques, es va estendre posteriorment als EUA i, finalment, a l'Europa continental. Thomas Arnold el va introduir com a matèria obligatòria en l'educació física.

Orígens i Evolució de l'Atletisme Modern

• 1896: Celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.
• 1912: Fundació de la IAAF (Federació Mundial d'Atletisme), actualment coneguda com World Athletics.
• 1928: Jocs Olímpics d'Amsterdam, on les dones van participar per primera vegada en proves d'atletisme.

Organització de la Temporada Atlètica

La temporada atlètica comença l'1 de novembre i es divideix en dues etapes principals:

• Hivern: Inclou proves de pista coberta i cross (camp a través).
• Estiu: Dedicada a les proves a l'aire lliure.

Una part secundària de la temporada inclou les proves de ruta (maratons, mitges maratons, etc.), que se celebren principalment a la primavera i la tardor.

Pista Coberta i Cross

• Pista Coberta: És més petita que la d'aire lliure; la corba fa 200 metres (en comparació amb els 400 metres a l'aire lliure). Té 6 carrers i les corbes presenten una inclinació. Per tant, hi ha menys proves, ja que l'espai és més reduït.
• Competicions Importants (Pista Coberta): Campionat del Món i Campionat d'Europa, que se celebren anualment.
• Cross (Camp a Través): Té el seu origen a les Illes Britàniques.
• Competicions Importants (Cross): Campionat del Món (cada 2 anys) i Campionat d'Europa (cada any).

Aire Lliure i Competicions Clau

A l'aire lliure, les competicions destacades són:

• Jocs Olímpics: Els més importants.
• Campionat del Món: Se celebra cada 2 anys.
• Campionat d'Europa: Abans cada 4 anys, ara cada 2 anys.
• Diamond League: Circuit de competicions on participen els millors atletes del món.

Proves d'Atletisme: Curses, Salts i Llançaments

Les proves d'atletisme es divideixen principalment en curses, salts i llançaments, a més de les proves combinades.

Curses

• Velocitat:
  • 100m, 200m, 400m.
  • Relleus: 4x100m, 4x400m (curses per equips).
• Mig Fons:
  • 800m, 1500m.
• Fons:
  • 5000m, 10000m, Marató.
  • 3000m obstacles.
• Tanques:
  • 100m (Dones): 10 tanques de 0,84m d'alçada.
  • 110m (Homes): 10 tanques de 1,06m d'alçada.
  • 400m (Homes): Tanques de 0,91m d'alçada.
  • 400m (Dones): Tanques de 0,76m d'alçada.
• Marxa Atlètica:
  • 20km (Homes i Dones).
  • 50km (Homes).

Salts

• Salt d'alçada
• Salt amb perxa
• Salt de llargada
• Triple salt

Llançaments

• Llançament de Pes: 7,260 kg (Homes), 4 kg (Dones).
• Llançament de Disc: 2 kg (Homes), 1 kg (Dones).
• Llançament de Martell: Pes similar al de pes.
• Llançament de Javelina: 800g (Homes), 600g (Dones).

Proves Combinades

• Decatló: Per a homes.
• Heptatló: Per a dones.

Curses de Tanques: Tècnica i Detalls

La cursa de tanques és una creació moderna, amb la primera cursa amb reglament estricte registrada el 1843 a Eaton (Gran Bretanya).

Qualitats Essencials del Tanquista

Un bon tanquista ha de ser:

• Velocista.
• Amb nivells superiors de força reactiva i potència.
• Amb molt bona mobilitat articular dinàmica dels malucs.
• Amb gran desenvolupament de la coordinació i l'equilibri.
• Amb bona tècnica i habilitat rítmica.
• Valent.

Fases Tècniques de la Cursa de Tanques

1. Sortida i acceleració fins a la primera tanca.
2. Fase d'atac a la tanca o impuls.
3. Franqueig de la tanca o fase de vol.
4. Recepció o aterratge (fase de caiguda).
5. Cursa de velocitat entre tanques.
6. Cursa final (des de l'última tanca fins a la meta).

Impuls o Atac de la Tanca

• L'elevació de la cama d'atac és més ràpida si el taló està a prop del gluti.
• Peus en línia de cursa (no oberts).
• Atac amb el genoll.
• Genoll de la cama d'atac més alt que el maluc.
• Impuls més cap endavant que cap a dalt.
• Maluc, genoll i turmell de la cama d'atac s'estenen totalment.
• Col·locació de la part superior del cos per a l'atac.

Franqueig de la Tanca

• Extensió o quasi extensió de la cama d'atac.
• Acció envolupant de la cama de batuda.
• Inclinació del tronc cap endavant.
• Passar la tanca en descens.
• Acció d'abducció i rotació externa de la cama de batuda.
• La cuixa i el peu d'impuls: després, adducció, rotació interna i flexió endavant.
• Quan el maluc es trobi sobre la tanca, la cuixa ha d'estar paral·lela al travesser.
• Moviment dels braços equilibrador.

Recepció i Aterratge

• Ràpida baixada de la cama d'atac.
• L'arribada de la cama d'atac al terra coincideix amb el punt més alt del genoll de l'altra cama.
• La cama d'atac pren contacte amb el terra estesa i rígida (bloquejada pel genoll).
• Amortiment amb el turmell, amb el taló alt, sense enfonsar-se.
• El centre de gravetat (CdG) ha d'estar en la vertical del peu de recolzament.
• Amb l'extensió activa dels malucs, juntament amb l'oscil·lació cap endavant de l'altra cama, s'inicia el següent pas (el primer entre tanques).

Errors Més Freqüents a les Curses de Tanques

• Flexió del genoll a la recepció de la cama d'atac un cop passada la tanca.
• La cama de batuda prepara l'abducció ja a la batuda i no treballa en direcció de cursa.
• No fer passar el peu de la cama de batuda horitzontal cap enfora i topar d'aquesta manera amb la tanca.
• Atacar cap enfora o cap endins, o bé amb la cama no perpendicular a la tanca.
• Batuda molt a prop o molt lluny de la tanca, o fer l'última passa més llarga, fent que quedi el recolzament per davant de la projecció del centre de masses.
• Iniciar l'atac amb el peu en comptes de amb el genoll.
• Passar la tanca amb els braços en creu o tots dos avançats.
• Abducció insuficient de la cama de batuda per manca d'amplitud de moviment.
• Volar excessivament per damunt de la tanca, amb grans oscil·lacions del centre de masses.
• Manca de ritme.
• Als 400m tanques, no ser ambidextre i no tenir una bona rítmica.

Relleus: Història i Tècnica

Orígens dels Relleus

• Origen Antic: Carreres amb torxes que els grecs clàssics realitzaven com a ritus religiosos. També s'inspira en els relleus de cavalls del correu al Far West americà.
• Origen Modern: La Universitat de Pennsilvània va organitzar el darrer cap de setmana d'abril de 1893 una competició principalment integrada per proves de relleus per equips de quatre atletes. Aquest I Festival de Relleus de Pennsilvània segueix celebrant-se avui dia, amb el nom de "Penn Relays", sent un dels més importants del calendari dels Estats Units.

Tipus de Relleus i Distàncies

Inicialment, les competicions incloïen:

• 4x1500m, 4x800m, 4x400m i 4x100m.
• O sobre distàncies diferents (relleus mixts):
  • 400m - 300m - 200m - 100m
  • 800m - 400m - 200m - 100m
  • 200m - 200m - 400m - 800m (Relleu Olímpic)

Relleus 4x100m: Tècnica i Estratègia

Aquesta prova presenta una gran dificultat tècnica en la transmissió del testimoni. L'objectiu principal és no perdre velocitat durant el canvi.

Ubicació dels Atletes en el 4x100m

• Rellevista 1: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
• Rellevista 2: Rep el testimoni a la mà esquerra (corre per l'exterior del carrer).
• Rellevista 3: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
• Rellevista 4: Rep el testimoni a la mà esquerra i pot canviar de mà si ho necessita (corre per l'exterior del carrer).

Errors Més Freqüents a les Curses de Relleus Curts

• El receptor mira cap enrere en el moment del lliurament.
• El receptor corre amb el braç estirat cap enrere des de la pre-zona.
• L'atleta de darrere estira el braç cap endavant abans que el seu company hagi allargat el seu braç.
• Sortir dels límits de la zona, ja sigui per falta de coordinació o perquè s'ha calculat malament la marca prèvia de referència.
• "Menjar-se" l'atleta de davant, per les mateixes raons anteriors (avançar-lo massa ràpid).
• Pèrdua de velocitat excessiva en el canvi de testimoni.
• Inestabilitat de la mà del receptor en el moment de rebre el testimoni.
• Sortir abans que el company passi per la marca de referència.