Aurora d'Esperança: Lluita Obrera i Revolució a Barcelona
Al retorn de les vacances amb la seva família, un obrer es queda a l'atur. Després d'una recerca de feina infructuosa, en Joan se sent decebut i experimenta una certa inquietud social. La seva dona, la Marta, es veu obligada a acceptar una feina humiliant per poder alimentar els seus fills. En Joan reacciona enviant la seva esposa i els petits al poble, mentre ell vaga per la ciutat. Indignat pel conformisme de la gent, organitza un míting, alhora que prepara una Marxa de la Fam entre els aturats. Quan es dirigeix amb els seus companys a protestar davant les autoritats, i precisament quan passa pel poble on és la seva família, esclata la revolució. En Joan pren les armes juntament amb els altres i marxen tots al front, amb l'esperança que s'albiri una aurora millor. El que més destaca són les escenes de les noves relacions de producció després del procés revolucionari i el «fenomen col·lectivitzador» implantat per la CNT al juliol de 1936. Forma part, doncs, del més primitiu cinema polític anarquista espanyol, enfrontat al cinema polític dels altres partits. Aurora d'Esperança narra els esdeveniments d'un obrer barceloní i la Marxa de la Fam que, juntament amb els seus camarades, emprenen cap a la capital.
L'Esperit Revolucionari i la Crítica Social
Un dels esdeveniments que resumeix l'esperit revolucionari de l'època és quan en Joan irromp en un tumult format al carrer davant d'un maniquí. Els homes miren la dona eròticament i desordenadament, però el sindicalista Joan procedirà a apartar, amb la força i la legitimitat moral, el maniquí. Després, abandona ràpidament el seu lloc de treball. El sindicalista irromp a la casa de modes, on un grup de burgeses i treballadores alienades s'afanyen en la seva tasca. Arrenca amb violència una peça a un bust artificial i, en to encès, diu: «Canalles! I per vendre això heu de comprar la decència d'una dona... Bé exploteu la misèria». El grup de burgeses i treballadores alienades no mostra cap resistència; reflex obvi de la consciència culpable de l'opressió capitalista.