Autors i Moviments Literaris Catalans: Barroc, Il·lustració i Literatura Popular

Francesc Fontanella (Barroc)

Se’l relaciona amb el culteranisme de Góngora. Fa ús de cultismes provinents del llatí, d’al·lusions mitològiques o d’hipèrbatons violents, i altres recursos que donen un caràcter artificiós al poema. Afrancesat políticament i castellanitzat literàriament. Autor de sonets i del teatre Lo desengany.

Baró de Maldà (Il·lustració)

Barcelona (1746 – 1819). Autor d’una vasta obra en prosa, en seixanta volums: el Calaix de sastre. Hi va escriure sobre allò que l’envoltava. Anava anotant el que veia en els seus viatges, excursions, passejades pels pobles i ciutats, personatges, festes, celebracions, esdeveniments polítics i socials, manera de viure, etc.

L’obra constitueix un document de primera magnitud sobre les formes de vida a Catalunya al segle XVIII.

Joan Ramis i Ramis (Il·lustració)

Maó (1746 – 1819). Exponent del teatre neoclàssic menorquí. Menorca estigué sota domini anglès bona part del segle XVIII i, per tant, a part de les vicissituds de la resta del territori català. Els autors de l’illa van rebre directament la influència europea.

Conegut sobretot per Lucrècia, en versos alexandrins, influïda per Racine, ambientada a la Roma antiga, respecta les tres unitats del teatre clàssic. Passà a escriure en castellà al restablir-se la sobirania espanyola.

Literatura Popular

La literatura popular va guanyar importància ja que mantingué una gran vitalitat. El poble no va deixar de parlar la seva llengua, la castellanització va afectar a les vores de la Cort.

Característiques:

• Normalment anònima, evolució més lenta que la culta, difícil de datar.
• El teatre va continuar amb l’entremès medieval, anomenat sainet. Peces dramàtiques breus, complements d’una obra llarga.
• La poesia transmesa oralment i cantada, gran varietat de gèneres: nadales (naixement de Crist), corrandes (4 versos de 7 síl·labes), goigs (poesies religioses), romanços (poemes narratius de tradició oral) o romanços bandolers.

En general els versos eren d’art menor (octosíl·labs), rima assonant, abundants repeticions.

En prosa destaquen les rondalles i llegendes, transmeses oralment, de caràcter fantàstic.