Bàdminton: història, normes, tècnica i tàctica

Història

Xina, fa més de 2000 anys. Procedència inca. 1res regles: 1877.

Aspectes generals

Preferible jugar en espai tancat. Alçada mínima: 7 m.

1. Àrea de servei dels dobles.
2. Àrea de servei de dobles.
3. Àrea de servei d'individuals.
4. Àrea de joc d'individuals.

Pista dividida en dos parts iguals. Xarxa de 1,55 m d'altura.

Individuals: pista delimitada per les línies laterals interiors i les línies de fons exteriors.

Línies que delimiten: 4 cm.

Raqueta i volant

Raqueta: estri més important, d'una o dues peces. Sempre lleugera.

Volant: objecte que colpegem amb la raqueta. Té plomes o malles fixades a la base. Pes aproximat: 5 g.

Presa de la raqueta

Col·locar el mànec amb el cordatge perpendicular a terra.

Presa bàsica: s'agafa la raqueta tancant els dits de manera que el polze quedi entre l'índex i els altres dits.

Colpejar de revés: girar el canell de manera que el polze quedi com a punt de recolzament a la part plana del mànec.

La tècnica

Servei: importància fonamental. S'efectua en diagonal, mai dues vegades seguides des del mateix costat.

Condicions perquè un servei sigui correcte:

1. En el moment del colpeig, el cap de la raqueta ha d'estar per sota del maluc.
2. No es poden moure els peus.
3. Cop amb trajectòria ascendent i moviment continu.

Posició de base: permet estar preparats. Centre del camp. Moviments més controlats i desplaçaments més fàcils.

Cops bàsics

1. Deixada: per aconseguir que el volant caigui al costat de la xarxa.
2. Cop pla: trajectòria horitzontal.
3. Drop: trajectòria descendent, des del fons de la pista.
4. Esmaixada: trajectòria descendent i ràpida, per allunyar l'adversari de la xarxa.

Damunt del cap: clear, deixada i esmaixada.

Per sota: cop pla i deixada.

La tàctica

Atacar: fer baixar el volant en el camp contrari, de manera que l'adversari es vegi obligat a colpejar-lo per sota de la xarxa.

Defensar: enviar al camp contrari el volant amb trajectòria descendent.

En cas de dobles: sistemes de joc

1. Davant-darrere: un jugador al davant (bona tècnica, ràpid i bons reflexos) i l'altre al darrere (potent, bon atacant i defensor).
2. Paral·lel: dos jugadors a la mateixa línia, cadascun cobreix la meitat del camp.
3. Mixt: combinació dels anteriors (davant-darrere en atac i paral·lel en defensa).

Canvi.

Puntuació

Els contrincants juguen al millor de tres jocs. En cas d'empat 1-1, es disputa el tercer joc. Per sumar punts, cal estar en possessió del servei.

Variacions de la puntuació

• Individual masculí a 15 punts. En empat 13-13 es decideix si es juga a 15 o a 18 punts. En empat 14-14 es decideix si es juga a 15 o 17 punts.
• Individual femení: 11 punts. En empat 9-9 o 10-10, es decideix si es juga a 11 o 12 punts.

Les faltes

1. El volant cau fora del camp.
2. El volant toca el terra.
3. El volant toca el sostre.
4. El volant queda enganxat a la xarxa o a la raqueta.
5. El volant toca un jugador.
6. El jugador fa obstrucció.
7. El jugador toca la xarxa amb el cos o amb la raqueta.
8. El jugador envaeix el camp contrari.
9. El servei no es realitza correctament.
10. En el moment del servei, el servidor o el que el rep són fora de l'àrea que els correspon.
11. El volant és colpejat dues vegades de manera consecutiva en el mateix camp.

Altres normes

• 5 modalitats de joc: individual masculí, individual femení, dobles masculí, dobles femení, dobles mixts.
• Les línies de delimitació són part del terreny de joc.
• Es continua el joc si el volant toca la xarxa.
• Per efectuar el servei, cal col·locar-se en una meitat del camp o en l'altra en funció de la puntuació.
• Entre el primer i el segon joc no hi ha descans. Entre el segon i el tercer, hi ha un descans de 5 minuts si ho demana un dels jugadors.