Bancs Centrals i Crisi: Resposta Financera i Matèries Primeres

Com responen els Bancs Centrals?

Intervenen concedint préstecs massius al sector financer a un tipus d’interès baix per poder continuar amb la seva activitat financera. Però la realitat fou ben diferent. Els bancs no concedeixen préstecs perquè no volen córrer més riscos, no volen augmentar la morositat i no utilitzen aquesta injecció de diners per concedir préstecs al sector privat. El que fan és utilitzar els diners que el BC els va concedir per tornar-los a col·locar al BC per no assumir cap risc, o comprar deute públic perquè suposaven que el risc que s’assumia era petit.

Els governs dels diferents països destinen grans quantitats de diners a rescatar i ajudar les entitats financeres que tenen problemes. En el cas d’Espanya es crea el FROB (Fons d’Ordenació i Reestructuració Bancària): el govern deixa uns préstecs amb un tipus d’interès baix i amb la condició de tornar-los en un període de 5 anys. També es crea el SAREB (“banc dolent”), un instrument per sanejar l’actiu dels bancs.

Crisi de les matèries primeres i el petroli

Es produeix un increment important del preu d’aquests dos factors productius degut a la crisi. A partir de l’any 2008 hi ha aquesta crisi en el preu d’aquests dos factors.

Matèries primeres

Es produeix un encariment del preu de les matèries primeres perquè existeix una sèrie de fets que fan augmentar la seva demanda. Aquests fets són tres:

• Cada vegada hi ha més demandants, ja que la població mundial creix (supera els 7 mil milions d’habitants). En haver-hi més població hi ha més necessitats per cobrir, i per tant, més demanda.
• Cada cop es destina una part més important de les matèries primeres, bàsicament cereals i greixos, a la producció de biodiesel. El que va succeir va ser que la font energètica principal és el petroli, que es tracta d’una font limitada. Es va arribar a un pacte entre els diferents països per començar a utilitzar altres alternatives com el biodiesel i altres fonts renovables. Com a conseqüència, augmenten els preus dels cereals i dels greixos, dos components bàsics per a la fabricació i per a l’alimentació.