Béns Públics, Efectes Externs i Necessitats Tutelars: Anàlisi Econòmica
Efectes Externs i Béns Públics: Una Anàlisi
La idea fonamental és que l'ús o consum d'un bé públic per part d'un individu pot afectar el benestar d'un altre individu. Per exemple, el fet que una persona es vacuni contra la grip no solament el beneficiarà a ell, sinó també a altres individus en disminuir les possibilitats de contagi.
Musgrave considera dos individus (A i B) i dos béns (X i Y), tenint en compte dos factors importants:
Localització del Bé Públic
Es manifesta a través del caràcter recíproc o no recíproc dels efectes externs. La reciprocitat indica que el consum que cada individu fa del bé públic afecta la utilitat de l'altre individu. El consum que A fa del bé Y beneficia B i a l'inrevés.
Grau de Substituïbilitat o No Rivalitat en el Consum
S'expressa a través dels paràmetres alfa (α) i beta (β), que poden adoptar valors entre 0 i 1:
- Si α = β = 1: Béns públics purs (substituïbilitat plena).
- Si α = β = 0: Béns privats purs (no substituïbilitat, hi ha rivalitat en el consum).
- Si 0 < α, β < 1: Béns mixtos (substituïbilitat parcial, hi ha rivalitat en el consum).
Necessitats Tutelars: Concepte i Característiques
Les necessitats tutelars són aquelles en què la satisfacció no és triada pel consumidor, sinó que és imposada pel sector públic. Hi ha una clara i rellevant divergència entre la utilització de fet de determinats béns o serveis per part dels individus i la seva utilització desitjable i òptima.
Exemples:
- L'obligatorietat del cinturó de seguretat.
- La prohibició de vendre alcohol a menors de 18 anys.
- La prohibició del consum de drogues.
Un altre exemple il·lustratiu és el d'un infant de 12 anys a qui no li agrada estudiar i decideix, amb el consentiment patern, abandonar els estudis per ajudar els pares al negoci familiar. Quan creix, s'adona que va prendre una decisió equivocada. Per això, l'Estat regula l'escolarització obligatòria fins als 16 anys.
Característiques Comunes amb els Béns Públics
Tant en les necessitats tutelars com en els béns públics, hi ha fallades de mercat per una quantitat o qualitat inadequada dels recursos assignats pel mercat. Això pot justificar la intervenció correctora del sector públic.
Existència d'Efectes Externs
La major part dels ciutadans saben que fumar és perjudicial per a la salut i que no haurien de fumar, però fumen. Això genera efectes externs, com els fumadors passius, o la drogaddicció que pot generar delinqüència.
Característiques Pròpies de les Necessitats Tutelars
A diferència del que passa amb els béns públics, el criteri d'eficiència en les necessitats tutelars es basa en la modificació de les preferències revelades.
Causes de la Divergència
Les causes de la divergència entre la utilització de fet i la utilització desitjable són distintes en el cas de les necessitats tutelars:
- Absència o falsificació de la informació.
- Imperfecció en l'aprenentatge i l'elecció retrospectiva (ex: l'escolarització obligatòria).
- Ambigüitat en el contingut de les preferències revelades pels individus.
- Desigual distribució de la renda o la riquesa.
Tècniques Públiques Utilitzades
Les tècniques públiques utilitzades habitualment en la satisfacció de les necessitats tutelars difereixen de les dels béns públics:
- En els béns públics, l'actuació pública principal és la provisió.
- En el cas de les necessitats tutelars, la regulació pública té un gran pes, així com les consideracions relatives a la desigualtat de renda, riquesa, educació, etc.
Tipologia de les Necessitats Tutelars
Necessitats Preferents
Són aquelles en què la utilització de fet per part dels individus és inferior a la desitjable. Per exemple, l'obligació de portar el cinturó de seguretat es pot justificar perquè fins que una persona no passa per l'experiència d'un accident greu, no valora bé els beneficis de portar el cinturó.
Necessitats Condemnables
Són aquelles en què la utilització de fet per part dels individus és superior a la desitjable. Un exemple clar és la conducció sota els efectes de l'alcohol.
El Respecte a la Sobirania del Consumidor
Tradicionalment, es considera que l'individu obeeix una única i uniforme ordenació de preferències, que aquestes preferències estan donades i són exactament les que l'individu manifesta en el seu comportament de mercat.
Un model més realista seria el que admet una gran diversitat de nivells en l'esquema de les preferències del mercat, del mecanisme polític i del tercer sector.
El principi de sobirania del consumidor s'ha presentat de tres maneres:
- L'individu és l'únic jutge del seu benestar.
- L'individu és el millor jutge del seu benestar.
- Encara que es pugui argumentar el contrari (és a dir, que no sempre ho és).