Béns Públics, Recursos Comuns i Intervenció de l'Estat: Guia Completa

Béns Públics, Recursos Comuns i Intervenció de l'Estat

Bé públic: És aquell del gaudiment del qual no pot excloure's la població, independentment de qui pagui, i el consum del qual per un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu, és a dir, no és rival el consum.

Consumidor paràsit: És aquella persona que rep el benefici d'un bé, però evita pagar-lo. Quan una persona no pot excloure el consum d'un bé, la gent té un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, deixant que altres paguin pel bé i d'aquesta manera gaudir-ne sense pagar. Exemple: Un exemple seria si es creés un mercat de serveis de seguretat oferts per la policia. Tot i que un individu pensi que necessita seguretat policial, no es veuria incentivat a comprar la part dels serveis de la policia que li corresponen. Com que la nostra seguretat seria la mateixa que la dels altres conciutadans, ens veuríem incentivats a esperar que la compressin els nostres veïns en lloc de contribuir a pagar-la.

Recurs comú: És aquell els serveis del qual són utilitzats tant en la producció com en el consum, i que no és propietat de cap individu concret.

Recursos comuns: Són béns que són rivals però no excloibles, és a dir, que no són propietat de cap individu concret. (Exemple: aire, aigua, carreteres, les balenes...).

La tragèdia dels béns comunals: Ens diu que els recursos comuns s'utilitzen més del desitjable des del punt de vista de la societat en el seu conjunt.

Informació imperfecta: És aquella informació que a vegades els mercats subministren als consumidors o als productors per a prendre decisions ben documentades.

Informació asimètrica: La trobem quan la informació sobre la qualitat i les característiques dels béns i serveis intercanviats o sobre les accions o característiques dels agents que influeixen en aquelles no està distribuïda de forma simètrica entre els consumidors i els productors.

Les tres grans funcions de la intervenció de l'Estat:

• Millorar l'eficiència econòmica combatent els errors del mercat mitjançant polítiques microeconòmiques.
• Estabilitzar l'economia i propiciar el creixement econòmic mitjançant la política macroeconòmica.
• Procurar l'equitat millorant la distribució de la renda.

La intervenció de l'Estat en l'economia: L'Estat intervé intentant contribuir a corregir els errors de mercat (la competència perfecta, les externalitats i la informació imperfecta). L'Estat intenta limitar el poder de mercat de les empreses monopolístiques i oligopolístiques; lluita contra els efectes nocius de les externalitats, especialment la contaminació; proveeix béns públics, i intenta subministrar informació als consumidors perquè prenguin decisions ben documentades.

La política distributiva: Està integrada per un conjunt de mesures del Govern l'objectiu principal de les quals és modificar la distribució de la renda entre grups socials o individus, intentant fer-la més equitativa.

Els instruments de què disposa la política de distribució són fonamentalment:

• ELS IMPOSTOS: Hi ha diversos impostos, i gairebé tots modifiquen la distribució de la renda. Hi ha impostos directes (els que graven l'obtenció de la renda) i indirectes (els recaptats sobre el consum de serveis o compra de béns).
• LES DESPESES DE TRANSFERÈNCIA: Les corresponents a l'assegurança de desocupació i les subvencions associades amb la política educativa.
• INTERVENCIÓ DIRECTA EN EL MECANISME DE MERCAT: Aquestes mesures actuen en el procés de formació dels ingressos, és a dir, sobre les forces de demanda i oferta de mà d'obra i sobre altres factors de la producció, com ara el capital.
• PREUS MÀXIMS I MÍNIMS.

L'ESTAT DE BENESTAR: Representa que l'Estat intervé per garantir a tots els individus una sèrie de drets bàsics, en temes com ara la sanitat, l'educació o l'habitatge.

Aquest model no és el mateix en tots els països.