La Borsa de Valors: Finançament i Gestió Financera d'Empreses

La Borsa de Valors és l'únic mercat on es compren i es venen accions d'empreses, i també es negocien altres actius financers. Les empreses decideixen vendre un producte o un altre depenent de les seves necessitats i del compromís que volen assumir amb els diners dels estalviadors. L'admissió a cotització en borsa d'una empresa incrementa el nombre de canals que té per captar recursos:

• Pot optar per una ampliació de capital amb desemborsament, que s'hagi de pagar pels nous títols.
• Pot facilitar la liquiditat als antics accionistes de l'empresa si decideix fer una oferta pública de venda.
• Si les accions pugen de valor, pot capitalitzar l'empresa, és a dir, que el valor del capital de l'empresa sigui superior segons el preu que marca el mercat.

Selecció de la font de finançament
Criteris:

EL TIPUS D’INVERSIÓ.

En cas de finançar un bé d'actiu corrent, la font de finançament pot ser a curt termini, mentre que si el bé ha d'estar vinculat a l'empresa durant un període superior a un any, la font de finançament ha de tenir també un termini de devolució superior a l'any.

EL GRAU D’ENDEUTAMENT QUE ES VOL MANTENIR.

En cas que l'empresa vulgui disminuir el grau d'endeutament, ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les fonts alienes s'utilitzen si l'empresa vol augmentar la seva rendibilitat econòmica o no pot disposar de recursos propis.

EL COST DEL FINANÇAMENT.

Les fonts a llarg termini acostumen a tenir un cost elevat comparat amb les de curt termini, com ja hem comentat. En alguns casos, el finançament dels proveïdors i altres fonts espontànies poden tenir un cost de 0.

Cost d’una font de finançament

Cost dels recursos financers propis.

Les aportacions dels socis o les reserves no impliquen per a l'empresa el compromís de pagar un interès o un dividend determinat. És per això que el càlcul del cost d'aquests recursos resulta difícil, ja que no reparteix dividends durant un any.

Cost dels recursos aliens a ll/t.

Contracte en el qual s'especifiquen les condicions del préstec amb l'interès que cal pagar. Per trobar-ne el cost efectiu corresponent (TAE), s'ha de tenir en compte les possibles despeses que es puguin produir.

Cost dels recursos aliens a c/t.

Són aquelles espontànies, sense negociació, com els salaris dels treballadors, els diners que es deuen als organismes públics, els crèdits que concedeixen els proveïdors quan no ofereixen cap tipus de descompte per pagar al comptat... són fonts de recursos que tenen un cost = 0. La resta de costos a curt termini componen un cost.

RELACIÓ ENTRE EL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓ I EL FONS DE MANIOBRA.

El fons de maniobra és necessari per finançar aquesta part de l'actiu corrent relacionat amb el període mitjà de maduració financer. Com més temps triga a recuperar la inversió en el seu cicle d'explotació, més gran serà el fons de maniobra que necessita.

Si el període mitjà de maduració financer és negatiu, pot també presentar un fons de maniobra negatiu, sense que això impliqui un problema de liquiditat.

Exemple: Supermercat

El període mitjà de maduració financer dependrà del temps que trigui a vendre les mercaderies. Si és capaç de renovar el seu inventari amb rapidesa, podrà cobrar les seves vendes, amb el benefici corresponent, abans de pagar les factures als proveïdors. El passiu corrent podria finançar part de l'actiu no corrent (FM-) sense que hi hagi problemes de liquiditat.

Determinació del fons de maniobra mínim a partir del període mitjà de maduració.

La determinació assegura l'equilibri financer a curt termini, amb la qual cosa s'eviten possibles problemes de liquiditat. Cada mètode planteja el problema i el resol des d'una perspectiva diferent, sense arribar necessàriament al mateix resultat.

i. Mètode de les rotacions

ii. Mètode sintètic

M: Import diari dels materials consumits en el procés productiu.
W: Cost diari dels salaris incorporats al producte.
D: Cost diari de la resta de despeses d’explotació.
C: Cost total diari de producció que té l'empresa. C = M + W + D.