Càlcul SCR i Inversió: Solvència II per a Asseguradores

Càlcul del Capital de Solvència Obligatori (SCR)

Les entitats calcularan l'SCR amb una periodicitat mínima d’un any i comunicaran els resultats a la DGSFP. Les entitats hauran de cobrir en tot moment el SCR amb els fons propis, bàsics o complementaris, que resultin admissibles segons la normativa. Les entitats estan obligades a recalcular i remetre de nou el SCR quan el perfil del risc o les hipòtesis utilitzades hagin variat significativament. La utilització de models interns o de paràmetres específics a la fórmula estàndard requerirà aprovació administrativa prèvia, a sol·licitud de l’entitat. El càlcul del SCR tindrà en compte tots els riscos quantificables en els que l'entitat asseguradora estigui exposada. Cobrirà les activitats existents i les noves activitats que s’esperi realitzar en els següents dotze mesos. En relació a les activitats existents, haurà de cobrir exclusivament les pèrdues inesperades.

Per al càlcul del SCR, les entitats asseguradores disposen d’una fórmula estàndard que ofereix el regulador perquè la companyia només hagi de bolcar les seves dades i s’obtingui el valor, l’import del capital de solvència obligatòria. No obstant això, la normativa permet que les entitats asseguradores introdueixin fórmules diferents a aquesta fórmula estàndard, en base a les seves dades i el seu perfil de risc. Aquest model intern ajusta millor el càlcul del capital de solvència obligatòria al perfil de risc. El regulador controla i supervisa l’ús d’aquests models alternatius a la fórmula estàndard.

Inversió i Cobertura de les Garanties de Solvència

Les provisions tècniques i el capital de solvència obligatori han d’estar cobertes correctament de forma permanent. Si existeix en algun moment un dèficit en la cobertura, la DGSFP pot aplicar d’ofici qualsevol classe d’actius que tingui l’entitat per cobrir el dèficit. La normativa legal permet un elevat grau de llibertat a les entitats asseguradores per invertir les provisions tècniques i el capital de solvència obligatori, sempre que se segueixi el principi de prudència que estableixi la pròpia normativa. L’entitat invertirà només en actius i instruments els riscos dels quals pugui determinar, mesurar, vigilar, gestionar i controlar degudament, a més d’informar adequadament d’ells a la DGSFP. Aquests riscos es tindran en compte en l’avaluació de les necessitats globals de solvència dins de l’avaluació interna de riscos i solvència. Invertiran de manera que quedi garantida la liquiditat, seguretat i rendibilitat del conjunt de la cartera d'actius, especialment d'aquells que cobreixen el capital de solvència obligatori. Els actius que representen les provisions tècniques els invertiran de manera que sigui coherent amb la naturalesa i durada de les obligacions derivades dels contractes d’assegurança. La inversió en instruments derivats s'admetrà si contribueix a reduir els riscos d'inversió o a facilitar la gestió eficaç de la cartera. La inversió en actius no negociats en mercats organitzats haurà de mantenir-se en nivells prudents. Els actius estaran diversificats de manera adequada a fi d'evitar una dependència excessiva d'un únic actiu, emissor o grup d'empreses, o una determinada zona geogràfica, així com un excés d'acumulació de riscos en la cartera en el seu conjunt. El criteri de valoració de les inversions s’ha de fer a valor real o valor de mercat. La política d’inversions va lligada a la gestió d’actius i passius o ALM (Asset Liability Management).