Canvis Físics i Químics: Reaccions, Electrització i Càrregues Elèctriques
Canvis Físics i Químics
Canvi físic: Quan una substància experimenta alguna transformació que canvia el seu estat o aspecte, però continua tenint la mateixa naturalesa, s'ha produït un canvi físic.
Canvi químic: Quan una substància, en transformar-se, canvia la seva naturalesa química, ha patit un canvi químic.
En totes les reaccions químiques es formen substàncies noves. La massa dels productes que es formen és la mateixa que la dels reactius inicials. Els àtoms no desapareixen, canvien de lloc. La comprovació experimental la va descobrir Lavoisier.
Tipus de Reaccions Químiques
Reacció exotèrmica: Són aquelles en les quals es desprèn calor.
Reacció endotèrmica: Són aquelles en les quals s'absorbeix calor.
Factors que Afecten la Velocitat de Reacció
Concentració dels reactius, superfície de contacte, temperatura i catalitzadors i enzims.
Reacció de síntesi: És aquella en què dues substàncies es combinen formant una sola.
Reacció de descomposició: Es produeix quan una única substància es transforma en dues o més.
Reaccions d'oxidació: Són les reaccions en què l'oxigen es combina amb altres substàncies (combustió, respiració, corrosió).
Reacció de precipitació: S'esdevé quan es barregen dos reactius dissolts i es forma un producte sòlid insoluble, anomenat precipitat.
Reacció de neutralització: Es produeix quan es combinen dues substàncies, anomenades àcids i bases, i se'n contrasten les característiques.
Reaccions bioquímiques: Respiració, fotosíntesi, fermentació i la putrefacció.
Electrització i Càrregues Elèctriques
Quan un objecte adquireix càrrega elèctrica, diem que s'ha electritzat.
Els cossos electritzats amb la mateixa càrrega es repel·leixen, si són de diferent signe s'atrauen.
A l'intercanvi de càrregues elèctriques, el nombre d'electrons i protons no varia (llei de conservació de la càrrega).
Forces entre Càrregues Elèctriques
Depèn del valor de les càrregues (com més grans siguin, més gran serà la força). La força d'atracció o repulsió depèn inversament de la distància que separa les càrregues: com més gran sigui la distància, més petita serà la força.
La força amb què s'atrauen o repel·leixen dues càrregues és directament proporcional al producte de les dues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa: F=K·Q·q/d2 (F=Newtons; Q i q=coulombs; d=metres; K=9·109 N·m2·C-2)
Igualtats
- 1 milicoulomb = 0.001 coulombs (10-3)
- 1 microcoulomb = 0.000001 coulombs (10-6)
- 1 nanocoulomb = 0.000000001 coulombs (10-9)