Capes de la Terra, Vulcanisme i Sismicitat: Guia Completa
L'Escorça Terrestre: La Capa Més Externa
L'escorça terrestre és la capa més externa de la Terra, estenent-se des de la superfície sòlida fins a la discontinuïtat de Mohorovicic (Moho). Representa aproximadament l'1% del volum total del planeta. El límit amb el mantell superior es manifesta per la variació en la velocitat de propagació de les ones P.
Tipus d'Escorça
Escorça Continental
- Densitat: 2,89 g/cm³.
- Gruix: Mitjana de 35 km (pot assolir 40-70 km, especialment en serralades).
- Edat: Molt variable, fins a 3.800 milions d'anys.
- Estructura i Composició: Molt heterogènia i irregular.
- Escorça superior: Roques granítiques i metasedimentàries.
- Escorça intermèdia: Roques plutòniques i metamòrfiques (incloent roques plutòniques bàsiques com els gabres).
Escorça Oceànica
- Densitat: 3 g/cm³.
- Composició: Principalment roques magmàtiques tipus basalts.
- Gruix: Oscil·la entre 3 km (prop de les dorsals) i 10 km (màxim).
- Edat: Relativament jove (els fons oceànics tenen uns 170 milions d'anys).
- Formació: Es forma de manera contínua a les dorsals oceàniques.
Estructura de l'Escorça Oceànica (3 Capes)
- Capa 1 (Superior): Formada per sediments aportats per l'erosió de l'escorça continental.
- Capa 2: De composició basàltica (laves de coixí i fractures verticals o dics).
- Capa 3: Formada per dics verticals de basalt, diorites i gabres.
El Mantell Terrestre
El mantell té un gruix d'uns 2.850 km i representa el 82% del volum de la geosfera. Està format principalment per silicats de ferro i magnesi (minerals com l'olivina i el piroxè). Presenta moviments convectius que estan directament relacionats amb la tectònica de plaques.
Mantell Superior i Inferior
- Mantell Superior: Compost per roques ultrabàsiques tipus peridotites (amb olivina i piroxè).
- Mantell Inferior: S'estén dels 670 km als 2.885 km de fondària. Els minerals són òxids de magnesi i ferro.
La Capa D'' i les Plomes Tèrmiques
La capa D'' és considerada una de les estructures més antigues del planeta. S'hi produeixen reaccions químiques per la interacció entre les capes limítrofes. Com a resultat d'aquesta interacció, els materials d'aquesta capa poden pujar a través del mantell, formant les anomenades plomes tèrmiques.
El Nucli Terrestre
El nucli constitueix aproximadament el 15% del volum i el 30% de la massa de la Terra. Es considera que està format majoritàriament per ferro.
Nucli Extern (Fluid)
- Gruix: 2.250 km.
- Composició: Òxids i sulfurs de Fe, i possiblement Ni.
- Estat físic: Fluid.
- Funció: Els corrents de convecció generats per diferències de temperatura i composició són determinants en l'origen del camp magnètic terrestre.
Nucli Intern (Sòlid)
- Gruix: 1.220 km.
- Composició: Ferro metàl·lic.
- Estat físic: Sòlid.
En el límit del nucli extern apareix la discontinuïtat anomenada D'.
La Teoria de la Tectònica de Plaques (TDP)
L'any 1968, els conceptes de deriva continental i expansió dels fons oceànics es van unir en una teoria més completa: la Tectònica de Plaques (TDP).
Aquesta teoria explica els principals trets geològics de la Terra (serralades, conques oceàniques, continents, distribució de sismes i volcans), generats per la capacitat d'expansió i subducció del sòl oceànic.
La Litosfera
Segons la TDP, l'escorça terrestre, juntament amb el mantell superior, es comporten com una capa rígida anomenada litosfera. La litosfera està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen les unes respecte de les altres.
Fenòmens Associats als Límits de Plaques
Límits Divergents (Distensius)
Vulcanisme Divergent
- Tipus de magma: Basàltic, molt fluid i de temperatures elevades (fins a 1000 ºC).
- Gasos: El magma no porta gaire gas.
- Explosivitat: Índex d'Explosivitat Volcànic (IEV) baix.
- Producte: Gran volum de laves (pillow laves).
Sismicitat Divergent
- Focus sísmics: Localitzats a uns 10 km de la superfície (poc profunds).
- Freqüència: El nombre de sismes és molt elevat.
- Impacte: No afecten àrees poblades, ja que es produeixen al fons oceànic (dorsals).
Límits Convergents (Col·lisions i Subducció)
Tipus de Col·lisions
- Col·lisió entre dues plaques oceàniques:
- Subdueix la placa oceànica més antiga i densa.
- Genera vulcanisme marí (ex: arc d'illes del Japó).
- Col·lisió entre placa oceànica i continental:
- Subdueix la placa oceànica (la més densa).
- Genera un vulcanisme continental molt important (ex: vulcanisme andí, serralada dels Andes).
- Col·lisió entre dues escorces continentals:
- No hi ha subducció.
- Es forma una estructura tectònica complexa anomenada obducció (ex: Pirineus).
Vulcanisme i Sismicitat en Zones de Subducció
- Vulcanisme: Relacionat amb magmes diferenciats i complexos.
- IEV molt elevat.
- Formen edificis volcànics de més de 6.000 m (estratovolcans).
- Sismicitat:
- Activitat sísmica freqüent, amb magnituds superiors a 8.
- Afecta àrees urbanes (Japó, Xile, Filipines, Indonèsia...).
- Focus sísmics localitzats en el Pla de Benioff (profunditat variable).
Fenòmens Associats a l'Obducció
En les zones d'obducció, el vulcanisme és menys important que en altres col·lisions, però l'activitat sísmica és significativa (ex: Himàlaia, Pirineus).
Hot Spots (Punts Calents)
Els Hot Spots són anomalies tèrmiques que generen una intensa activitat volcànica. El seu origen és poc clar, però podrien estar associats a grans àrees de fusió de material rocós profund.