Característiques Clau de la Pintura Neoclàssica: Anàlisi i Temàtiques
La llum incideix sobre les figures de manera difusa, clara i no molt forta per tal que es potenciï la sensació de repòs i suavitat. No es policromen. La figura humana és el tema fonamental, especialment el nu, dins del context de la mitologia o del retrat idealitzat.
Característiques Generals de la Pintura Neoclàssica
El 1762, Mengs publica Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura, on es recullen els trets característics de la pintura neoclàssica.
Inspiració en la Naturalesa Idealitzada
La font d’inspiració és la naturalesa, però com aquesta és imperfecta només s’ha de representar el millor, oblidant-se de la lletjor o la imperfecció. Les obres han de ser realistes però idealitzades. Musculatures perfectes, proporcions canòniques semblants als models grecs clàssics. Els escenaris arquitectònics han de recrear el passat clàssic i els paisatges naturals han de ser bells i tranquils.
Falta d'Expressivitat Continguda
Els sentiments no han de ser mostrats o haurien de ser continguts i freds. Alguns pintors, si volien donar passió a l’escena recorrien a recursos teatrals, gestos grandilocuents amb els braços...
Normalment els rostres adopten una actitud continguda i impassible, per tal de conservar la bellesa ideal, sense que dolor o alegria deformi els rostres.
Composicions Geomètriques i Estàtiques
Les composicions són geomètriques, equilibrades i estàtiques. Si s’ha d’establir una relació de moviment aquest és mesurat i amb postures molt estudiades. Tot succeeix en primer pla, no hi ha temes anecdòtics.
Llum Clara i Freda
La llum és clara i freda, ja que si s’empraren tons daurats s’introduiria una sensualitat que el neoclassicisme rebutja.
Perfecció Tècnica
La superfície del quadre sembla esmaltada perquè difícilment s’aprecien les pinzellades.
Predomini del Dibuix sobre el Color
Predomina el dibuix, la forma, sobre el color. Contorns ben definits, cura en el detall i colors pàl·lids. El resultat era una estètica distant de l’espectador.
Temàtica Principal
Les principals fonts d’inspiració van ser:
- L’Antiguitat clàssica i la literatura i mitologia. Es tracta el nu però es prefereix destacar la virtut, la moralitat o la heroïcitat. Normalment, el tema era una al·legoria a tenir en compte en el present.
- Els temes històrics. David o Ingres van fer coetanis el caràcter heroic de Roma amb la Revolució francesa. Amb Napoleó Bonaparte la pintura es va convertir en un art al servei de la propaganda de l’Imperi i l’emperador.
- El retrat. Busca la captació psicològica, encara que mostrant-lo molt idealitzat.
- El paisatge. Hi ha els paisatges amb restes arqueològiques que busquen recrear un idíl·lic, malenconiós camp, i per altre, les vistes de ciutats amb recreacions costumistes.