Carlemany: Restauració o Nou Imperi?

Qüestió polèmica: Restauratio imperii

• Corrent que defensa que l'Imperi Carolingi suposa una restauració de l'antic Imperi Romà d'abans de la divisió de Teodosi. Defensat per Bryce Lyon a l'obra Mahoma i Carlemany.
• Sosté que la coronació va ser iniciativa del papa Lleó III. Amb aquesta acció només volia escriure un capítol més de la mostra de favor que el Vaticà fa a la tan important família dels carolingis.
• El papat necessita d'una figura de protecció.
• Circumstàncies:
  • Deposició de l'emperador Constantí VI (797). Ara a Bizanci regna una dona, la mare, de manera que perd prestigi: Lleó III considera que no hi ha imperi d'Orient.
  • Acusacions i atacs a Lleó III (799). L'acusen de no tenir capacitats per ser Papa. Lleó III, davant els problemes interns, crida a Carlemany per defensar la figura del Papa.
• Provoca el descontentament de Carlemany.

Qüestió polèmica: nou imperi

• Defensat per C. Dawson a Els orígens d'Europa.
• Destaca el protagonisme de Carlemany enfront del de Lleó III. Seria conseqüència de la idea de Carlemany que considera que el papat necessita un poder fort i que, com a emperador pot fer millor la feina de defensor.
• Culminació del procés de recolzament al papat iniciat pel seu pare i pel seu avi.
• Pretén intentar donar un major sentit d'universalitat al seu poder: la condició d'emperador el convertiria en un personatge més extraordinari.
• El que s'amaga darrere d'aquesta idea és l'orientació teocràtica que té Carlemany, es vol convertir en el gran protector de l'Església.
• Si no és una restauració (com sosté Dawson) és perquè Carlemany recolza la teoria de Sant Agustí de les dues ciutats. Ell representaria la perfecció, l'ideal de conjugar el poder polític i terrenal amb el celestial.
• No utilitza el concepte d'emperador per a no ser acusat de ser el continuador de l'Imperi Romà, sinó que ostenta el títol de Romanum gubernans imperium et rex francorum et longobardum.

Seguint en la teoria que la coronació de Carlemany suposava la creació d'un nou imperi, Dawson dóna més arguments quant al tipus de coronacions: el poble romà aclamava l'emperador. Una vegada que aquest havia obtingut el beneplàcit (del poble o de l'exèrcit), aleshores era coronat i es passava a la proskynesis (postració). En canvi, la fórmula en la coronació de Carlemany no va ser aquesta, sinó que va ser coronat, seguidament aclamat i, per últim, va rebre la postració del papa. Carlemany esperava haver estat coronat davant el seu poble, no davant Roma. Això, unit a l'enveja dels emperadors bizantins (poble que es considerava l'únic hereu de l'Imperi Romà), va fer que Carlemany es mostrés molest. Va mostrar malestar per l'excessiu protagonisme que havia obtingut el papa i pel del poble romà, de manera que dos anys més tard a l'assemblea d'Aquisgrà va intentar remeiar-ho.

El pas del temps va posar de manifest que el concepte d'imperi que tenia Carlemany no era el que tenia el papa Lleó III. Aquest imperi carolingi no va perdurar molt de temps després de la mort de Carlemany (la tradició dinàstica franca determinava que els territoris s'havien de fragmentar), cosa que en la tradició romana imperial sí que passava, com és ben sabut.

El mateix emperador Constantí va ser qui va fer una donació de territoris al papat (Silvestre I), de manera que des d'aquell moment el papat es va considerar el nexe entre emperadors. No obstant això, s'ha demostrat que aquesta donació fou falsa, no va existir mai. Es tractaria d'una falsificació de quan el papat hauria d'haver necessitat una justificació per al seu protagonisme, a meitat del segle VIII (400 anys més tard de Constantí). Va aparèixer un document en el qual es parlava d'aquesta donació al papat que contenia uns quants fets interessants: el Papa tindria primacia sobre el patriarca de Constantinoble, la opció donada a Silvestre I per part de Constantí de crear una cúria romana (organització i govern d'una institució) i, suposadament, Constantí li deixaria al papat la ciutat de Roma i els territoris de l'imperi occidental. Otó III al segle XI (1001) va denunciar (de forma interessada) que tot això era fals. Posteriorment, humanistes italians als segles XIV i XV posaren de manifest que no era possible que Constantí hagués fet aquesta donació: Lorenzo Valla ho desqualifica a partir de l'estil literari que s'utilitzà en el document (no era propi del llatí del segle IV).