Catalanisme, Demografia i Industrialització al Segle XIX
Regionalismes Peninsulars i el Catalanisme
El Catalanisme: Origen i Objectius
El catalanisme és un moviment de reivindicació nacional catalana, que tenia com a objectiu la defensa dels valors històrics i culturals de Catalunya.
La Renaixença
Moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya. Els seus objectius eren el reconeixement de la identitat cultural catalana i la recuperació del català com a llengua literària.
El Proteccionisme
Defensava la indústria catalana per mitjà de polítiques proteccionistes per evitar l'impacte de la competència de productes estrangers.
El Catalanisme Polític: Figures Clau
El catalanisme va adoptar formes polítiques. Cal destacar:
- Valentí Almirall: Plantejaments progressistes.
- Enric Prat de la Riba: Gran teòric del catalanisme conservador.
- Josep Torres i Bages: Plantejaments del catalanisme regionalista catòlic.
Plataformes Catalanistes
Es va organitzar el primer congrés catalanista. L'objectiu era debatre l'ideari catalanista.
La Campanya contra el Projecte d'Unificació del Codi Civil
El Memorial de Greuges era un document adreçat al rei Alfons XII on la burgesia catalana posava de manifest el descontentament. El primer partit catalanista, la Lliga de Catalunya, va ser fundat per la burgesia de dretes i defensava els interessos morals, polítics i econòmics des de plantejaments conservadors.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Unió Catalanista era un partit catalanista d'esquerres, amb caràcter polític, que pretenia reunir el moviment catalanista.
Es va celebrar a la sala de sessions de l'Ajuntament de Manresa la primera assemblea de delegats de l'organització, que va aprovar les bases per a la constitució catalana, conegudes amb el nom de Bases de Manresa.
El Tancament de Caixes
S'inicia un moviment de protesta contra la reforma tributària del govern i l'anunci de nous impostos, conegut amb el nom del Tancament de Caixes. Els participants es negaven a pagar impostos.
La Demografia Espanyola al Segle XIX
A partir de la segona meitat del segle XVIII, Europa va experimentar un creixement molt important de la població, anomenat transició demogràfica.
Les Malalties Epidèmiques
El cicle demogràfic modern s'inicia amb la reducció de la mortalitat catastròfica.
El Món Rural i les Crisis de Subsistència
Va disminuir l'impacte de les crisis de subsistència provocades per pèrdues de collites i elevats preus del blat. Tot i això, es van succeir més de 12 crisis considerables.
El Creixement Urbà i les Malalties Socials
El creixement de les ciutats va generar problemes mèdics i sanitaris nous: l'increment de la població, l'existència de muralles, la poca aigua potable i la dificultat d'eliminar les aigües residuals. Les pèssimes condicions higièniques afavorien la difusió de malalties. Les autoritats municipals, conscients de la necessitat, van promoure l'elaboració de plans de transformació urbanística.
Els Fluxos Migratoris
Els pagesos emigren a la ciutat.
La Població a Catalunya al Segle XIX
Catalunya tenia prop de 500.000 habitants l'any 1787 i va passar a 900.000, distribuïts de manera desigual. El 1860, la població era d'1,6 milions, arribant a 1,9 milions al 1900. L'acceleració del creixement va ser deguda als casaments i a l'alta fecunditat. Al 1860, la població s'havia duplicat.
Evolució Demogràfica, Agricultura i Indústria
A la segona meitat del segle, la natalitat i la fecunditat van baixar. Es registrava una lenta davallada de la mortalitat, un lent descens de la mortalitat infantil i la limitació de les epidèmies de la febre groga i el còlera al litoral. També es va produir un increment del transvasament de les zones rurals cap a Barcelona i altres centres urbans. Les comarques del Pirineu van perdre el 40% dels habitants. El canvi de model econòmic va provocar el procés de transvasament del camp a la ciutat i de l'interior a la costa.
L'Emigració Catalana a les Antilles
Les dues terceres parts dels emigrants catalans del segle XIX van anar a Cuba i Puerto Rico. En el cas de Catalunya, era el complement mercantil necessari per a l'economia productiva (allí es venien els vins catalans i es comprava el cotó necessari).
L'Agricultura i el Món Rural
Des de les Corts de Cadis, els liberals van impulsar l'eliminació de tots els obstacles que impedien la lliure compravenda de la terra.
Canvis en el Règim de Propietat de la Terra
Les lleis desamortitzadores van permetre a l'Estat expropiar i subhastar les propietats amortitzades o de mà morta que tenien l'Església Catòlica i els municipis. No obstant això, no van solucionar els greus problemes financers de la Hisenda Pública.
Especialització Regional dels Conreus
Es va produir una especialització regional de la producció agrària. La zona mediterrània es dedicava a la vinya i als productes d'horta.
La Crisi Agrària (1880-1910)
Entre 1880 i 1910, una crisi agrària va produir la baixada de preus. La crisi va afectar la producció de cereals a causa de la importació d'una gran quantitat de blat procedent de països no europeus. La crisi es va estendre a la vinya a resultes de l'epidèmia de fil·loxera, que va destruir els ceps. La plaga es va combatre plantant ceps americans, però la plaga va afectar els contractes de rabassa morta i va esclatar el conflicte rabassaire (conflicte social entre arrendataris i pagesos).
Procés d'Industrialització a Catalunya
La Indústria Tèxtil (Cotó)
La Guerra del Francès i la pèrdua de colònies americanes van impactar negativament a l'economia, especialment a la indústria tèxtil. La Fàbrica Bonaplata va ser la primera que va utilitzar una màquina de vapor. Al final de 1850, els productes catalans de cotó tenien una quota de mercat espanyol de més del 90%, i Catalunya va ser considerada la «fàbrica d'Espanya». La crisi del cotó, provocada per la Guerra de Secessió Nord-americana, va tancar la primera etapa. La fallida de les companyies ferroviàries catalanes el 1866 va provocar un estancament econòmic general.
Fàbrica Bonaplata
Nom amb què es coneix la fàbrica tèxtil construïda per la societat Bonaplata. Va ser la primera a utilitzar maquinària accionada per vapor a l'Estat espanyol. Disposava d'una foneria i d'un taller per fabricar i reparar la maquinària tèxtil.
Indústria Siderometal·lúrgica
A Barcelona es va desenvolupar una foneria moderna que satisfeia la indústria tèxtil i ferroviària.
La Maquinista Terrestre i Marítima
Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària instal·lada a la Barceloneta. Construïda l'any 1855. Produïa maquinària tèxtil, vaixells, material ferroviari i materials per a construcció.
Comerç i Comunicacions
Comerç Exterior i Colonial
L'exportació de minerals i de productes agraris, juntament amb la importació de primeres matèries (carbó), van ser la base de l'activitat comercial amb l'exterior. França i el Regne Unit van ser els principals exportadors i països proveïdors.
Fins a l'any 1820, el comerç català amb Amèrica es va fonamentar en l'exportació d'aiguardent i la importació de sucre. També es va desenvolupar la participació de comerciants catalans en el tràfic d'esclaus.
Xarxa de Vies de Comunicació Terrestre
El ferrocarril va ser la gran esperança per regularitzar el transport terrestre. El 1845 es va iniciar la línia de ferrocarril de Barcelona-Mataró. El gran impuls per a la construcció d'una xarxa ferroviària general no va arribar fins que es va aprovar la Llei General de Ferrocarrils del 1855. La xarxa ferroviària es va construir amb vies d'una amplada d'1,68 m, enfront d'1,435 m d'Europa. Espanya va quedar aïllada de la xarxa europea, la qual cosa va encarir les exportacions i importacions.