Chillida i l'Elogi de l'Aigua: Art, Entorn i Reflex a Barcelona

Elogi de l'Aigua d'Eduardo Chillida

Elogi de l’Aigua

• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Formigó i acer
• Mides: 7’20 x 12 x 6’5m
• Estil: Abstracte
• Tema: Al·legòric
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Context Històric i Cultural

L’Ajuntament encarrega la preparació de Barcelona per als Jocs Olímpics del 92. Aquesta època es caracteritza per un creixement econòmic i demogràfic. Marca la fi de la dictadura i l'inici de la democràcia a finals del segle XX, així com l'obertura a Europa i l'adhesió a la Unió Europea.

Eduardo Chillida: Un Escultor Contemporani Clau

Chillida és un dels escultors contemporanis més destacats. Va abandonar el futbol per dedicar-se a l'art, especialment a l'escultura i al dibuix. La seva primera obra d'arquitectura va ser l’any 1947. L’artista treballa amb diversos materials com el ferro, la fusta, el formigó, la pedra i l’alabastre, adaptant-se a les seves característiques. La integració de les seves escultures a l’entorn, tant en el medi natural com en l’entorn urbà, l’ha fet mereixedor del reconeixement artístic internacional. Gran part de la seva obra es pot contemplar a la seva Casa Museu Chillida-Leku. La seva gran aportació a l’art el va fer mereixedor d’un gran nombre de premis nacionals i internacionals, destacant el Premi Príncep d'Astúries el 1989.

Anàlisi de l'Elogi de l'Aigua

Elogi de l’Aigua es compon d’una colossal estructura de formigó, suspesa en l’aire mitjançant cables d’acer. A sota d’aquesta escultura hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes, que convergeixen en un mateix punt intern, on es concentra tota la força expressiva de l’escultura. Chillida aconsegueix que el material, aparentment limitat, es manifesti en l’espai amb formes lliures i espontànies, per explicar de manera visual preocupacions metafísiques. Chillida aconsegueix desafiar la gravetat i dominar l’aire. L’artista aconsegueix que una estructura tan pesant sembli lleugera i ingràvida. Pel que fa a l’aire, no només està al voltant, sinó que sembla allò que vol capturar. L’escultura presenta una compenetració amb la natura. Gràcies a l’entorn, tot esdevé abstracte des de punts de vista i nivells diferents.

Relació amb l'Entorn i Simbolisme

Suspesa en l’aire, recorda les urpes d’una arpa que fa el gest de tancar-se. Aquesta idea de relació entre l’entorn i l’escultura, semblant a la que s’observa també en les tres pinces de La pinta del vent, és un dels objectius principals de l’obra de Chillida. La relació amb l’entorn reforça el significat de l’obra amb la seva monumentalitat, intensificant el valor estètic. D’altra banda, el reflex a l’aigua duplica la seva existència, relacionant-se amb el mite de Narcís.

Chillida i la Tradició Artesana Basca

Chillida, forjat en la tradició artesana basca de caràcter autodidacte, facilita la integració de l’espai com a element principal. Considerat el creador de l’escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre l’art i la natura recorda el ritual dels monuments prehistòrics.