El cicle menstrual, la fecundació i el desenvolupament humà

Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les parets de l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del cos. Aquest procés s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies i es repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es comença a formar el nou ésser.

La maduració sexual de la dona

• 10-12 anys: s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a desenvolupar les glàndules mamàries, es produeix la primera menstruació i comença a formar-se el pèl púbic.
• 13-14 anys: la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar pèl a les aixelles i les glàndules mamàries comencen a ser actives.
• 16-17 anys: la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes, els pits estan completament desenvolupats i s'ha format del tot el pèl púbic i el de les aixelles.

4. Fecundació, gestació i part

4.1. Fecundació

La formació d’un nou ésser s’inicia amb la fecundació, que és la unió dels gàmetes per donar lloc a un zigot. En els humans, la fecundació és interna i té lloc dins el cos femení, a l’interior de les trompes de Fal·lopi. Prèviament a la fecundació, és necessari el coït, que consisteix en la introducció del penis dins la vagina i la posterior ejaculació del semen, que conté aproximadament 350 milions d’espermatozoides.

4.2. Gestació

La gestació, també anomenada embaràs, és el període que va des de la fecundació fins al moment del naixement o part. Consisteix en el desenvolupament embrionari que donarà lloc a un nou organisme. En els humans, la gestació dura unes 40 setmanes o 9 mesos. En aquest període, un òrgan anomenat placenta agafa un protagonisme essencial.

4.3. El part

Es defineix com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d’un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva, que acaba amb la sortida del fetus a l’exterior del cos matern.

Els bessons

Els bessons univitelins procedeixen d'un mateix zigot (un òvul fecundat per un sol espermatozoide) que, després de dividir-se diverses vegades, es parteix en dos fragments. Cadascun origina dos embrions que es desenvolupen independentment. Com que tenen la mateixa informació genètica, són exactament iguals i comparteixen la bossa amniòtica i la placenta.