La ciència del color: llum, percepció i pigments
La naturalesa del color i la percepció visual
El color no és una substància, és una sensació produïda pel reflex de la llum en la matèria i transmesa per l'ull al cervell. La llum és com un feix de radiacions. Aquest feix actua sobre la retina, un fenomen fisicoquímic, i finalment es produeix la recepció cerebral.
El sistema d'anàlisi de la forma
El sistema d'anàlisi visual inclou diferències d'il·luminació, el sistema de color, el sistema d'informació espacial i el moviment. Les cèl·lules fotoreceptores (cons), situades al fons de la retina, són de tres tipus segons la longitud d'ona que capten:
- Llarga: vermell
- Mitjana: verd
- Curta: blau
També hi ha els bastonets.
Teories sobre la propagació de la llum
La teoria corpuscular considera que els cossos lluminosos emeten petites partícules (fotons) que circulen en línia recta. D'altra banda, la teoria ondulatòria manté que la llum es propaga per l'espai; l'energia lluminosa viatja en forma d'ones electromagnètiques.
S'anomena longitud d'ona la distància que hi ha entre dues crestes, mentre que la freqüència es mesura comptant la quantitat d'ones. El conjunt d'ones ordenades s'anomena espectre electromagnètic, i el conjunt d'ones visibles s'anomena espectre visible.
Interacció de la llum amb els objectes
La llum la veiem blanca si es reflecteix; si la veiem negra, és perquè s'absorbeix. La suma dels tres colors primaris dóna la llum blanca. Dues llums són complementàries si en barrejar-les obtenim llum blanca.
El color pigment i la mescla subtractiva
El color pigment és el color de la pintura; algunes substàncies tenen la propietat de reflectir tons molt definits. La barreja de color pigment s'anomena mescla subtractiva. Els tres primaris més el negre formen una quadricromia.
Les tres qualitats del color
El color té tres qualitats fonamentals:
- To: és el nom específic de cada color.
- Saturació: intensitat o grau de predomini d'un to.
- Valor: és la quantitat de llum que reflecteix el color.
Ordenacions, escales i harmonia cromàtica
Entre les ordenacions cromàtiques hi trobem modulacions. Les escales poden ser cromàtiques, si modulen tons, o acromàtiques, si fan referència a grisos. Hi ha dues escales principals: monocromes (1) i policromes (2).
La percepció d'un to és reflectiva i depèn de les seves diferències amb la resta de tons. Es crea harmonia quan un color domina en una composició. El contrast més gran es produeix per la juxtaposició de tons vius. Finalment, cal destacar que hi ha colors càlids (com el vermell) i colors freds (com el blau).