Citosol i citoesquelet: funcions i components cel·lulars

Citosol

Citosol:

Constitueix la matriu cel·lular i ocupa aproximadament el 55% del volum total. Té una composició química complexa: una dissolució col·loïdal amb sucres (molècules, sovint de mida gran, dissoltes que poden trobar-se en estat sòlid o gasós), aminoàcids, vitamines i àcids grassos.

Té funcions relacionades amb el metabolisme intermediari, entre les quals destaquen:

• Magatzematge de molècules energètiques i estructurals (ex.: glucosa en forma de glicogen).
• És on es realitza la glicòlisi i l'activació dels aminoàcids per a la síntesi de les proteïnes.
• És responsable dels moviments cel·lulars ameboides i intracel·lulars, i de les propietats col·loïdals de la cèl·lula.

Citoesquelet

Citoesquelet: xarxa complexa d'estructures filamentoses de naturalesa proteica que s'estén per tot el citoplasma. És responsable de la forma cel·lular i dels moviments, i ho aconsegueix mitjançant la interacció coordinada de diversos components:

1. Microtúbuls

Microtúbuls: estructures cilíndriques formades principalment per tubulina, una proteïna que resulta de la polimerització de subunitats proteiques.

A partir dels microtúbuls es formen diverses estructures cel·lulars, entre elles els centríols, que són estructures formades per 9 triplets de microtúbuls, units gràcies a ponts proteics. Els centríols s'originen en:

• Centrosoma (cèl·lules animals): actua com a centre organitzador de microtúbuls citoplasmàtics durant la interfase.
• Cinetosoma o corpuscle basal: col·labora en la formació del cil·li o del flagel.

Cilis i flagels

Cilis i flagels (cèl·lules eucariotes): estructures ondulants, envoltades per membrana plasmàtica i formades per 9 doblets de microtúbuls i una parella central (arranjament 9+2). Són diferents sobretot per la longitud; una cèl·lula no sol tenir cilis i flagels alhora.

2. Microfilaments

Microfilaments: estructures cilíndriques de longitud variable. L'actina és la proteïna més comuna; és la proteïna més abundant de les cèl·lules eucariotes i forma una xarxa resistent (l'«escorça cel·lular») que estabilitza zones de la membrana plasmàtica.

Els filaments d'actina, juntament amb la miosina, formen els microfilaments de les miofibril·les de les cèl·lules musculars. S'utilitza ATP sempre que hi ha contracció muscular.

Contracció muscular: es produeix pel lliscament dels microfilaments prims (actina) entre els filaments gruixuts de miosina. (cèl·lules vegetals)

3. Filaments intermedis

Filaments intermedis: constitueixen un entramat de fibres proteiques, de grandària intermèdia entre els filaments d'actina i els microtúbuls. Aquesta xarxa es forma a partir de polipèptids fibrosos.

La seva missió principal és proporcionar consistència mecànica tant a la cèl·lula com al nucli. L'estructura que formen s'estén des de l'embolcall nuclear fins a la membrana plasmàtica.