Codis sociolingüístics de Bernstein i el seu impacte educatiu

Introducció als Codis Sociolingüístics de Bernstein

El fenomen sociolingüístic descansa sobre dos tipus de codis molt diferenciats.

Codis:

Estratègies lingüístiques que es transmeten a través de l'estructura social. El nen aprèn i interioritza l'estructura social des del moment en què comença a parlar, començant a estructurar lingüísticament i mentalment el món que l'envolta.

El llenguatge:

Base de l’estructura cognitiva i motivacional de la persona.

Basil Bernstein estableix dos tipus principals de codis: els codis elaborats i els codis restringits.

Diferències Clau entre Codis Elaborats i Restringits

A continuació, es detallen les principals diferències entre ambdós codis:

• Codi Elaborat

  • Lèxic: Alt contingut simbòlic. Les paraules remeten a continguts abstractes i universals.
  • Gramàtica i Sintaxi: Precisió gramatical i sintàctica. Ús de conjuncions i proposicions subordinades.
  • Discurs: Ús de connectors i marcadors discursius que afavoreixen el pensament reflexiu i el discurs narratiu.
  • Nivell de Generalització: Alt nivell de generalització, amb ús de pronoms impersonals ("es pot afirmar..."). Aquesta forma universalitza el discurs i el desvincula de l’anècdota.
  • Èmfasi: Èmfasi en implicacions lògiques. Seqüències egocèntriques (impressions o punts de vista personals verbalitzats explícitament, posant en relleu la individualitat de l’interlocutor, com "jo penso", "la meva impressió és..."). Discurs autocentrat, amb les implicacions emocionals en un segon pla.
  • Significacions: Explícites. La significació del discurs és àmplia i interpretable, sent conscient de la necessitat de posar-se en el lloc del receptor. El receptor no ha de recórrer als elements contextuals per comprendre el missatge. Discurs de baixa predictibilitat.
  • Formes: Ús de formes interrogatives, que indueixen al pensament reflexiu.

• Codi Restringit

  • Lèxic: Simbolisme elemental. Les paraules remeten a realitats concretes i perceptives.
  • Gramàtica i Sintaxi: Ús de frases gramaticalment simples i curtes. Ús simple i repetitiu de conjuncions.
  • Nivell de Generalització: Baix nivell de generalització. Ús freqüent de pronoms personals. Discurs ric en anècdotes i analogies.
  • Èmfasi: Èmfasi en implicacions afectives. Seqüències sociomètriques (frases formulades com a qüestions implícites que asseguren la relació verbal amb l’altre i contribueixen a l’intercanvi d’informació, com "és natural, no?", "te n’adones?", "no m’ho puc creure!").
  • Significacions: Implícites. El discurs té una significació concreta i no permet molta interpretació. El missatge és difícil d’entendre si es desconeix el context. Discurs d’alta predictibilitat.
  • Formes: Ús de formes imperatives i exclamatives.

Impacte dels Codis Sociolingüístics en l'Educació

Aquests codis poden entrar en coherència o conflicte amb el codi escolar. El sistema educatiu tendeix a utilitzar un codi elaborat, amb una forta tendència a la generalització i la formalització d’estructures.

Els nens de classes populars sovint presenten un dèficit en el seu llenguatge, ja que aquest està lligat a experiències concretes, contextos locals i estructures socials que no sempre s'alineen amb el sistema escolar. Per tant, han de fer un esforç suplementari per captar els codis elaborats i traduir-los a la seva forma de parlar.

La teoria dels codis sociolingüístics de Bernstein suggereix que les diferències en la selecció i integració de significats dins d'un context determinat remeten a relacions socials i a tipus de pràctiques, i no a capacitats intel·lectuals intrínseques.

El Model Patriarcal o Tradicional Popular

Aquest model està fortament arrelat en els mitjans tradicionals de classes populars o treballadores, on l’accés als recursos vitals passava per la submissió al poder i per la capacitat de resistir a situacions adverses. Actualment, està en declivi en les societats modernes.

Característiques del Model Patriarcal en l'Educació

1. Objectiu Educatiu: No té per objectiu progressar socialment a través del sistema educatiu. L’objectiu escolar passa a un segon lloc, ja que perceben l’escola com una institució que no ofereix coneixements útils per a la “vida real”.
2. Objectius Principals de l'Educació:
   • Inculcació del principi d’escassetat: Aprendre que vivim en una situació d’escassetat i acostumar-se a no plantejar exigències, no ser capritxós i acceptar les condicions que li ha tocat viure.
   • Respectar l’autoritat: Una bona educació implica respecte a l’autoritat, a la qual s’ha d’obeir sense qüestionar.
   • Aprendre els bons costums: Mostrar respecte a l’ordre establert, entenent l’educació en les seves formes més simples, és a dir, en el seu sentit més formal i menys intel·lectual.
3. Metodologia Disciplinària: Aquest model utilitza el càstig com a metodologia disciplinària, sense que existeixi una forma reglada de càstig.