Cognitivisme: Processos Mentals i Estats Afectius

Introducció al Cognitivisme

El cognitivisme considera indispensable l'estudi de la neurologia i el sistema nerviós. Piaget comparteix la idea que els processos mentals depenen de l'aportació de la ment al coneixement. S'oposa al conductisme, ja que el cognitivisme no accepta que tot s'aprengui. Al contrari, considera que davant els estímuls exteriors hi ha una actitud activa del subjecte i que existeixen elements innats. L'objecte d'estudi del cognitivisme són els processos mentals.

Processos Mentals

Aquests processos inclouen el llenguatge, les emocions, la intel·ligència, la percepció, el raonament, i com organitzem les dades rebudes. Han de ser estudiats tenint en compte la seva base psicològica: el cervell. Els processos mentals o psíquics constitueixen l'activitat mental d'un individu. Es classifiquen en:

• Facultats cognitives: Intervenen en l'activitat de conèixer.
• Estats afectius: Constitueixen la nostra vida emocional.

Raonament

En sentit ampli, el raonament és la facultat humana que permet resoldre problemes. També es refereix al resultat de l'activitat mental de raonar: un conjunt de proposicions enllaçades que justifiquen una idea. El raonament es correspon amb l'activitat verbal d'argumentar. Un argument és l'expressió verbal d'un raonament. El raonament lògic utilitza la comprensió per passar d'unes proposicions a altres, partint del conegut al desconegut. Es distingeix entre raonament inductiu i raonament deductiu. Els raonaments poden ser vàlids (correctes) o no vàlids (incorrectes). Un raonament és vàlid quan les seves premisses ofereixen suport suficient a la conclusió. En un raonament no deductiu, la validesa implica que la veritat de les premisses fa probable la veritat de la conclusió. En un raonament deductiu, la validesa implica que la veritat de les premisses implica necessàriament la veritat de la conclusió. Els raonaments no vàlids que semblen ser-ho s'anomenen fal·làcies. El raonament permet ampliar els nostres coneixements sense recórrer a l'experiència.

Percepció

La percepció és el conjunt d'estímuls sensorials captats pels sentits (sensacions) que es converteixen en impulsos nerviosos, s'envien als centres cerebrals, s'interpreten i s'ordenen de manera significativa. Percebre un objecte és captar la multitud d'estímuls que aquest objecte envia com una unitat amb significat. Els primers psicòlegs experimentals, com Wundt, van entendre les percepcions com un agregat d'elements sensorials o sensacions. Corrents més moderns, com la psicologia de la forma (Gestaltheorie), consideren que els individus no són subjectes passius que capten sensacions aïllades. El que percebem són unitats significatives, i l'activitat ordenadora del subjecte té un paper decisiu. En les percepcions influeixen els coneixements i experiències prèvies, el punt de vista, els interessos del perceptor, i fins i tot el llenguatge.

Memòria

La memòria és la capacitat d'emmagatzemar informació per a la seva posterior utilització (record). Té dues funcions: possibilitar els aprenentatges i garantir la continuïtat del jo o identitat personal. Hi ha tres tipus de memòria: memòria immediata, memòria de curt termini i memòria de llarg termini. Els repassos consoliden l'aprenentatge. [Sobre la "memòria" i la seva relació amb el "pensament simbòlic" es recomana la lectura de Funes el memorioso, de Jorge Luis Borges].

Intel·ligència

La intel·ligència és la capacitat d'utilitzar els recursos disponibles per resoldre problemes i dificultats de la manera més eficaç possible. És la capacitat adaptativa per excel·lència. Es distingeix entre:

• Intel·ligència pràctica: Operar amb elements del món perceptiu i immediat.
• Intel·ligència simbòlica (abstractiva): Vinculada a la producció de símbols i idees abstractes, i al llenguatge.

La intel·ligència pràctica és compartida amb els animals, mentre que la intel·ligència simbòlica sembla ser específicament humana.

Estats Afectius

Vivim en contínua relació amb altres persones. El medi humà és social, i les circumstàncies compartides ens afecten. Els estats afectius són els fons que tenyeixen els nostres processos psíquics. Segons la intensitat i durada es classifiquen en sentiments, emocions i passions.

Emocions

Les emocions són més sobtades, puntuals i intenses que els sentiments, però menys duradores. Tenen manifestacions corporals (ruboritzar-se, tremolor, plor, riure, etc.). Són emocions: la vergonya, l'alegria, la por, la tristesa, el fàstic, la sorpresa, la ràbia.

La Relació entre Raó i Sentiments

S'ha establert una forta oposició entre la raó i els sentiments. Una certa tradició racionalista promou com a ideal de persona equilibrada aquella que fa que la raó predomini, controlant i reprimint els sentiments.