Què és la cohesió textual? Mecanismes i exemples
Cohesió textual
La cohesió és la propietat textual que consisteix en una sèrie de mecanismes lingüístics que permeten la relació de les unitats o elements lingüístics entre si. Aquesta s'ocupa d'ordenar linealment el text, de manera que els sintagmes, les oracions i els paràgrafs estiguen ben relacionats. La cohesió s'aconsegueix mitjançant els següents recursos:
a) Referència lèxica (mecanismes de cohesió lèxica)
- Sinònims, hiperònims i hipònims.
- Antònims.
- Camps semàntics.
- Figures literàries: metàfora, metonímia, etc.
b) Referència morfosintàctica (mecanismes de cohesió gramatical)
Dixi
- Personal (jo / tu): marques lingüístiques de 1a i 2a persona (pronoms personals, morfemes verbals i possessius).
- Social: expressions que manifesten la relació entre interlocutors (formal: senyor/a, «vostè» o «vós»; informal: tractament de «tu»).
- Espacial: díctics de proximitat (aquest/a, açò, ací, aquí), posició intermèdia (aqueix/a, això) o llunyania (aquell/a, allò, allà, allí, enllà).
- Temporal: elements que remeten al temps de l'enunciació (ara, adés, enguany, ahir, abans, després, demà...) i demostratius (aquesta vesprada, aquell dia...).
La referència fòrica
Alguns elements del text fan referència a uns altres que formen part del mateix text, cohesionant-lo:
1) Anàfora: fa referència a un element que ja ha aparegut
- D'identitat: l'element A remet a un element B amb el qual manté una relació d'identitat (el mateix element). Exemples: pronoms febles i relatius (M'he comprat una planta. La posaré al saló).
- De sentit: l'element A remet a un element B amb el qual manté una relació conceptual i no d'identitat (La teua habitació és de color blau. Jo me la pintaré groga).
- Extensió de l'anàfora: l'element A remet a un segment discursiu més extens (una oració o un fragment). Exemples: «ho» o «això» referint-se a tota una oració subordinada.
2) Catàfora
El referent apareix després de l'element que el substitueix (Ja la tinc: m'han regalat la moto que volia!).