Comparació entre Plató i Nietzsche: Ontologia, Coneixement, Moral i Antropologia

Comparació entre Plató i Nietzsche

Ontologia

Plató: Dualista - Nietzsche: Monisme

Plató: Separa els dos móns en dues realitats antagòniques: el món sensible i el món de les idees. Nietzsche: Una única realitat: la vida com a esdevenir (canvi constant). Constitució apol·línia-dionisíaca del món. Antecedents en Heràclit.

Plató: El món sensible: canvi constant, imperfecció, temporalitat. El món de les idees: eternitat, perfecció. Nietzsche: El món de les idees com a invent del pensament humà decadent.

Plató: El món sensible com a còpia o reproducció imperfecta del món ideal (realitat i aparença). Nietzsche: Defensa el món sensible com la realitat radical: l'etern retorn del mateix.

Coneixement

Plató: Idealisme i racionalista. Nietzsche: Vitalisme irracionalista

Plató: El coneixement com a descobriment de veritats intel·ligibles. Nietzsche: El coneixement com a "momificació" de la realitat sensible (egipticisme). La realitat sempre canviant es pretén reduir a conceptes estàtics.

Plató: Possibilitat d'un coneixement totalment vàlid (contra l'escepticisme i el relativisme). Nietzsche: El cos i l'experiència com a autèntics vehicles del coneixement. La raó com a falsificadora del món i creadora d'ideals antinaturals (crítica de les idees metafísiques). Impossibilitat de veritats absolutes: Perspectivisme. No hi ha res més que interpretacions del món. La veritat com una il·lusió.

Moral

Plató: El bé com a projecció de la raó humana (intel·lectualisme moral). Nietzsche: L'ètica com a resultat de la repressió de les forces instintives.

Plató: La felicitat és el resultat de l'administració del desig. Nietzsche: La moral com a domesticació de l'individu i els seus impulsos (esclavització).

Plató: Exaltació de les virtuts de la prudència i la moderació. Nietzsche: Exigència d'un retorn a les formes primitives de la valoració (moral tràgica).

Plató: Raó = Virtut = Felicitat. Nietzsche: Vida = instint = felicitat

Antropologia

Plató: Dualisme antropològic: cos i ànima. El cos com a presó de l'ànima. Nietzsche: Monisme antropològic: el cos com a realitat radical. "La teva raó és el teu cos". El cos no és la presó de l'ànima sinó l'essència de l'ésser humà.

Plató: Un nou home: el presoner alliberat de la sensibilitat i la ignorància que, a través de la filosofia, educa la seva ànima. Nietzsche: Un nou home: el superhome com a superació de la humanitat que ha creat la decadència. Retorn a la valoració de la vida i destrucció definitiva de l'ideal.

Plató: La filosofia com a purificació. Nietzsche: La filosofia com a destrucció de l'ideal.