Comparació de la Realitat i l'Ésser Humà: Aristòtil vs. Descartes
Realitat: Aristòtil vs. Descartes
Tant Aristòtil com Descartes van desenvolupar ontologies basades en el concepte de substància, però amb diferències significatives:
Aristòtil i la Teoria Hilemòrfica
Per a Aristòtil, la realitat (l'ésser concret) és un compost hilemòrfic, és a dir, una unió de matèria i forma. Aquesta teoria es pot entendre en dos nivells:
- Primer nivell (Substància Segona): Unió d'elements que resulta en l'essència.
- Segon nivell (Substància Primera): Unió d'elements que resulta en l'individu concret.
Descartes i les Tres Substàncies
Descartes, en canvi, proposa una ontologia amb tres substàncies diferents (ontologia cartesiana):
- Substància Infinita (Déu): Absolutament independent, summament perfecta. Atributs: eternitat, infinitud, immutabilitat, omnisciència. No posseeix modes.
- Substància Pensant (Res Cogitans): Creada, depèn de Déu, independent de la res extensa. Finita, imperfecta. Atribut: pensament. Regeix la llibertat. Modes: enteniment, voluntat.
- Substància Extensa (Res Extensa): Món material o cossos. Creada, depèn de Déu, independent de la res cogitans. Atribut: extensió. Regeix la necessitat (determinisme). Modes: magnitud, figura, nombre, situació, durada (temps), moviment. Les qualitats secundàries (percebudes pels sentits) són subjectives.
L'Ésser Humà: Aristòtil vs. Descartes
Aristòtil: Unitat Substancial
Aristòtil concep l'ésser humà com una unitat substancial on el cos representa la matèria i l'ànima la forma.
Descartes: Dualisme Substancial
Descartes defensa un dualisme: el cos (res extensa) és una substància regida per la necessitat, mentre que l'ànima (res cogitans) és una substància pensant regida per la llibertat. Malgrat ser substàncies diferents, Descartes postula una interacció entre cos i ànima a través de la glàndula pineal, mitjançant uns "esperits animals".