Comparativa entre Plató i Mill: Política, Coneixement i Societat
Opinió sobre la política de Plató
Segons els meus criteris, estic d'acord amb la política de Plató. Com ell diu, una polis governada per una aristocràcia beneficiarà molt al poble, en comparació amb un govern democràtic. La democràcia dona pas a vots sense un coneixement sòlid sobre política. En canvi, una aristocràcia, tal com la defineix Plató, seria un govern de savis, ja que els governants no serien escollits per pensaments equivocats de la gent i no hi hauria lloc per polítics que poguessin fer malament la seva tasca.
Comparativa entre Plató i Mill
Plató estableix una clara correlació entre l'ànima i l'estat. Depenent del tipus d'ànima, l'individu serà governant, guardià, artesà o pagès. Mill no fa partició de l'ànima i deixa a lliure elecció de cadascú la professió que vol fer, sense assignar treballs segons el tipus d'ànima. Des d'aquest punt de vista, Plató és determinista i Mill no. Mill vol l'obligatorietat de l'ensenyament, mentre que Plató assigna un tipus d'ensenyament o un altre segons el tipus d'ànima. Mill creu que el govern ha de ser elegit per democràcia representativa, mentre que Plató diu que el govern pertany a l'aristocràcia de la virtut, als savis (filòsofs).
Parts de l'ànima segons Plató
- Ànima racional - cervell
- Ànima irascible - voluntat - pit
- Ànima concupiscible - desitjos - abdomen
Mite de la Caverna
Sentits
El model de coneixement sensible que l'home ha de superar per arribar al coneixement de l'autèntica realitat.
Ombres
Són el tipus de realitat a la qual els homes estan encadenats com a conseqüència d'una falsa interpretació.
Cadenes
Fan referència a la ignorància que pateixen els habitants de la caverna.
Presoner
Representa qui viu en la ignorància.
Interpretació del Mite de la Caverna
Plató, en aquest text, explica el significat del famós mite de la caverna. Els arguments més importants d'aquest fragment són: el món material que coneixem a través dels sentits és comparable a una presó, i el foc que l'il·lumina és semblant a la llum del sol. La sortida dificultosa a l'exterior del presoner evadit representa l'esforçada tasca del coneixement a què se sotmet l'ànima amant de la saviesa. El coneixement més elevat és el de la idea del bé. És la causant de tot el bé i tota la bellesa de l'univers. Finalment, sense la idea del bé no pot existir la justícia ni en la vida pública ni en la privada.
Problemes ontològics i epistemològics
El problema principal que Plató planteja en aquest text és un problema ontològic: com és la realitat? Això remet a un altre problema de tipus epistemològic: com coneixem la realitat? Per respondre, Plató elabora la teoria ontològica i epistemològica coneguda com la teoria de les idees. Tot el que existeix pertany a una de les dues realitats en què aquest es troba dividit: món sensible i món de les idees.