La Complexitat de l'Ésser Humà: Antropologia i Ciències Socials

1. La Complexitat de l'Ésser Humà

L’adolescència és una etapa de trànsit en la qual ens preguntem: Qui som? Per contestar-la tindríem una gran quantitat d’autoanàlisi i de converses.

Qui sóc jo? Sóc Isabel Agustí, això és el primer que se m’ocorre. Jo sóc jo, un ésser únic, singular, irrepetible. Però jo, corresponc a una espècie.

El Jo Personal i el Jo Compartit

Hi ha dos aspectes, el jo personal i el jo compartit, el qual podem diferenciar en les dimensions següents, analitzades per diverses disciplines:

• Física: Som un cos amb característiques físiques i químiques determinades. Disciplines: física i química.
• Biològica: Som un organisme fruit d’una filogènesi. Disciplines: biologia i medicina.
• Psicològica: Som un organisme capaç d’activitat psíquica conscient superior. Disciplines: neurologia, psiquiatria i psicologia.
• Cultural: Som un membre d’una societat humana. Disciplines: sociologia, història.
• Personal: Som una persona: un ésser capaç de transcendir, des de l’exercici de la seva llibertat, la seva dimensió física, biològica, social i històrica. Disciplines: art, religió, filosofia.

La condició personal actua sobre totes les altres, per això és fonamental: l’ésser humà és cos, organisme i membre d’una cultura, i és un mode personal. La manera de ser de l’home és el caràcter, i això és propi de cadascú.

L'Antropologia Filosòfica i les Seves Funcions

L'ésser humà és un objecte d’estudi de moltes branques del saber per la seva complexitat. L’antropologia filosòfica s’encarrega d’integrar tot el que sabem de l’home, desenvolupant-se en tres funcions vitals:

1. Críticodialèctica: Analitzar l’home i els seus mètodes de recerca des d’un punt de vista científic i filosòfic. S’utilitza el reduccionisme per aïllar una persona en un àmbit, ja sigui biològic, social, etc.
2. Teoricointerpretativa: Integrar la informació de les disciplines des d’una visió articulada i coherent. Inclou la indeterminació de l’ésser humà, ja que es va canviant la seva realitat, i la limitació de tot marc interpretatiu.
3. Utopicocreadora: L’ésser humà ha d’ajudar en l’anàlisi de la realitat: des d’un àmbit personal, un ideal d’un ésser excel·lent, i des d’un àmbit social, un ideal de justícia.

2. Ciència Natural de l’Home?

En la nostra societat hi ha un gran ressò en els mitjans de comunicació. Podem adaptar-nos de cara a la supervivència de l’espècie? Sí, amb unes conseqüències en els processos fisiològics (respirar...) i les activitats de l’esperit (ciència...).

2.1. Etologia Comparada, Sociobiologia i Antropologia Cultural

• Etologia comparada i Sociobiologia: L’ésser humà interpreta els conceptes bàsics de l’evolució neodarwiniana, basant-se en l’evolució del gen causada per les mutacions i la selecció natural.
• Antropologia cultural: Interpreta totes les manifestacions de les cultures com a estratègies d’adaptació al medi.

Cada corrent intenta justificar les seves tesis amb proves, generant problemes filosòfics interessants que es poden analitzar:

• El comportament dels nadons: Els nadons no tenen cap tipus de repertori conductual complex.
• Comportament d’individus en aïllament: S'atròfia gran part de totes les capacitats humanes.
• El resultat d’un estudi sobre persones amb una discapacitat en els cinc sentits és una expressió molt pobra en les emocions i sentits.

Un altre cas és l'estudi dels bessons monozigòtics: si se separen en néixer i s’eduquen diferent, tindran similitud en els gens que comparteixen.

El resultat és un gran debat, però es pot dir que els bessons s’assemblen si estan en una mateixa cultura, ja que tots complim les mateixes funcions, però depenent de la cultura les duem a terme de maneres diferents.

Objeccions a les Teories Naturalistes

Encara queden tres objeccions més:

1. Comportaments codificats genèticament: Vol dir que hi ha gestos que tots tenim (per exemple, en les granotes, croar). Però, en els éssers humans no passa així, ja que ho podem modificar.
2. Relació entre humans i animals: En algun cas podem observar que entre humans i animals hi ha una relació, però no és així, ja que el comportament i la relació són diferents.
3. Adaptacions: Nosaltres no estem totalment relacionats amb les adaptacions, ja que podem variar-ho.

3. Ciència Social d’Allò Humà?

L’ésser humà ha de tenir un comportament d’acord amb la societat a la qual pertany, ja que és un ésser social.

Les persones adopten estructures socials a partir de les idees i decisions de la societat?

La societat té finalitat pròpia, adopta idees sobre els pensaments i decisions dels seus integrants. La realitat és:

• Comportaments imposats per la societat: Hi ha un codi social que cal complir; si no, hi hauria càstig.
• Els costums van més enllà de la simple repetició: Es reforça la cohesió social per evitar la frustració col·lectiva.

3.2. Altres Problemes de les Ciències Socials

Podem parlar d’observació, experimentació i lleis quan es tracta de descriure el comportament humà? Els experiments relacionats amb el comportament humà, són fiables?

La fiabilitat dependrà dels factors següents:

• Hi ha un nombre de persones més reduït del normal.
• Algunes persones de l’experiment saben que estan en un experiment.
• La situació experimental és artificial.

Els problemes que s’han donat en l’experiment afavoreixen l’observació. De la mateixa manera que observem els éssers humans, també podem observar la dels éssers vius.

Primer, cadascú té un comportament personal que el fa lliure prenent les seves decisions. Però, quan preguntem a alguna persona pels fets que duu a terme, com podem saber si ens enganya o no? (Exemple de Samoa).

Ara bé, si volem descriure amb deteniment una realitat social hauríem de tenir en compte molts aspectes, cosa que és molt complicat.

Existeix una realitat humana en què ni l’observació ni l’experimentació són en absolut rellevants. Però la història ens ajuda a saber els esdeveniments passats, el present i els futurs.

Límits de les Lleis en Sociologia

Per acabar, en la sociologia també existeixen lleis de les ciències de la natura, però amb limitacions:

• La diversitat social i cultural és extraordinària.
• Que els fenòmens socials investigats es puguin mesurar i definir amb claredat, cosa que és molt difícil.
• Que les variables es poguessin relacionar amb una funció matemàtica.

Els sociòlegs parlen de probabilitat, no de lleis.

És possible una descripció sociològica del comportament humà o hi ha dimensions humanes que s’escapen de la seva descripció sociològica?

3.1. Marxisme i Estructuralisme

El marxisme és un reflex del sistema de producció i distribució de béns i dels interessos de la seva classe dominant.

La Visió Marxista de la Filosofia

Segons Marx, per a un filòsof, la filosofia és la comprensió racional de la realitat utilitzant la raó.

1. En primer lloc, el filòsof té llibertat pel treball de l’esclau. La filosofia neix a Grècia perquè hi ha molts esclaus.
2. En segon lloc, la raó es dedica a comprendre la realitat? L’essència de la humanitat és el treball, perquè l’ésser humà treballa, no pensa.

La conclusió de Marx és que l’ésser humà s’oblida de l’esclavitud. Però per què l’oblida?

• Reflex del sistema econòmic: La filosofia existeix per l’esclavitud.
• Al servei de la classe dominant: Hi ha injustícia perquè les classes dominants mantenen els seus privilegis.

L'Estructuralisme

L’estructuralisme defensa que els fets socials tenen significat en el marc del funcionament de la societat amb una estructura sistemàtica independent dels seus membres. Un individu dotat de llibertat i consciència forma part d’una estructura social.

L’estructuralisme pren significat inconscient dels fets socials determinats. Els símptomes físics o químics reben l’expressió de conflictes dels quals un no era conscient. Els símptomes són el significat conscient i els conflictes l’inconscient.

Objeccions a l'Estructuralisme i el Marxisme

Aquesta comprensió s’afronta a dues objeccions:

1. Estructura i continuïtat: Els membres tenen una estructura per garantir la continuïtat. En ocasions es diu que les normes garanteixen la maquinària social, però per què?
   • Fa visibles els límits del comportament correcte.
   • Reforça el que diu que nosaltres no som ni com aquests ni com aquells.
   • Depenent del delicte, el càstig serà més o menys greu.
2. La negació de l'investigat: En l’estructuralisme i el marxisme, les teories prediquen el que l’investigador nega. Què significa?

   L’investigador ens diu que el comportament està determinat per la societat. Però per a l’investigador social, les seves investigacions mostren que els éssers humans són capaços de transcendir el sistema de pensament i comportament que les societats ens inculquen.