Comptabilitat i Fiscalitat: PGC, Pla de Comptes, Tributs

Economia5,04 KB

Pla General de Comptabilitat (PGC)

El Pla General de Comptabilitat (PGC) és el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable. Per garantir la fiabilitat de la informació econòmica s'utilitzen diverses tècniques d'auditoria.

El Pla de Comptes de l'Empresa

Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes i subcomptes que preveu usar una empresa, segons la seva activitat i les seves característiques. Per tant, cada empresa elaborarà el seu pla de comptes segons les necessitats que tingui.

Grups del Pla General de Comptabilitat (PGC Pimes)

El PGC ordena tots els comptes seguint la classificació decimal. En el Pla General de Comptabilitat de les Pimes, trobem set grups:

  • Grup 1. Finançament bàsic: Comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini. Aquest grup inclou tots els comptes que l’empresa utilitza quan es finança per comprar una màquina o amb les aportacions dels socis.
  • Grup 2. Actiu no corrent: Comprèn els elements del patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable, incloses les inversions financeres, que romandran a l’empresa a més d’un any.
  • Grup 3. Existències: Són mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs, productes acabats, etc.
  • Grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials: Són comptes personals i efectes comercials, actius i passius, que s’originen en les operacions de tràfic (compres i vendes). També s’inclouen els comptes relacionats amb les administracions públiques.
  • Grup 5. Comptes financers: Comprèn deutes i obligacions per operacions alienes al tràfic (per no ser activitats econòmiques habituals per a l’empresa) a curt termini, i tots els temes relacionats amb la tresoreria de l’empresa.

Els grups 1 a 5 contenen comptes de balanç, és a dir, béns, drets, obligacions i patrimoni net.

  • Grup 6. Compres i despeses: Són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa i també, les despeses de l’exercici, com adquisicions de serveis i altres materials consumibles. S’inclouen les pèrdues eventuals i extraordinàries.
  • Grup 7. Vendes i ingressos: Comprèn la venda de béns i la prestació de serveis objecte del tràfic de l'empresa. Inclou també altres ingressos, la variació d'existències i els beneficis excepcionals de l'exercici.

Els grups 6 i 7 indiquen comptes de gestió, és a dir, els comptes de despeses i ingressos que serviran per determinar el resultat de l’exercici.

Dret Mercantil i Dret Fiscal

El dret mercantil regula l’activitat econòmica que duu a terme una empresa. La legislació fiscal, formada bàsicament per la Llei General Tributària, sorgeix per la necessitat de l’Estat d’obtenir ingressos per cobrir les despeses públiques, que es recullen de forma detallada als Pressupostos Generals de l’Estat.

Els Tributs i la seva Classificació

Els tributs són els ingressos públics més importants del pressupost de l'Estat. Tenen caràcter obligatori per als contribuents i la seva finalitat és obtenir els recursos necessaris per finançar les despeses o bé controlar l'activitat econòmica del país (polítiques macroeconòmiques). Podem classificar-los en:

  • Taxes: Són prestacions de diners fetes a una entitat pública, en contraprestació d'un servei públic o per la realització d'una activitat, que proporcionen un benefici directe per a l'usuari (l'entrada a una exposició pública, la matrícula en una universitat pública, etc.).
  • Contribucions especials: Són tributs relacionats amb l’augment de valor dels béns per obres o serveis públics. S'ingressen a una entitat pública per part d'un particular, però el benefici obtingut no és únicament per al contribuent, sinó per a tota la col·lectivitat (millores urbanes, il·luminació, etc.).
  • Impostos: Són pagaments exigits per les Administracions Públiques sense que hi hagi contraprestació directa per al contribuent (IRPF, IVA, Impost de Societats, etc.).

Classes d'Impostos: Directes i Indirectes

Els impostos es poden dividir en impostos directes i impostos indirectes:

Els impostos directes recauen directament sobre les persones o les empreses, ja sigui per haver obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseeix. Exemples: Estatals (IRPF, IS), Locals (IBI, IAE).

Els impostos indirectes repercuteixen en l’economia d’una persona gravant el consum de béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets. Exemples: Estatals (IVA, impostos especials).

Descarregar

PDF Word HTML