Comte i Nietzsche: Positivisme, Vitalisme i Sentit de la Vida

La Llei dels 3 Estadís de Comte

Auguste Comte, pare del positivisme i figura clau en la filosofia de la Revolució Industrial, va proposar que les cultures, civilitzacions i els diferents tipus de sabers se succeeixen a través de la llei dels 3 estadis.

Segons aquesta llei, la història avança a través de tres estadis: teològic, metafísic i positiu.

Estadi Teològic

En aquest estadi, s'expliquen els fenòmens naturals a través de causes o forces sobrenaturals, principalment les voluntats dels déus. Aquestes voluntats són arbitràries i variables. La màgia forma part d'aquest estadi, com a pràctica per influir en les causes sobrenaturals perquè ens siguin favorables.

Estadi Metafísic

Aquí, els fenòmens naturals s'expliquen amb principis racionals. Aquests principis són lògics, es mantenen constants i no es poden experimentar.

Estadi Positiu

En l'estadi positiu, s'expliquen els fenòmens naturals a partir de la relació amb altres fets naturals empírics (que es poden experimentar). Per exemple, la relació entre fumar i el càncer. Aquest coneixement, però, no explica el perquè de les relacions. L'aplicació d'aquest coneixement és la tecnologia, desenvolupada pels enginyers durant la Revolució Industrial.

La successió d'aquests estadis és aplicable a totes les cultures i civilitzacions. També hi ha una successió entre els diferents sabers seguint aquesta llei. Les matemàtiques són les primeres a arribar a l'estadi positiu, seguides per la física, l'astronomia, la química, la geologia, la biologia, la psicologia i, finalment, la sociologia.

Comte creia que amb ell, la sociologia podria arribar a l'estadi positiu, fent possible un saber capaç d'organitzar una societat perfecta.

Vida i Raó: Forts i Febles segons Nietzsche

Plató s'oposava a Nietzsche. Deia que la vida sense ser pensada no val la pena ser viscuda i que la vida està al servei de la raó. Nietzsche, en canvi, és vitalista i creu que la raó està al servei de la vida.

La vida només necessita ganes de viure-la, no raons. Això vol dir que la vida no té sentit. No és fàcil viure sense sentit, sobretot per als que no tenen prou ganes de viure. Així, es distingeixen dues classes de persones:

• Forts: tenen ganes de viure i no necessiten buscar cap raó.
• Febles: necessiten un sentit perquè els falten ganes i, per tant, se l'inventen.

Mecanismes per trobar un sentit

• Escissió: dividir, fragmentar les coses en categories oposades com ara bones/dolentes, boniques/lletges, justes/injustes, veritables/falses, plaents/doloroses. En fer aquesta divisió, estem donant un sentit a la vida. L'escissió és arbitrària i subjectiva, però volem que sigui objectiva i universal.
• Oblit: no recordar perquè és dolorós. Què és la veritat? Allò que ens hem inventat, però que hem oblidat que ens hem inventat. Ho oblidem per no patir, perquè el que ens dóna sentit a la vida és una invenció nostra.