Comunicació Eficaç, Amor Cortès i Ausiàs March: Anàlisi

Comunicació Eficaç

Comunicador eficaç: Encara dic més coses de les realment necessàries, perquè m'entenguin. Sempre escolto l'opinió de l'altra persona, encara que sigui diferent. Em fixo en l'aspecte físic de la persona que em parla, intento no moure'm molt mentre parlo, i sempre tracto de vostè a les persones que em parlen. També respecto el torn de la paraula i mai ignoro quan una persona em parla, perquè puc aprendre coses noves.

La Comunicació i les seves Funcions

La comunicació:

• Funció referencial: Està lligada amb la funció primordial, transmetre informació (Trobo que no tens raó).
• Funció emotiva: Vinculada a l'expressió de les emocions, dels estats anímics positius (alegria) o negatius (tristesa). Apareix sovint en frases exclamatives on l'entonació és important (Me'n vaig ja, n'estic farta!).
• Funció conativa: Es manifesta en ordres, manaments, suggeriments o consells (Vés-te'n fora!).
• Funció fàtica: Deriva de la necessitat d'interacció amb els altres. Apareix sovint en converses telefòniques (Bon dia!).
• Funció poètica: Predomina quan l'objectiu és fonamentalment estètic i lúdic. L'expressió de la bellesa i el joc amb les paraules són manifestacions d'aquesta funció.
• Funció metalingüística: Sovint fem servir el llenguatge per a explicar com funciona el llenguatge mateix. També pot manifestar-se en la conversa diària quan els parlants volen aclarir el seu propi discurs (És a dir).
• Funció identificativa: El llenguatge permet identificar les persones com a individus i com a membres d'un determinat grup social.

L'Amor Cortès

L'amor cortès és una de les dues manifestacions de la literatura cortesa. Es va desenvolupar entre començaments del segle XII i finals del XIII a Occitània i es va estendre arreu d'Europa, a la Corona d'Aragó, Castella i Galícia. El trobador va ser el primer creador a usar una llengua romanç, l'occità. Fins i tot, els trobadors catalans componien la lletra i la música i eren, en general, d'extracció social elevada. També hi va haver trobairitz, és a dir, dones trobadores. El joglar, d'extracció social humil, s'encarregava de cantar i difondre les composicions dels trobadors. El gènere més conegut és la cançó, però cal destacar-ne altres. L'amor cortès és el nom que rep el ritual amorós expressat al gènere de la cançó, la conducta del qual esdevé model de refinament i de valors espirituals.

Característiques de l'Amor Cortès

• És un joc galant dirigit a la noblesa, bellesa i seny d'una dama casada i amb el poder per la seva posició social.
• El trobador galanteja la dama amb l'objectiu d'aconseguir favors, amor o protecció.
• La dama és anomenada midons del poeta, i no es mostra accessible.
• El caràcter adúlter del ritual fa necessari guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la passió.
• Si el marit no comprèn o tolera aquest joc galant, apareix al poema com a gelós, que s'assabenta de la relació amorosa pels lausengers.
• En l'última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, que fa de clau secreta perquè la seva amada sàpiga que s'adreça a ella.
• La condició que un bon trobador cortès ha de complir és el lliurament incondicional a l'amor.

Ausiàs March

Al segle XV, segle d'or, va néixer el més important dels nostres poetes, Ausiàs March (València, cap a 1400-1459). Formava part d'una família de poetes i cavallers. El seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jaume March, van participar en molts combats i batalles sempre en defensa de la Corona d'Aragó. Ausiàs March també va ser un home dedicat a combatre, participant en batalles des de 1420 fins a 1425. A partir de 1429 es dedica solament a l'administració dels seus béns en el patrimoni de Berniajo. Quan ja tenia quaranta anys, Ausiàs March es va casar amb Isabel Martorell, germana del novel·lista i també cavaller Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc. Marc, en casar-se amb Isabel, al poc de temps, Isabel va morir i Ausiàs March més tard es va casar amb Joana Escorna, també filla d'una família molt rica de València. Ausiàs March no va tenir fills en cap d'aquests dos matrimonis, però sí que va tenir fills il·legítims. També es va dedicar a la poesia. La seva producció poètica és la més nombrosa de tots els nostres poetes medievals i del Renaixement, vora 130 composicions, que fan vora 10.000 versos.

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

• El poeta es considera Mestre d'amor, és a dir, el millor amat i el que més pateix a causa de l'amor.
• El poeta descriu el seu jo a través de la seva poesia, les experiències i els pensaments que el turmenten, és a dir, la seva poesia té un caràcter introspectiu.
• S'allunya de la tradició trobadoresca per la sinceritat amb què analitza els seus propis sentiments.
• La dona és un ésser real, amb qualitats i defectes, que atrau el poeta no per la seva bellesa física o per la posició social, sinó per l'enteniment i el gest (la seva interioritat).
• El poeta enyora el passat feliç i rebutja el present, que és dolorós.
• La mort és l'alliberament, tant del turment amorós com del desencís de viure.