Conceptes Clau de Biologia i Geologia: Guia Essencial
Replicació de l'ADN: Mecanisme i Importància
La replicació de l'ADN és el mecanisme molecular per mitjà del qual l'ADN produeix una còpia de si mateix. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, el genoma sencer ha de ser duplicat per poder ser transmès a la descendència (per mitjà de la mitosi o la meiosi). El mecanisme de la replicació és complex i requereix la intervenció de múltiples enzims i proteïnes iniciadores. El procés de replicació de l'ADN es considera "semiconservador": la doble cadena d'ADN parental fa la funció de plantilla per a la síntesi de les dues cadenes filles complementàries.
Arqueobacteris: Hàbitats Extrems i Metabolisme
Els arqueobacteris viuen en llocs extrems: fumeroles oceàniques, llacs sulfurosos i fonts termals superficials. És el cas dels termòfils que viuen a 80º-105ºC i depenen de minerals, com ara el sofre, per a les seves reaccions metabòliques.
Estromatòlits: Impacte en l'Atmosfera Primitiva
Les colònies de cianobacteris, anomenades estromatòlits (stroma = catifa; litho = pedra) poden considerar-se el motor del canvi de l'atmosfera primitiva amb la producció de grans quantitats d'oxigen en el seu metabolisme fotosintètic.
Proteïnes: Estructura, Funcions i Importància Cel·lular
Molècules orgàniques de llargues cadenes i estructura tridimensional molt complexa, formades per aminoàcids (20 són els estàndard). Estan en qualsevol lloc del cos i constitueixen el 80% de la cèl·lula (sense comptar amb el nucli), formant suports estructurals, transportant nutrients i gasos (v.g. hemoglobina), regulant les funcions corporals (hormones), defensant-lo (anticossos) o participant en les reaccions cel·lulars (enzims).
Carbó: Formació i Tipus de Combustible Fòssil
En el Carbonífer. La sedimentació i compactació de la biodiversitat es va transformar en roca sedimentària que es fa servir com a combustible fòssil. Segons la puresa del carboni que li dóna el poder calorífic, es pot distingir turba, lignit, hulla i antracita, segons la pressió a la qual es va formar.
Estudi de les Capes Internes de la Terra
Les ones mecàniques sísmiques que es transmeten mitjançant la matèria ens donen alguna ajuda. Els registres d'aquestes ones des del seu epicentre ens han descobert la naturalesa i densitat de cada capa de l'interior de la Terra. Com a exemple, una de les més conegudes és la discontinuïtat de Gutenberg, dedicada al seu descobridor. En aquest cas, les ones transversals sísmiques s'aturen als 2.900 km de profunditat, i les ones sísmiques longitudinals es ralentitzen i desvien el seu recorregut en el mateix punt.
Cèl·lula Eucariota: Estructura i Orgànuls Essencials
Formen part de tots els animals i vegetals, tot formant teixits, i també les trobem a la gran majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars). Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de Golgi, mitocondris, vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts. Dins del nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes. Dins de les cèl·lules eucariotes podem observar algunes diferències entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.
L'Aparell de Golgi: Estructura i Funcions Cel·lulars
L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camillo Golgi, un neuròleg italià, el 1898. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se). La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació molecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesi de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.