Conceptes Clau de Demografia: Indicadors, Moviment Natural i Migracions

La Demografia: Ciència, Fonts i Anàlisi

La demografia és la ciència que descriu, quantifica i analitza les poblacions humanes, elabora models explicatius i planteja previsions, analitzant les fonts demogràfiques.

Fonts i Indicadors Bàsics

• 1857: Primeres dades estadístiques fiables (primer cens oficial).
• L'INE (Institut Nacional d'Estadística) és l'organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques espanyoles. L'IDESCAT ho és a Catalunya.
• Cada municipi té un registre civil, que ofereix una informació molt actualitzada.
• Les enquestes constitueixen un recurs valuós en un estudi demogràfic. Aquestes les elaboren institucions governamentals o privades.
• La natalitat i la mortalitat són els índexs bàsics que assenyalen el creixement demogràfic.
• Els moviments migratoris són fonamentals per a l'estudi de la població.

El Moviment Natural de la Població

El creixement natural o vegetatiu és l'evolució del nombre d'habitants a partir de la diferència entre els naixements i les defuncions.

Factors del Creixement Demogràfic

Natalitat

• Definició: Nombre de naixements que es produeixen en una població durant un període.
• Taxa de natalitat: Relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d'aquell any per cada 1.000 habitants.
• Es considera alta si supera el 35‰ i baixa per sota del 15‰.
• 1955-1974: Augment de la natalitat (baby boom).

Mortalitat

• Definició: Nombre de morts que es produeixen en una població durant un període.
• Taxa de mortalitat: Relació entre el nombre de morts en un any i la població total d'aquell any per cada 1.000 habitants.
• Es considera alta si supera el 35‰ i baixa per sota del 15‰.
• A partir del 1900 va començar a descendir molt ràpidament.

Altres Indicadors Sociodemogràfics

Nupcialitat

• Definició: Matrimonis celebrats en un any.
• Taxa de nupcialitat: Nombre de matrimonis en un any en relació amb la població total d'aquell any per cada 1.000 habitants.
• A Espanya ha descendit.

Fecunditat

• Definició: Mitjana de fills que té una dona en un determinat territori.
• Taxa de fecunditat: Relació entre el nombre de nascuts en un any i la població femenina en edat fèrtil per cada 1.000 habitants.
• En els últims decennis s'ha produït un dràstic descens.

Mortalitat Infantil

• Definició: Nombre de nens menors d'un any morts al llarg d'un any.
• Taxa de mortalitat infantil: Nombre de defuncions de nens menors d'un any per cada 1.000 nascuts vius en un any.
• L'espanyola ha descendit molt en l'últim segle, gràcies a la millora de les condicions sanitàries i higièniques.

Esperança de Vida en Néixer

• Definició: Nombre mitjà d'anys de vida que una persona pot esperar viure en el moment del seu naixement.
• Ha anat augmentant a mesura que milloraven les condicions sanitàries i higièniques.
• L'esperança de vida dels homes és inferior a la de les dones.

Creixement Natural

• Creixement natural o vegetatiu: Diferència entre el nombre de naixements i el nombre de morts en una població determinada.
• Taxa de creixement natural: Diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat, i s'expressa en percentatge.
• Es considera alta si supera el 2% i baixa si és per sota de l'1%.
• Ha augmentat en els últims anys.
• Pot ser:
  • Positiu: Neixen més persones que les que moren.
  • Negatiu: Més morts que naixements.
  • Zero: Neixen i moren el mateix nombre de persones.

L'Evolució Demogràfica i les seves Fases

La història demogràfica d'Espanya en els últims segles segueix una evolució anomenada revolució demogràfica, que es pot dividir en diverses fases, a cadascuna de les quals correspon un règim demogràfic concret:

Fase Demogràfica Tradicional

• Les taxes de natalitat i de mortalitat eren molt altes.
• Es calcula que cada dona tenia uns 5 fills, però la majoria morien abans de l'any.
• Correspon a una societat agrícola o preindustrial, en la qual el creixement de la població era molt lent.

Fase de Descens Gradual de la Mortalitat

• Descendeix la mortalitat, però la natalitat es manté igual.
• Això es deu a la introducció d'avenços sanitaris i higiènics i a les millores en l'alimentació.
• A partir del 1914 es produeix un gran descens de la mortalitat infantil.

Fase de Reajustament de la Natalitat

• La mortalitat és cada vegada més baixa.
• Descendeix la natalitat per raons d'ordre econòmic i social, ja que en reduir-se la mortalitat infantil es va començar a programar la natalitat.
• També influïda per l'èxode rural i l'augment de la urbanització.

Fase Demogràfica Moderna

• Tant la mortalitat com la natalitat són molt baixes.
• El creixement natural tendeix a ser zero i cada vegada hi ha més ancians i menys nens, a causa de la major esperança de vida i del descens de la natalitat.
• La immigració va canviar lleugerament la tendència, provocant un increment demogràfic.

Moviments Migratoris

Els moviments migratoris són qualsevol mena de desplaçament de la població des del seu lloc de residència a un altre lloc, de manera permanent.

Tipus de Moviments Migratoris

• Emigració: Moviment de sortida.
• Immigració: Moviment d'entrada.
• Interiors: Es produeixen dins del territori d'un mateix Estat. Principalment per causes sociolaborals.
• Exteriors: Tenen lloc d'un Estat a un altre i poden ser continentals o intercontinentals.

Causes de les Migracions

• Naturals: Relacionades amb canvis climàtics o desastres naturals.
• Polítiques o religioses: Les guerres i les persecucions polítiques o religioses obliguen les persones a canviar de país.
• Econòmiques: Recerca de millores laborals, per la desigual distribució dels recursos.
• Socioculturals: La cultura i les possibilitats educatives són factors importants a l'hora de decidir a quin país o lloc s'emigrarà.

Conseqüències de les Migracions

• Demogràfiques: Per als països de destinació significa un increment de població i per als països d'origen un descens de la població.
• Econòmiques: Els immigrants s'incorporen com a mà d'obra, que és la que perd el país d'origen.
• Socials: Poden generar manca d'habitatge o de serveis sanitaris, i dificultats d'integració en el nou país d'acolliment, la qual cosa fa que els immigrants visquin en els mateixos barris i no es relacionin amb les persones natives.
• Culturals: El contacte entre diferents tradicions culturals enriqueix els emigrats i la població del país de destinació.
• Personals: Adaptació a nous hàbits quotidians en un relatiu aïllament.
• Ecològiques: Per a l'espai agrari, l'èxode rural significa l'abandonament de terres de conreu. Per a les ciutats, l'increment de població pot provocar un amuntegament en algunes zones urbanes.

Migracions Interiors a Espanya

• L'èxode rural cap als nuclis urbans va començar a finals del segle XIX, quan van aparèixer les indústries a les ciutats.
• A partir de la Primera Guerra Mundial, la població va emigrar majoritàriament cap a les capitals de província.
• A partir de la dècada dels quaranta del segle XX, es va produir un altre èxode rural motivat per la deficient situació del camp espanyol.
• 1961-1970: Es van registrar els saldos migratoris més elevats, però la crisi econòmica dels anys setanta del segle XX va aturar el flux d'emigrants.
• Això va provocar una distribució molt desigual de la població.
• 1998-2007: Es va observar un saldo migratori intern negatiu, ja que molts emigrants van tornar a les seves províncies d'origen.