Conceptes Clau: L'Ésser Humà, Societat i Cultura
Concepte d'Individu
L'individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, fem servir aquest terme com a sinònim d'ésser humà, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie. El terme individu s'utilitza així perquè es va difondre la idea que cadascun dels éssers humans és algú únic i irrepetible. A diferència del que passava en altres èpoques, tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.
L'Individualisme i els seus Límits
Aquest concepte es va desenvolupar amb el temps fins a convertir-se en el que es coneix com a teoria de l'individualisme possessiu: cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat. La societat és vista com a individus propietaris que es relacionen mitjançant l'intercanvi dels béns.
Éssers Socials per Naturalesa?
El filòsof parteix de la base que l'ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.
(Viure en societat no és una exigència) L'ésser humà no és sociable per naturalesa. La societat és una construcció artificial nascuda com un mal menor per fer possible una convivència precària però inevitable.
Corrents de Pensament
- Thomas Hobbes: Parteix d'una consideració pessimista dels éssers humans que expressa quan afirma que l'home és un llop per a l'home. Suposa que en un hipotètic estat originari els éssers humans viuen en una societat caòtica i cadascun mogut per l'egoisme propi.
- Jean-Jacques Rousseau: Planteja un model diferent. Parteix de la hipòtesi d'un home natural solitari que, tot i que en principi no necessita la societat per viure, tanmateix, per una pietat natural o impuls benèvol cap als altres.
Les Primeres Societats: El Paleolític
Les primeres agrupacions d'éssers humans eren societats igualitàries, amb supervivència basada en la caça i la recol·lecció. Els aliments s'aconsegueixen entre tots i es consumeixen en comunitat. El cap és un home amb experiència que fa de mediador entre iguals o dóna consells.
La Socialització i les seves Formes
La socialització és el procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es constitueix com a persona.
Socialització Primària
Es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L'escola primària i la televisió exerceixen també una funció en aquesta primera etapa en la qual el nen s'apropia dels rols, les actituds i els valors de les persones que l'envolten, aprèn a acceptar i entendre el que fan i s'identifica amb ells i amb el món en què participen. Té una gran càrrega emocional.
Socialització Secundària
S'interioritzen mons institucionals. Entren en joc nous agents de socialització com les institucions laborals, polítiques o religioses.
Resocialització
És un procés que consisteix en la interiorització dels continguts culturals, rols, actituds i valors d'una societat diferent d'aquella en la qual el subjecte s'ha socialitzat. Solen donar-se en situacions de crisis profundes, per exemple: la resocialització que experimenten les persones que ingressen en alguna secta, perquè els dirigents d'aquest tipus dominen els mecanismes de resocialització.
La Tradició
En el procés de socialització, rebem de les generacions anteriors una certa manera d'estar a la realitat. Les tradicions formen part d'aquesta acumulació de sabers. És doncs el que portem de darrere, el que recollim ja elaborat pels qui ens han precedit. Malgrat que la tradició és una forma d'autoritat que de vegades sembla que ens limita i condiciona fins al punt que s'ha arribat a considerar com el contrari de la lliure autodeterminació. Som lliures d'acceptar-les o rebutjar-les.
Subcultura i Contracultura
En cada cultura es pot parlar de subcultures. Per exemple, existeix una diferència entre cultura urbana i cultura rural. La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Exemples de Contracultura
- Les tribus urbanes
- Els grups d'atac social
- Els grups socials alternatius
Cultura i Civilització
El nom procedeix dels termes llatins civis i civitas.
Actituds Més Freqüents
- L'etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. L'etnocèntric pot manifestar xenofòbia (odi envers els estrangers), racisme o xovinisme (patriotisme). Però la posició més estesa és l'aporofòbia, el rebuig i menyspreu als pobres.
Relativisme Cultural
Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals. Encara té grans limitacions:
Riscos del Relativisme Cultural
- Racisme
- La separació entre cultures que es toleren però no tenen interès a establir contacte
- L'actitud romàntica
- La paràlisi cultural (s'afirma que el més important és conservar les tradicions)
Interculturalisme
Parteix del respecte a les altres cultures, propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.
Objectius de l'Interculturalisme
- Reconèixer la naturalesa pluralista de la nostra societat i del nostre món
- Comprendre la complexitat de la relació entre les diverses cultures
- Promoure el diàleg entre les cultures
- Col·laborar en la recerca de respostes als problemes mundials
Signes i Símbols
En el llenguatge, les paraules són signes. En els signes podem distingir el significat i el significant, entre els quals s'estableix una relació convencional que s'anomena significació o sentit. Hi ha signes que remeten a un altre significat ulterior que està en part manifest i en part ocult en la seva significació immediata: es tracta dels símbols.
L'Univers Simbòlic
L'ésser humà estableix, des del seu naixement, una relació peculiar amb el món: el llenguatge i les manifestacions artístiques que produeix formen un univers simbòlic o un ordit simbòlic que és el que anomenem comunament món. El llenguatge i l'art són dos instruments indispensables per controlar la realitat perquè contribueixen en gran mesura a dotar de sentit els objectes del nostre entorn.
El Llenguatge Simbòlic
El llenguatge humà és un sistema de comunicació interpersonal que, segons la ja clàssica teoria de Bühler, té 3 funcions:
- Representativa: Els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar estats de coses.
- Expressiva: Són símptomes que manifesten els estats interiors del parlant.
- Apel·lativa: Són senyals dirigits a l'interlocutor de què s'espera una determinada reacció.
Dimensions del Llenguatge Humà
3 dimensions bàsiques:
- Dimensió sintàctica: Es refereix a les relacions dels signes entre si.
- Dimensió semàntica: Es refereix a les relacions dels signes amb els significats corresponents.
- Dimensió pragmàtica: Es refereix a la relació que s'estableix entre els signes i els usuaris d'aquests signes.
L'Estudi de la Lògica
Raonar o argumentar és una habilitat que sol anomenar-se lògica com l'art. Podem distingir 2 enfocaments:
- Lògica formal: Que estudia l'estructura dels arguments prescindint dels continguts concrets als quals fan referència.
- Lògica informal: Que estudia els modes correctes d'argumentar atenent els diferents contextos de diàleg.