Conceptes Clau de Macroeconomia: Política Fiscal i Deute Públic
Conceptes Fonamentals de Macroeconomia
Demanda Agregada
És la quantitat total que estan disposats a gastar els agents econòmics d’un país a cadascun dels preus.
Producció Potencial
És el producte màxim que pot assolir una economia, utilitzant plenament els seus recursos.
La Gran Depressió (1929)
El 1929 es va iniciar la Gran Depressió, caracteritzada per:
- Un augment dràstic de la desocupació.
- Una fallida d’un gran nombre d’empreses.
Molts països van tenir por que hi hagués recessió, i això va portar a augmentar de manera apreciable la intervenció de l’Estat en l’activitat econòmica.
Política Fiscal: Definició i Instruments
La Política Fiscal és el conjunt de mesures preses pel govern sobre els impostos i la despesa pública, destinades a influir sobre la marxa de l’economia amb la finalitat d’estabilitzar-la.
Autoritat i Instruments Fiscals
L’autoritat econòmica en matèria de política fiscal és l’Estat. Els dos instruments fiscals principals són:
- Despesa Pública
- Ingressos Públics (Impostos)
Què són els Impostos?
És la imposició del sector públic als individus perquè paguin una determinada quantitat de diners lligada a fets concrets.
Tipus de Política Fiscal
- Política Fiscal Expansiva
- Augmenta la despesa pública o redueix els impostos, influint positivament sobre la demanda agregada.
- Política Fiscal Contractiva
- Un augment d’impostos fa que disminueixi la producció, l'ocupació i els preus.
Pressupostos, Dèficit i Deute Públic
Dèficit Públic
Els Pressupostos Generals de l’Estat sovint presenten una situació de desequilibri, ja que el conjunt de despeses previstes al llarg de l’any són superiors als ingressos previstos per al mateix període.
Aquest desequilibri s’anomena Dèficit Públic.
Deute Públic i Finançament
El Dèficit Públic s'acumula. El Deute Públic és el deute que l’Estat adquireix pel fet de demanar diners. Funciona de la següent manera:
- L’Estat emet uns títols de deute públic i els posa a la venda en el mercat de valors de venda pública.
- Empreses, famílies i altres inversors (com les entitats financeres) desitgen invertir els seus diners en aquests títols de deute públic.
- L’Estat, a canvi d’aquest finançament, pagarà uns interessos anuals als seus inversors.
El Risc País
Aquests interessos seran més alts com menor sigui la demanda de títols. D’aquí es deriva el concepte de Risc País (o prima de risc).
Exemple de Crisi
Durant els pitjors anys de l’actual crisi, Espanya va presentar uns pressupostos amb un elevat dèficit i, per tant, va haver d'emetre molt de deute públic. La demanda de títols espanyols era baixa, ja que els inversors preferien comprar títols d’altres països amb menor deute, ja que eren més segurs.