Conceptes clau de política i organitzacions internacionals: guia completa

Conceptes bàsics de política

Absolutisme: va ser una filosofia política característica d'Europa a l'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut.

Sistemes polítics: diferents maneres de governar un país, zona, territori o regió. Hi ha molts tipus de sistemes polítics.

Democràcia: és una forma d'organització de grups de persones en la qual la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Dictadura: és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador).

República: és un estat o país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen dret al vot, la qual cosa dona al govern fonament de legitimitat i sobirania.

Monarquia: és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Eleccions: és un procés de presa de decisions mitjançant el qual les persones voten per als seus candidats o partits polítics preferits, els quals representaran el poble en el govern.

Partit polític: és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular, amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Sufragi censatari: és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.

Sufragi universal: consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Tribunal constitucional: és un tribunal que s'ocupa principalment del dret constitucional. La seva autoritat principal és pronunciar-se sobre si les lleis que s'impugnen són inconstitucionals, és a dir, si entren en conflicte amb els drets establerts per la constitució.

Divisió de poders: és el concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, evitant així que una persona o un grup tingui massa poder.

Sobirania nacional: diu que el poder correspon a la nació, als ciutadans. Els ciutadans pacten amb l'estat, i aquest pacte queda reflectit en la constitució. Els ciutadans permeten a l'estat exercir el poder en nom seu.

Constitució: és un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen l'organització o entitat política.

Parlament: és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern en un model de Westminster o parlamentari.

Organitzacions internacionals

OTAN: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, és una organització internacional establerta el 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

APEC: Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic, és un grup de països de la conca de l'oceà Pacífic que es reuneixen cada any per tal de millorar els enllaços polítics i econòmics dels estats membres.

NAFTA: àrea de lliure comerç d'Amèrica del Nord, el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic segons les estipulacions del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.

Lliga Àrab: és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, el Corn d'Àfrica i l'Àsia occidental.

ONU: Organització de les Nacions Unides, és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Cascs blaus: és el nom que reben els integrants dels cossos especials de l'ONU, a causa del color dels cascos que porten com a part de l'uniforme.

FAO: Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (Food and Agriculture Organization, en anglès), és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec. La FAO consta de 188 membres (187 estats més la Unió Europea). El seu lema és «ajudar a construir un món sense gana».

UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

UNICEF: Fons de les Nacions Unides per a la Infància, fou creat per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1946 per ajudar els nens d'Europa després de la Segona Guerra Mundial.

PAM: Programa Alimentari Mundial, creat el 1963, té l'objectiu de promoure el desenvolupament econòmic i social dels països subdesenvolupats.

Sistemes de govern i règims polítics

Dictadura: règim autoritari en què una persona o institució té tot el poder sense comptar amb la voluntat popular. No es respecten els drets i llibertats de les persones.

Monarquies: el cap d'estat és un rei o reina, el càrrec és vitalici i hereditari entre els membres d'una dinastia.

Repúbliques: tots els càrrecs de l'estat són escollits pels ciutadans; el cap d'estat és escollit pel parlament o per elecció popular.

Estats centralistes i estats federals

Podem trobar estats unitaris o centralistes i estats federals.

L'estat unitari: té el seu origen en la Revolució Francesa i la caiguda de l'Antic Règim. La forma unitària d'organització de l'estat es basa en els principis d'unitat (un estat, uniformitat, mateixes lleis i normes en tot l'estat) i centralització (un únic parlament i govern). S'ha anat modificant i han sorgit nous models d'estat, com el regional i l'autonòmic, en els quals les regions tenen capacitat d'aprovar lleis pròpies en el seu àmbit de competències i compten amb els seus propis òrgans de govern.

L'estat federal: té el seu origen en la independència dels estats units d'Amèrica. El poder s'exerceix des de dues instàncies: la central i la de cada estat membre. El nivell central o federació disposa de poders propis (parlament, govern, tribunals de justícia) que tenen competències de la federació. Els diferents estats disposen d'una constitució pròpia que estableix l'organització política en aquell estat.

Les bases del sistema democràtic

Sobirania nacional: el poder prové del poble, per establir les lleis fonamentals de l'estat i el govern.

Sufragi universal: dret de vot que disposen tots els homes i dones de l'estat.

Divisió de poders: poder legislatiu (el parlament), poder executiu (el govern), poder judicial (jutges i tribunals independents).

Els drets individuals: tots tenen uns drets, el més important és la llibertat. Les constitucions acostumen a recollir drets econòmics i socials, com el dret al treball.

La igualtat davant la llei: tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures; sense distinció d'origen, sexe, color o religió.

Les eleccions

Es duen a terme mitjançant el sufragi universal, per aconseguir el suport de la població. Els candidats s'agrupen en partits polítics, associacions que reuneixen persones amb idees comunes i que presenten un programa d'actuació al parlament.

Parlament i govern

El parlament és el poder legislatiu, que té la capacitat d'elaborar i aprovar lleis. També proposa al cap d'estat qui pot ser president del govern. Aquest, al seu torn, designa els ministres que constitueixen el govern, el poder executiu. Per resoldre els conflictes que puguin sorgir entre els diferents poders de l'estat hi ha el tribunal constitucional.

Les organitzacions internacionals

Europa: Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), per abordar conflictes que puguin afectar la pau i l'estabilitat a Europa.

Àsia i el Pacífic: Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), amb objectius polítics i defensa comuna. Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), que coordina les polítiques de desenvolupament econòmic i d'intercanvi comercial entre els estats membres.

Amèrica: Organització dels Estats Americans (OEA), que promou la cooperació econòmica, política i cultural, i garanteix la defensa dels estats membres. Acord Nord-americà de Lliure Comerç (NAFTA), format pels Estats Units, el Canadà i Mèxic, que van crear una zona d'intercanvi de mercat econòmic comú. MERCOSUR, format per Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.

Àfrica i el món islàmic: Organització de la Unitat Africana (OUA), que promou la lluita contra el colonialisme.